Mes: mayo 2014

(Gremi del Salvador). Posseien la casa gremial a la plaça que per aquest motiu es deia del Salvador, actualment de Jovellar. Un dels seus estatuts més destacats deia: «Item, que si los dits majorals entendran que algun dels confrares estiga mal y en sa casa se patissen treballs de fam o de altra necessitat, que en tal cas, lo hagen de socorrer y afavorir en alló que possible sia de bens de dita Confraria«. De l’any 1594 era l’inici del “Llibre de la Confraria de la Transfiguració de Ntre. Senyor Jesuchrist dita del Santíssim Salvador del Gremi de Llauradors”, que existia en la parroquial. En 1702 manen construir la imatge de sant Antoni per a l’ermita, pujant-la l’11 de gener de 1703, quedant instal.lada en l’altar de sant Pere. En 1722 se li encarrega a l’esculptor vinarossenc Jaume Morales un altar per 80 lliures, soles les mans, però mort Morales al poc temps, l’acaba l’almassorí Josep Ochando per 72 lliures. En 1727 es lleva el vell altar de sant Pere, quedant ja instal.lat el nou. El 2 de febrer de 1791el gremi ven 895 cànters de vi que s’havien arreplegat d’almoina entre els llauradors que l’havien donat sense demanar-lo com era costum en anys anteriors, superant eixe any i per eixe motiu la donació del referit producte. El 19 d’abril del mateix any Francesc Pasapera i Isidor d’ Arce dauren l’altar, pagant el gremi l’or necessari, i queda inaugurat en la festa de l’any següent, 1792. En 21 de gener es van col.locar les rajoletes del sòcol de l’altar i pinta dos quadres per al mateix, Isidor d’ Arce.

Tenien per patró a Sant Josep amb altar propi en l’església. En 6 de març de 1594 van donar a construir a fusters confrares el seu altar dedicat a Sant Josep. Constituien el gremi els fusters propiament, els mestres de carros, tonelers i els mestres d’aixa i ribera. En eixe any referit, 1594, comença el llibre de la Confraria del gremi que existia a la parroquial “Llibre de la Confraria del Gremi dels Fusters i Mestres d’Aixa baix la invocació de Sant Jusep”.

Nom del passatge interior del carrer del Remei que donaria lloc a l’anomentat carrer de Locella i Cruz.

Antic ball típic de Vinaròs, que no va ser recuperat en el moment de formar-se l’agrupació de “Les Camaraes” per la Secció Femenina de la Falange als anys quaranta del segle XX i que ja està oblidat. Sols queda el record de la seua indumentària per una postal feta a Castelló en 1943 de la vinarossenca Conxita Escura i aportada a la Història de les Camaraes per Salvador Quinzà.

Interessant estudi de la nostra regió, abundant en estudis sobre personatges, pobles i fets històrics valencians, recollit en forma d’enciclopèdica en 12 volums, molt il.lustrat.