Mes: mayo 2014

(Vinaròs 21-II-1777). Militar. Va ingressar com a cadet Guàrdia Marí a Cartagena el 4 de maig de 1793, alcançant el grau d’alféres de nau en 1804.

Estirp noble vinarossenca. Segons llibre manuscrit que conserva la familia barcelonina de D. Antonio Joaquin de Febrer i Bertran, la genealogia d aquesta família es remunta al «ciutadà» Salvador de Febrer, nascut a Vinaròs el 8 d’agost de 1442 (?). Diverses generacions després apareix Joan Baptista de Febrer i Muñoz nascut el 28-III-1629. Fou el seu descendent seguidor el primogènit Joan Baptista de Febrer Rabasa (16-XI-1649) casat amb Margarida de La Torre i de La Torre (infants de l’Aragó). D’ells naixeria el primer de La Torre, Joan Antonio Febrer de La Torre, fundador del patrimoni (Mayorazgo) i que va casar amb Francesca Ferrán i Rives. El successor seria Pasqual Febrer de La Torre i Ferrán qui casaria amb Mariana Jovaní i Zurita. D’ells naixeria Joan Antoni Febrer de La Torre i Jovaní. Descendent seu seria Manuel Maria Febrer de la Torre i Solera a qui seguiria Manuel Maria Febrer de La Torre i González, tots ells nascuts a Vinaròs, fins que Josep Maria Febrer de La Torre i Llano ja naix a Madrid, i en ell es trenca la línia directa d’aquesta noble família vinarossenca.

ARBRE GENEALÒGIC DELS FEBRER DE LA TORRE
Salvador de Febrer (Ciudadano). (Vinaròs 1442)

l

Juan Bautista Febrer y Muñoz(Vinaròs 1629)

l

Juan Bautista de Febrer y Rabasa (Vinaròs 1649) + Margarita de la Torre y de la Torre (Infanzones de Aragón)

l

1. Juan Bautista Antonio Febrer de la Torre (Vinaròs 1676) + Francisca Ferran y Ribes(Fundador del «Mayorazgo»)

l

2. Pascual Febrer de la Torre y Ferran.(Vinaròs 1713) + Mariana Jovaní Z. -Miguel Febrer Ferran + J. Lavelli – J. Bta + Antonia De Pedro (del Forcall)

l

3. Juan Antonio Febrer de la Torre y Jovaní.(Vinaròs 1746)-Vicente Febrer Jovaní + Josefa Febrer y Lavelli

l

4. Manuel Febrer de la Torre y Solera (Vinaròs 1782 )Jose de Febrer y Febrer + Josefa Calderón Ansoátegui

l

5. Manuel Mª Febrer de la Torre y González (Vinaròs 1804)- Jose Mª Febrer Calderón + Pilar Calvo Encalada Sentmenat (Marquesa de Gironella i Comtessa de Claramunt)

l

6. Jose Mª Febrer de la Torre y Llano(Madrid 1827) Jose Mª Febrer – Manuel Mª de Febrer 8. Luis Mª Febrer(Marqués de Gironella i Marquès de Saudin, fadrí, sense successió)

l

7. Angel Febrer de la Torre y Mon (Madrid, 1863) Antº Mª Febrer Jover

l

8. José Febrer i Soriano? (1890)

I

9. Luis de Febrer(Marqués de Saudín)

I

*Antº Joaquin Febrer y Bertrán(Marquès de Gironella, actual, 1995)

 

El linaje de los Febrer

(Vinaròs, segle XVIII). Beneficiat, Resident del Clero. El 7 de maig de 1753 deixa en testament una casa a la plaça del Salvador per a hospital i allí es trasllada des de l’anterior emplaçament del c. Sant Jaume. Va deixar escrits un retalls de la vida de la venerable vinarossenca, Vicenta Guinart.

(Vinaròs, 1676- 1752). Davant de diferents personatges amb el mateix nom i mateixos cognoms es produeix sovint certa confussió, en cas que no es cite el segon cognom. Aquest va ser l’any 1733 un dels dos primers majorals que es citen de l’antiquíssima confraria de la Puríssima, que havia quedat sense l’esplendorosa festa durant divuit anys. Des de llavors aquesta gran celebració ja queda per sempre unida a la família dels Febrer. Borràs cita als dos Joan Baptista, pare i fill, el segon d’ells Beneficiat, que formen part el 22 de novembre de 1738 de la congregació que es va formar d’exercicis espirituals. El 1740 van ser majorals ell i son fill, Pasqual, continuant els dos en anys consecutius fins la seua mort en 1752 (Vegeu Pasqual Febrer i Ferran). Se li va fer un solemníssim funeral, havent mort en 23-XII-1752. D’aquests Joan Baptista existeix a l’Arxiu del Regne, a València, l’extens expedient d’acreditació de noblesa amb diversos escuts heràldics.

(Vinaròs, 4-VII-1782-1834). Coronel Brigadier, Tinent del Rei a Alacant i Governador del seu castell. Ajudant General de Guerrilles. Segon Comanant del Ters de Vinarós. El 1810, manant els milicians vinarossencs i del Districte de Peníscola, va lluitar contra els francesos en les muntanyes de Morella, tancant-los el pas de la Plana. El 1805 demana per escriptura al Rei Carles IV, que, atenent a la nombrosa família, li concedesca la possibilitat de vendre 24 cases que té: «posee fabricadas en la parte del Huerto de la mencionada población de Vinaròs«. Cap a 1818 apareixen documents signats per ell a Madrid com Coronel dels Reals Exèrcits, Tinent del Rei de la plaça d’Alacant, de la Orde de la Flor de Lis de França per Sa Majestat Cristianíssima, Medalla de la Real Orde de Carles III, Medalla amb distintiu del 2on Exèrcit i Alcanyís, etc. i continua: «como poseedor que es del vínculo fundado en esta referida Villa por su bisabuelo D. Juan Bautista Febrer de la Torre mediante escritura de cesión y renuncia que su padre D. Juan Antonio Febrer otorgó a su favor…» es veu obligat a vendre algunes propietats, havent de recòrrer al Rei per a que li ho autoritze, per ser d’heretatge, «precisamente la casa de su habitación, una parte de almacén Bodega que se halla arruinado por las aguas». Té dona i fill, en el moment de la subhasta, i continua: «que por Agustin Vilarroya, Pregonero público de esta Villa, se sacó el dia de oy al pregón en altas e inteligibles voces… y havièndose encendido un pedazo de cerilla y apercibiéndose al público por el Pregonero que no havía mas tiempo para posturar aquella finca que el que durase encendida la se continuaron los pregones hasta entonces y quedó rematada dicha parte almacén en favor de Francisco de Paula Mayó, Maestro cerero y comerciante, vecino de esta Villa», «…se dignó su Magestad informarse sobre el particular de Don Jacobo Vasques García, Alcalde de la Villa de San Mateo, quien haviendose sersiorado mediante Justificación de la solicitud del Otorgante, resultó que de las Fincas que se compone el Mayorazgo de que se trata podían más bien enagenarse las veinte y dos casas citas en la calle de la Madalena de esta Villa»…»por el mérito contraido en grado heroico le ocasionaron la confiscación absoluta por el enemigo de los crecidos bienes que posehía y en todas sus cuantiosas fincas, vinculados y rentas con que vivia en la abundancia con su familia en la Villa de Vinaroz, de donde es natural. De sus resultas se vio precisado por un lado a contraer algunas deudas y por otro a poner la administración de sus fincas, concluida la revolución, en manos de una persona que lexos de repararlas las han destruido, particularmente en el viñedo, que forma la mayor parte de su riqueza en aquel País por disfrutarlas con exceso sin las correspondientes labores. En este estado, conociendo mi Pte. (=Poder dante) que no le era fàcil el pago de dichas deudas a que anelaba su delicado honor, al paso que se vehia precisado a continuar en esta Corte con su numerosa familia a causa de diversos asuntos que ha tenido y tiene que sostener de Real Orden…«. L’any 1802 s’ havia casat amb Paula González i Room i posteriorment amb Tomasa Villanueva i Escola. Com a Governador del castell d’Alacant des del 10 de març de 1815, no se li va donar possessió fins el 19 de desembre de l’any següent, per haver-se-li instruit una causa que es va sobresseir el 16 d’agost de 1816. Segons una «Relación histórica» que ell mateix va escriure el dia 9 d’agost de 1824, i que es conserva manuscrita, durant el Trienni no va obtenir més que persecucions, violències i patiments. Va desempenyar a Madrid càrrecs i va fer importants serveis al Rei i a l’Infant D. Francisco, i per presentar-se a l’Infant D. Carlos, va ser desterrat a La Coruña i després a Valladolid el 19 de juliol de 1821, dirigint-se a Alaejos; allí, mentre s’ocupava de destruir el «sistema convulsivo», va rebre l’ordre de presentar-se a Valladolid, donada pel comanant general del districte Carlos Espinosa, i va haver de patir presentacions diàries, insults i altres maltractaments. El 30 de desembre de 1821 va arrivar a Alacant a reincorporar-se en la seua Tinença del Rei. Va presidir allí un Consell de guerra contra els sargents primers del Regiment d’Infanteria de Navarra Juan Benester i Francisco González, acusats i convictes d’haver introduït en el quartel de Ciudad Real les proclames del conegut com «Cura de Tamajón», per direcció dels comanants del mateix cos. Als dos se’ls volia enviar al patíbul, però van sortir lliures, i sols González va patir un mes d’arrestament. Quan es van crear en març o abril de 1822 les comissions militars de província el brigadier Comte de Pinohermoso li va entregar el govern, però a causa de tenir un enfrontament amb el cap polític, Francisco Fernández Golfin, el qual volia entrar en el castell de Santa Bàrbera. El 7 de juliol de 1822 Pinohermoso el va destituir, però ell va aconseguir derrocar a Pinohermoso i aixecar-se amb el manament, encara que no per massa temps ja que va ser deposat i enviat a Badajoz a mitjan de novembre de 1822; però es va fugar i es va amagar a Madrid, i al mateix temps va aconseguir que la seua esposa sol.licités el trasllat a Zamora per així poder passar a França per a unir-se amb els realistes, la qual cosa va aconseguir «sorprendiendo la bozalidad de aquellos mandarines». Però es va revocar el trasllat i se li va manar tornar altra vegada a Badajoz. Va ajudar a fugar-se a diversos realistes que després ocuparien càrrecs importants com Villaboa, oidor de la Chancilleria de Valladolid i al tinent coronel Antonio González Ron, diputat a Corts en 1822-23. Va rebre i va protegir a Marcos, confident de Bessières, que acudia a Madrid buscant efectes de guerra. A meitat d’abril de 1823 va sortir de Madrid, va arribar a Alaejos i es va amagar a casa del sargent major retirat, Agustin Santander y Peña, realista. A finals d’abril de 1823 va arribar Merino, Santiago Villalobos, Francisco González, Victoriano Vinuesa i el tinent coronel Francisco Nava i Campomanes: Febrer els va rebre uniformat i es va unir als realistes. A Turégano va llevar la làpida. A pesar de tots aquests serveis, el dia 1 de febrer de 1828 va ser «impurificat» en 1ª instància i «purificat» en 2ª, el dia 22 de maig següent amb la indicació de que se le concedís la jubilació corresponent pels seus anys de servei, però que no sigués empleat ni proposat per a cap càrrec: pareix ser que un consell de guerra li va pesar tant com els seus serveis prestats. Es va retirar a viure a Vinaròs.

(Madrid, 1-V-1863). Fill de Josep Maria Febrer de la Torre i de Mercedes de Mon i Velasco. L’any 1917 contribueix amb 250 pessetes per a l’erecció del monument a Costa i Borrás. Pareix ser que amb ell es perd ja l’antiga nissaga dels Febrer de la Torre, sent l’ últim del que es tenen notícies (Vegeu Febrer Bertran, Antoni Joaquim).