Mes: mayo 2014

(Madrid 1839). Germana menuda de Josep Mª Febrer de la Torre i Llano i de Jacobo Febrer i Llano. Vegeu Jacobo Febrer i Llano.

(Madrid, 21-VIII-1827). Cap de l’Administració Civil. Predecessor de Manuel Maria Febrer de la Torre i Mon; fill del vinarossenc Manuel Mª Febrer de La Torre i González, Brigadier i Gentilhome de Sa Majestat i de la madrilenya Manuela de Llano i Cerrillo. Casat a Madrid amb Mercedes Mon i Moore el 16-XI-1858. El 3 d’abril de 1877 atorga des de Cadiz, encara que residia a Madrid, poders per escriptura notarial a Lluis Arseguet per a vendre totes les propietats que quedaven dels seus avantpassats a Vinaròs. Era en aquell moment vidu i tenia quaranta tres anys. Es va emportar la imatge de la Puríssima a sa casa de Madrid, invocant drets antics, encara que per un plet s’havia atorgat a la Parroquial. Testimonis de l’època manifestaven el gran pesar de la població que van vetlar la imatge la nit abans com si fos un enterrament i ploraven a llàgrima viva, quan embalada dins d’una caixa de fusta, la traien de la casa pairal de la raval del Socors. Per escriptura davant del notari de Barcelona, Ignasi Ferrán i Sobrequés, feia donació del Patronatge de l’altar de la Puríssima en 4 de març de 1874, a Josep Maria Febrer i Calderó, Marqués de Gironella.

(Madrid ?, 1829). Coronel de Cavalleria, Tinent Coronel del Cos de l’Estat Major de l’Exèrcit. Dos anys més menut que el seu germà Josep Maria. Als quaranta un anys era encara solter i residia a Madrid juntament amb el seu germà i germana Dolors, aquesta déu anys més jove i també fadrina, al carrer de san Agustí, número 2. Tots tres eren fills del Brigadier dels Exèrcits Nacionals, Manuel Maria Febrer de la Torre.

(Vinaròs, 6-V-1721). Fill de l’anterior. Casat amb Antonia de Pedro i Camañes, del Forcall. Pares dels guarda marins Josep, Joaquim i Manuel Febrer i de Pedro. El 8 de juny de 1785 és elegit primer majoral de Sant Valent com a representant dels llauradors, que es disputaven la majoralia amb els mariners de la Vila. Va obtenir declaració de noblesa el 1796. Beneficiat (?). Pareix ser que la bona vida del gloriòs militar Manuel Febrer de la Torre per Madrid, van fer-li descuidar els negocis dels quals es va aprofitat Francesc de Paula Mayó, ja que en una escriptura posterior s’afirma “(…) por el mérito contraido en grado heroico le ocasionaron la confiscación absoluta por el enemigo de los crecidos bienes que posehia y de todas sus cuantiosas fincas, vinculados y rentas con que vivía en la abundancia con su familia en la Villa de Vinaroz, de donde es natural. De sus resultas se vió precisado por un lado a contraer algunas deudas y por otro a poner la administración de sus fincas, concluida la revolución, en manos de una persona que lexos de repararlas las han destruido, particularmente en el ramo del viñedo, que forma la mayor parte de la riqueza en aquel País por disfrutarlas con exceso sin las correspondientes labores”. (Gómez Sanjuán. Personajes del siglo XIX (V). Butlletí del CEM, nº 23. 1988)

Capità dels milicians vinarossencs, que va lluitar, l’any 1810, fent guerrilles per la part de Sogorb. Germà de Josep (l’anterior). El 1806 va manifestar que volia exercir la majoralia que tants anys havia sigut de la família dels Febrer de la Torre, sent-li concedida i entregada la imatge, peanya i demés efectes de la Capella de la Puríssima. A l’any següent va tenir lloc un plet per tal assumpte entre Febrer de Pedro i l’Ajuntament, cedint la imatge a la Parroquial i sent el Febrer i de Pedro, el qual signava amb el cognom De la Torre, majoral els dos anys següents de 1807 i 1808. El 22 de juny de 1812 va jurar amb els demés individus de l’Ajuntament, fidelitat i obediència a S. M. Josep I, (Bonaparte), com a Alcalde i Jutge ordinari. Apareix com a Síndic Procurador General en l’Ajuntament de 1823. Estava casat amb Dª Reyes Echevarria, la qual va presentar un recurs a la Diputació en 1842, a favor del seu marit. L’Ajuntament havia fet constar que Febrer de Pedro havia pres part en la facció que va fugir amb Cabrera a França, i per eixe motiu li havien confiscat els bens; per indult posterior havia retornat a la Vila, però l’Ajuntament no l’admitia i va ser expulsat.

(Vinaròs 31-V-1775). Tinent de Nau i Capitá del port de Vinaròs entre els anys 1815 i 1834. Era fill de Joan Baptista Febrer i Ferrán i d’Antonia de Pedro Camañes, natural del Forcall. Se li va formar assentament com guardamarí en la Companyía de Cartagena el 16 de novembre de 1793. Durant la Guerra del Frances (de la Independència o Napoleònica) la Junta de València, en 1808 en l’aspecte diplomàtic va establir una legació directa prop dels Sobirans de Sardenya – Sicília, a càrrec d’Antoni Mordella i el nostre Josep Febrer. Els resultat de les gestions fou molt satisfactori ja que la vinguda de 4.000 fusells i el donatiu de les joies de la difunta princesa d’Astúries fet pels seus pares, els Reis napolitans, com a ajuda per a les vidues dels oficials morts en la guerra. (Vicent Genovés Amoròs en “València contra Napoleó”, Edit. “L’Estel”. València, 1967) En 1819 va continuar la tradició de presidir la majoralia de la Puríssima que el seu germà havia demanat uns tretze anys abans. El juliol de 1823, el Brigadier Chambó el va nomenar Major General de Marina del Bloqueig de Peníscola, encomanant-li el control de la mar des d’Orpesa fins al riu Sénia. El dia 11 de novembre de 1833 va fugir de Vinaròs acompanyant la facció de realistes comandada per don Cosme Covarsí. (Meseguer Folch, V. “Los realistas de Vinaròs, 1823-1833” en el Butlletí del CEM, nº 25. Gener-març de 1989).