Mes: mayo 2014

(Vinaròs, 10-VIII-1777). Va entrar a l’igual que ho havia fet el seu germà Josep un any abans, com a Guàrdiamarí en la Companyía de Cartagena el 25 de gener de 1794. Segons diferent informació que ens dóna el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura de desembre de 2001-gener 2002, es confon la seua data de naixement amb la del seu germà on diu que va nàixer el 31 de maig de 1775, va sentar plaça el 16 de novembre de 1793 i alcançà la categoria d’alfères de Nau en 1802.

Tinent de Nau. (Cartagena, 27-VII-1792,-Barcelona, 20-VIII-1839). Fill únic. Va sentar plaça als dotze anys (ja orfe de pare), de guardamarí, a la Companyia de Cartagena el 20 de març de 1805, testificant la seua noblesa pels quatre costats, ja que era fill del vinarossenc Vicent Febrer i Jovaní, Tinent de Nau de l’Armada Reial i de Josepa Febrer i Lavelli (cosina). Va embarcar com a guardamarí en el vaixell Reina Luisa el 29 d’agost de 1806 i en la Fragata Proserpina l’1 de novembre de 1808. Va ascendir a Alfères de Fragata el 23 de febrer de 1809. Encara que en els diversos documents s’afegeix que tenia un defecte físic, (degut sense dubte a la consaguinitat dels seus pares que eren cosins), aquest no s’ especifica. El 1820 ell i sa mare –vídua – ajuden a sufragar les despeses de la festa de la Puríssima. Casat amb Josefa Calderón i Ansuàtegui el 1823 aproximadament. Pares amdòs de Josep Mª Febrer i Calderón, Marqués de Gironella. L’any 1823, durant la revolució liberal (ell era realista), estava a Vinaròs amb llicència ilimitada amb un sou de 100 reals al mes. El 19 de setembre de 1836, ja retirat, li naix una filla: Eloisa, Vicenta, Benita, Rita, Matea. En una escriptura de 1842 s’assenyala que al diputat al Congrès Manuel Mª Febrer y González li quedava un hort de la casa (Col.legi Consolació) que llindava entre altres, amb horts de la vidua del Baró d’Herbés i hereus de Josep Febrer y Febrer. Aquest hereu era el Marqués de Gironella, Josep Mª Febrer de la Torre y Calderón, que correspon a l’escut de la casa de la raval Socors, coneguda com dels Membrillera. (Meseguer Folch, V. “Los realistas de Vinaròs, 1823-1833” en el Butlletí del CEM, nº 25. Gener-març de 1989).

(Vinaròs, 22-XI-1828-Barcelona, 28-II-1887). Marquès de Gironella. Capità de vaixell. Cavaller del Reial Cos de Noblesa de Catalunya. El 28 de juny de 1858 es va casar a Barcelona amb Mª del Pilar Calvo de Encalada- Orozco y de Sentmenat- Agulló, Marquesa de Gironella, de Villapalma de Encalada i de Saudín. Era per tant Marquès consort. En la pàgina 439, l’historiador Borràs Jarque nomena a Josep Maria Febrer de la Torre y Calderon com a Marqués de Gironella.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A ell pertany l’escut heràldic de la coneguda Casa de Membrillera de la Raval Socors, que té les armes dels Febrer -lleó rampant i flor de lis; les de la Torre – amb una tal arma, i les dels Calderon, amb cinc «calderes». En els llibres de batejos tenim que el 19 de setembre de 1836 naix una xiqueta que pareix que sigue la seua germaneta, ja que ell actua de padrí i els seus pares són Josep Mª Febrer, alfères de nau retirat i Josepa Calderón, sent els avis paterns Vicent Febrer, també tinent de nau i Josepa Febrer; els avis materns Josep Calderón, Brigadier de la Marina i Antonia Ansuátegui. (El Sr. Membrillera ens digué que la seua casa va pertànyer a Francisco Calderón y Ansuátegui, General d’ Artilleria, i per aixó dita casa era coneguda com casa de «les Coroneles»). (A.C.A.V.)

(Vinaròs, 1717 ?-16-XII-1788). Coronel del Regiment de Dragons de Buenos Aires. Brigadier dels exèrcits de sa Majestat. Va ser soterrat a l’església del convent de sant Francesc, on encara es pot (es podia abans de 2.001) admirar la làpida sepulcral mig soterrada pel morter, prop de la porta d’accès. En un gran full es conserven escrits tots els llocs on va estar empleat i les accions de guerra en les que va estar present entre les que citarem: les italianes de Piamonte, Lombardía, Saboya, Gènova, Milà, Niça, i també a Portugal. Va passar com a Coronel de Dragons de Buenos Aires amb data de despatx del 6 d’agost de 1771.

 

 

 

 

Blasón del Coronel de Dragones don Miguel Febrer de la Torre y Ferrán de Heredia

Los dos cuarteles superiores son las armas Febrer de la Torre, privativas del mayorazgo fundado por su padre.
Los dos inferiores son las armas Ferrán de Heredia, apellidos de su abuelo materno don Jaime a través del cual optó legalmente (no lo consiguió) al Mayorazgo de Vilar de Canes fundado por los Heredia y que le venía por bisabuela doña Josefa de Heredia y Constantí vecina de Ulldecona casada el 28-9-1640 con don Francisco Ferrán y Domenech, Gobernador Militar de Castellón de la Plana.

La corona, interpretamos que la incorpora por ser consorte de la primogénita, y luego heredera, de un condado honorífico otorgado a su padre por el Rey de Nápoles, aunque no me consta que se solicitara autorización posterior para su uso en España o su reconocimiento como título del reino de España. La Real Carta de concesión la utilizo don Miguel de Febrer y Lavelli, como prueba plena de nobleza junto con la Ejecutoria de Nobleza de los Febrer de la Torre, para las pruebas de ingreso en la Real Compañia de Guardiasmarinas, en las que se debía probar la nobleza de sangre por ambos costados.
(A.C.A.V.)

 

Tota la nostra fauna autóctona ha anat en regressió constant a mesura que els cultius de regadiu han anat invadint el terme. Així hem vist desaparèixer en els darrers temps els senglars, teixons, raboses, gats cervals i genetes. Queda constància escrita a l’arxiu municipal de les batudes dirigides a l’eliminació de llops: una el 4 de maig de 1813, en temps de la dominació francesa i una altra posterior, baix l’alcaldia de Demetri Ayguals d’Izco, de l’11 de març de 1869; “A la batida fueron 16 hombres, conocedores del término y de las armas. Estuvieron ocupados cuatro días sin resultado positivo. Se les pagó seis reales a cada uno y por cada día, según se especifica en la sesión del día 18 del mismo mes” (Bover Puig en Se manda hacer una batida contra lobos, en 7 Dies de 3-V-2003). Els eriçóns són cada vegada menys abundants i les aus nocturnes poc freqüents. Sols algunes poques parelles de perdius es deixen vore amb les cries a la primavera. Les tórtores, conills i llebres són les peces de caça més abundants, encara que aquest pateixen la mixomatosi. Els tords es cacen amb el parany en els pobles veïns, a pesar d’ésser el sistema molt controvertit per les normes de la Unió Europea. La garsa blanca i negra (urraca) ha anat invandint les nostres terres, sent voraç depredadora de tota classe d’ous d’altres aus, fent desaparèixer els lluerent, gafarrons, cadarneres, pinzans, etc. tant abundants en altres temps.

Nom d’una platgeta que es trobava on actualment és el passeig Fora Forat. La mota de la sénia del Tio Fart que es trobava molt prop de la costa va quedar engolida per la mar als anys cinquanta.