Societat Cooperativa Obrera de Consum, fundada l’any 1907, per les societats obreres de la localitat per abaratir els costos de les subsistències als socis. Estava instal.lada en la Plaça del Salvador, número 15, a l’antiga casa gremial dels llauradors. Tenia com a principal missió vendre en règim de cooperativa, productes bàsics més econòmics per a la classe treballadora. Cal tenir en compte que a principis de segle mancaven per diverses raons productes bàsics durant algunes èpoques, com la farina, el sucre, pa, tabac, etc. que van provocar l’enuig de la població i manifestacions tumultuoses contra les autoritats. En 1912 va emetre un val-moneda de 10 cèntims en llautó. Va subsistir fins la guerra civil de 1936.
Eco, El
Setmanari local que aparegué el 26 de novembre de 1903, de caràcter monàrquic liberal. S’autodefinia com «polític i defensor dels interesos de la Comarca» Era d’idees contràries al setmanari «La República». Durant els primers temps l’imprimia A. Fernàndez (fins el nº 4), des d’on va passar a la imprempta del vinarossenc Santiago S. Soler de Castelló (1903, números 5 al 13) i ja després, l’any 1905, des del número 14 va passar a estampar-se a la «Imprenta Foguet», situada a la plaça de l’Hospital, número 5, de Tortosa. Va estar dirigit successivament per Miguel Estrada, Vicent Mengual i Joaquim Celma Escobedo. Va publicar en total 97 números. Eren els seus administradors Manuel Guimerà i Sebastià Cucala. Publicava articles sobre agricultura i política local; en el segon número va anunciar curiosament que publicaria les conferències telefòniques d’última hora, i que es repartiria a ser possible els dimecres per la nit, extrem que després no va complir. En tots els seus números apareixen articles escrits en català.
Eco de la verdad, el
Periòdic local d’aparició setmanal i de tendència lliberal democràtica. Fundat en 1913 per Felip Ferrer Flos, l’alcalde «Varet». Tenia la redacció i direcció al carrer dels sants Metges, nº 9. El preu de la suscripció era de 50 cèntims al mes. Recolzava la candidatura del diputat nacional Saiz de Carlos. S’imprimia a la “Imprenta Moderna” de Daniel Delmàs, amb taller al carrer de Castelar (Sta. Magdalena) nº 37. Es publicava en un sol full gran. Era enemic del periòdic «La Comarca» (1914), que es va deixar de publicar quan el seu candidat a diputat, Sanmillán, Marquès de Benicarló, va perdre les eleccions.
Eclipsi total de sol
Diverses vegades s’ha produit aquest fenòmen i segurament s’ha observat des de Vinaròs. El 12 de maig de 1706 es va produir un eclipsi total segons ens descriu Joaquin Vidal Font en “Reculls històrics de la ciutat de Gandesa”. El primer que coneixem del nostre poble fou el que es va manifestar el 18 de juliol de 1860. Segons el seu descriptor, un avantpassat del Sr. A. Gómez Sanjuán, relata que es va observar des de la una de la vesprada fins a les quatre, fent-se de nit fosc, completament sols un parell de minuts. Tots els vinarossencs van observar el fenòmen des dels seus terrats, sorprenent-se de que aparegueren als seus ulls les estrel.les i un rodolí que es veia al voltant de la lluna. Un altre eclipsi total, més vistòs, ja el descriu l’historiador Borràs Jarque en el lloc corresponent. Va ocórrer el dia 30 d’agost de 1905. Savis de Barcelona i estrangers van fer cap a Vinaròs i a Alcalà de Xivert. A la nostra ciutat va ser preparat amb molta cura en diversos llocs, com terrats i horts. El prestigiòs acadèmic català, Josep Comas Solà, el qual va observar i filmar el fenòmen va escriure «Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes», publicades al maig de l’any següent, on detalla tots els preparatius. El setmanari local “La República” oferia als seus lectors la notícia el 2 de setembre: «Gran animación por calles y azoteas hubo el pasado miércoles con motivo del eclipse de sol que pudo presenciarse por grandes y pequeños observadores con gran facilidad por la limpidez del cielo y tiempo expléndido (sic) . A nuestra ciudad, afluyeron gran número de forasteros por mar y tierra a presenciar el eclipse, quedando todos satisfechos, y muy particularmente los sabios astrónomos, que pudieron practicar divinamente sus investigaciones científicas». L’11 de novembre de 1920 es va observar un eclipsi parcial de la meitat del sol a les 4 h. i 7′.
Echevarría, Sancho de
(¿ – Vinaròs 14-IX-1716). Mariscal de Camp. Governador Militar de la Governació de Peníscola. Resident a Vinaròs, del que estava enamorat, va morir aquí; vivia tocant a l’església (davant la parada d’autobusos on es troba l’edifici de la Caixa Rural).
Guàrdia Civil
Diu Borràs Jarque que es troba aquest cos per primera vegada a Vinaròs en maig de 1873, amb motiu d’unes disputes entre dos faccions republicanes comanades per Demetri Ayguals i Lluís Quer, però ja ens apareix la Guardia Civil en l’acta de llençar la primera pedra al moll en 1866; es tracta del capità Juan de Leyva. Però el cert és que en 3 de juny de 1994 es va descobrir al nostre quarter una placa commemorativa, amb motiu dels 150 anys de presència de la Guàrdia Civil, suposem i que aquesta deu ser la certa (1844) perquè el cos té molta més tradició. Aquest any és el primer en que consta la seua creació definitiva com a cos armat d’infanteria i cavalleria (13 de maig), format per a combatre el bandolerisme i per mantenir la seguretat rural. Sabem que D. Antonio de La Torre era el capità a Vinaròs en 1909. El cos ha tingut el seu quarter en diferents emplaçaments de la localitat. Ha estat representada des de sempre per un capità, un sargent i un cap. Abans hi havia un cap de cavalleria. Els capitans es succeeixen ràpidament i no duren; així, en 1915 trobem a Santiago Alonso Muñoz. En 1916 el nou capità D. Juan Luis Pons substitueix a Alonso García Rojas. En gener de 1917 apareix que se’n va el capità Juan Pont Pastor i es substituit per Lluís 
López Santisteban. A finals de 1920, davant de la dificultat de manca de quarter va estar a punt la Guàrdia Civil d’anar-se’n de la ciutat i per suscripció popular es van replegar 5.000 pessetes per a construir un edifici propi al Camí Carreró. En novembre de 1921 va prendre possessió el capità Santiago Alonso. En desembre de 1933, sent capità D. Enrique Tapia-Ruano Norma (fou capità durant 13 anys a Vinaròs) i gràcies a la seua acció pacificadora no es va notar, entre altres casos, l’estat d’Alarma decretat a tota la Nació el dia 10, produït per les víctimes causades pels anarcosindicalistes; el Sr. Tapia va ressidir i morir a Vinaròs, tenint aquí els seus descendents, fills de la seua filla, Pilar. Després de la guerra civil el Quarter es va establir en la casa de Dª Hilària Meseguer, és a dir de son fill, el canonge D. Lluís López Dóriga, que es va exiliar a Mèxic, país que es mostrà acollidor amb els perdedors d’esquerres. Aquesta caserna, situada al carrer del Pilar, on està ara el Club del Jubilat, trobant-se allí molts anys fins que en novembre de 1966 s’estableix provisionalment al carrer Nou, mentre
s’estava construint l’actual. En gener de 1972 van iniciar-se les obres del modern edifici al cantó del carrer que en honor del seu fundador es diu del Capità Cortés. Dit edifici es va inaugurar en 1974.
Té quatre blocs. En el primer està la vivenda i despatx del capità i resta d’oficines. La resta d’edificis l’habiten unes 80 persones, familiars d’uns 35 guàrdies. La dotació (companyia) de Vinarós está comanada des de moltíssims anys per un capità i diversos suboficials. En sessió del 28 de desembre de 1976 es van afegir terrenys a l’actual quarter, cedint l’Ajuntament una finca adjacent en permuta de l’antic centre que ocupava la G. C. en el carrer del Pilar. Celebren molt solemnement la festivitat de la seua patrona, el dia del Pilar. En les processons de Setmana Santa solien acompanyar la imatge del Jesús jacent, sis guàrdies armats amb l’uniforme de gala. Cap als anys cinquanta va permanèixer molt de temps el capità Delfin Atanes, el qual es va quedar a viure definitivament a Vinaròs, ja que es va jubilar i aquí va morir als 94 anys. Després els capitans s’anirien succeïnt molt més ràpidament ja que en 1959 es desplaça per ascens Francisco García Fitó que es substituit per Ramon Lasaña (o Casaña) Gil,; aquest traslladat a Alcora en gener de 1961. 
Cap a 1962 va estar de capità D.Vicente Noguera Gomila i dos dels seus fills van nàixer a Vinaròs. En el mes de febrer fou ascendit a Comanant i en març de 1965 va prendre possessió el nou capità, Sr. Arturo Prieto Cué; en gener de 1972 el Sr. Gregorio Arellano Baroja substituint Ramon Montero Alonso i molt poc després, al mes següent va ser nomenat el Sr. Angel Soler González.En abril de 1976 apareix el nomenament del capità Angel Andrés Belmonte; Miquel Urraca Robles substitueix en novembre de 1981 al capità Carlos Eiroa, perdurant fins a novembre de 1984. Des de 19 de juny de 1985 fins el 28 d’octubre de 1988 va estar de capità el Sr. Juan Cerván Heras.Després a Jesus Martín el va substituir des de març de 1993 el Sr. Santos Fernández Alvarez, natural d’Astorga. Aquest senyor, gran enamorat de la ciutat, en la que s’ha jubilat i habita, és autor de diferents novel.les com “Los años perdidos” que li va publicar l’Editorial Antinea. Dit llibre va ser finalista dels premi “Lara”, que va guanyar finalment Francisco Umbral. El 3 de juny de 1994 es va descobrir una placa commemorativa dels 150 anys del Cos a la nostra ciutat. En juliol de 1999 va ser nomenat nou capità el Sr. José Molina Núñez i en juliol de 2000, el sr. Àngel Cózar Rovira.