Mes: mayo 2014

Associació religiosa creada en 1933 per l’arxiprest mossèn Pasqual Bono. Formaven l’associació mossèn Quintin Sendra, Joan Baptista Sendra, Teresa Sendra, Genoveva Olmedo, Inés Sabater, Anita Sabater, entre altres. En aquest any es va adesentar la sagristia amb pintures de la cova i basílica de Lourdes. Els membres que formaven el «Cor» de la Gruta de Lourdes pagaven una mòdica quantitat i amb unes rifes, es conseguia anar a visitar aquella ciutat de França, dins de la peregrinació diocessana o local que s’organitza encara tots els anys. Van colaborar en la confecció de la reproducció de la “Gruta” el pintor Josep Molés, l’obrer Ginés Doménch, els tallers de ferros de Sendra, etc. Els membres del Cor de la Gruta de Lourdes en febrer de 1933 eren: Rvdo Quintín Sendra, Joan Bta. Sendra, Teresa Sendra, Genoveva Olmedo, Teresa Chaler, Empar Besalduch, Teresa Giner, Nativitat Caballer, Inés Pedra, Guadalupe Gombau, Encarnacdió Orero, Mercedes Farnós, Paquita Arnau, Agustina Fuentes, Lolita Chaler, Pepita Gisbert, Pepita Serra, Agueda Bosch, Piedad Santos, Rosa Ayora, Lolita Forner, Teresita Baila, Carmen Bosch, Pepita Pascual, Anita Lecha. Pagaven una quota mensual de entre 10 céntims a 50.

Antiga costum d’anar els carros a l’ermita els dies dels sants patrons, plens de gent i completament enramats amb llorer, murta o baladre florit. Quan acabava la festa, a la vesprada, baixaven al poble, entrant pel carrer de la Mare de Déu i a la Plaça dels Tres Reis, cantant i amb els cavalls pràcticament «desbocats», esperant-los allí una gran multitud que aclamava els carreters més atrevits i poc temeraris. Algú d’ells va perdre, inclòs, la vida. A finals dels anys cinquanta va anar desapareixent aquesta típica tradició, a mesura que els llauradors van substituir els matxos i cavalls per cotxes i tractors.

Nom que es va donar al grup o bloc de vivendes modestes, situat al carrer de l’historiador Borràs Jarque, impulsat per l’Ajuntament, sent alcalde F. Balada Castell.

Associació de pacients de la Unitat de Salut Mental. En 1994 ofereix activitats d’integració social als malalts mentals crònics en els locals dels Serveis Socials, dirigits per Elia Forner, terapèuta ocupacional.

Entitat socio-cultural fundada en 1979 i de la que foren els membres més destacats Xavier Marmaña Arbiol (president) i Joaquim Vicent Guimerá Roso. Van publicar dos llibres molt il.lustrats sobre l’Ermita i l’Arxiprestal.

Primer poblador de Vinaròs a qui li concedéix l’alcait de Peníscola per mitjà de la carta de poblament la primitiva alquería que tenia per nom Vinalaròs per manament del Rei Jaume I en 1242.