El llibre d’Escolano va ser ampliat o continuat per Perales l’any 1879. Afegeix el passatge del desembarcament de la princesa Margarida i el seu text original diu senzillament això:/ «Desde Flandes dirigíase también á nuestra ciudad el archiduque Alberto, presunto esposo de la infanta doña Isabel Clara Eugenia, para celebrar como ya hemos dicho el doble enlace en la ciudad de Valencia. El archiduque encontró a doña Margarita en Italia, donde recibieron la bendicion del Pontifice y embarcandose ambos en la escuadra española, compuesta de cuarenta galeras, pasaron el 23 de Marzo por las costas de Cataluña, cuyos pueblos marítimos aparecieron iluminados saludando á su futura soberana. El 21 de Marzo, salieron de Valencia el cardenal de Sevilla, el conde de Lemos y otros personajes, dirigièndose a Vinaroz, para recibir de órden del rey á la princesa y acompañarla á Valencia. El 28 tuvo aviso el rey de que la escuadra estaba para llegar de un dia á otro, y el 29 salió el marqués de Dénia, el Almirante de Aragón, don Felipe de Cardona, el conde del Real y otros muchos personajes dirigiéndose a San Mateo, y de allí a Vinaroz, donde desembarcó la archiduquesa. Trasladada á Murviedro acompañada de treinta y seis caballeros que formaban el séquito del de Denia, vestidos de blanco y encarnado, que eran los colores de doña Margarita, le fue preparado cómodo aposento en el monasterio de San Francisco donde pasó la Semana Santa con el Archiduque Alberto.«
Escola, Carrer de l’
Vegeu Carrer de santa Rita.
Escola oficial d’idiomes
Una delegació de l’Escola Oficial d’Idiomes de Castelló va ser creada dins de l’Institut de Batxillerat “Leopoldo Querol” a l’inici del curs 1997-98. Estudiaven eixe primer any francés, anglès o alemany un total de 105 alumn
Escola municipal de pares
Creada pel regidor Mariano Castejón, es celebrava una vegada al mes o eventualment i en una escola diferent els dissabtes al matí. Es va celebrar per primera vegada l’1 de desembre de 1990. Consistia en una conferència de tema relacionat amb l’educació que es debatia després per grups i es feia una posada en comú o resum. S’acabava la sessió amb un dinar que s’oferia gratuïtament a tots els assistents sufragat per l’Ajuntament i amb la colaboració de l’associació de pares del centre corresponent.
Escola municipal d’art
Fundada en el mes de juny de 1929 com Escola Municipal de Dibuix aplicat a les Arts, es trobava instal.lada a l’edifici conegut com L’Escola D’Alt (durant molts anys edifici de Correus, plaça de Jovellar).Fou el seu primer mestre amb un sou de 1.200 pessetes anuals, Francesc Argemí Poy, que havia cursat estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, sent condeixeble de Puig Roda. Ensenyava als seus 82 alumnes, entre altres matèries, dibuix artístic, arquitectura per als aprenents d’obrer; dedàlica per als fusters, toréutica per als ferrers, etc. Posava com a model de construcció als seus deixebles l’ermita de Sant Gregori de la qual afirmava que era un compendi d’arts. El setembre de 1931 l’Ajuntament sol.licitava una subvenció de l’Estat per a transformar aquest centre en Escola Municipal d’Arts i Oficis. Francesc Argemí va haver d’abandonar el càrrec, ja que les autoritats de la República sempre deixaven el tema del seu pagament damunt de la taula i l’anaven postposant d’un mes a altre, fins que finalment deixà Vinaròs, traslladant-se a Badalona on va morir en 1938. Va ser molt recordat pels seus exalumnes, com Sebastián Miralles Selma que li dedicà un dels seus escrits, Manuel Garcia Julbe, els tres germans Ferrer Garcés, etc.
Va ser substituit en el càrrec per la dimissió forçada d’Argemí, per l’artista escultor Francesc Vaquer, el 9 d’octubre de 1934 fins la guerra civil de 1936.
En 1954 es va crear per mossèn Josep Sirisi, en dependències de l’ex-convent de Sant Francesc, una Escola Parroquial d’Arts i Oficis, que va durar uns déu anys, i en la qual els professors eren persones particulars de la població més o menys qualificades i que no cobraven.
ESCOLA D’ART ACTUAL. A l’’octubre de 1979 es va tornar a crear, per part municipal, anomenant-se llavors Taller Municipal d’Arts Plàstiques i sent dirigida per l’escultor vinarossenc Agustí Roso Esteller. Se li va anar canviant el nom al cap d’uns cinq anys i tenint la seu a la Casa de la Cultura. Des de novembre de 1984, dirigeix l’Escola, la professora Mª Cinta Barberà Redó, nascuda a Barcelona, que ha cursat estudis d’Escultura a l’Escola Massana d’aquella capital. Els alumnes acostumen a exposar els seus millors treballs durant les festes de Sant Joan i Sant Pere. Al setembre de 1995 l’Escola es va encarregar de restaurar les vidrieres de l’església de Xert i al novembre de 1996 va fer els rètols de rajoles fines per als carrers de Vinaròs.
Escola dominical
El setembre de 1916 l’arxiprest mossèn Bono va promoure aquesta escola dirigida per les joves Mira i Irene Esteller, per a joves criades; es realitzava els diumenges a la vesprada de tres i mitja a cinc, amb ensenyament de lectura, comptabilitat i a ser bones cristianes. Perdurava encara a l’octubre de 1924.