Gran enciclopédia catalana

Col.leció de 25 volums en molts dels quals apareixen interessants notícies sobre Vinaròs, el Maestrat i comarques limítrofs. El professor vinarossenc Miquel Angel Baila Pallarés va col.laborar en la revisió de les veus de 25 ciutats del País Valencia de la segona edició que està composta de 24 volums, més quatre de suplements.

Graciano

Llinatge italià, afincat a Vinaròs i comarca. A l’Arxiu del Regne de València es troba en la carpeta Clero, Caixa 2530, Lligall 955, a Bertomeu. Graciano, arquitecte, amb la següent nota: “1602. Llibre de memories de Berthomeu Graciano, de Vinaròs”. És un llibret menudet ple de números que aparentment poc diuen. Va ser l’autor de la traça del convent de Dominics del Forcall Andrià o Andrea Graciano era, segons cites dels llibres de baptismes de la nostra Parroquial, “Capitán de la Galeaza”, “Capitán de Galeras”, o “Maestro de Galeras”, com apareix qualificat; l l’any 1587 va construir aquí un galió anomenat “Santiago” per a l’Armada Espanyola. El seu fill, Francesc Graciano, era “mestre d’axa”. (Vide García Edo en Documentos de la Orden de Montesa referentes al Maestrazgo publicat pel Butlletí del CEM, pàg. 96 i Gómez Sanjuán en “El eslabón perdido”. Rev. “Crònica de Vinaròs” de 8-III-1997).

Julian i Osset, Josep

(Vinaròs, 1716?). Militar. De l’estat Noble. Es considera vinarossenc encara que segons altres informacions molt verídiques donades pel seu fill quan entrà de cadet guàrdiamarí a Cartagena havía nascut a Miralbell en 1720. Va obtenir títol reial de noblesa en 1777. Estava casat amb Mª Antonia Jovaní Zurita. A l’any següent es va donar una reial provisió executòria “d’infançons” a favor dels seus fills, Francesc Lluis i Vicent. Com a “Caballero hidalgo” va testimoniar documentalment el 23 de març de 1784, tenint llavors 68 anys d’edat, davant la necessitat perentòria de la Vila de construir el nou edifici de l’ajuntament. Era el propietari del magnífic edifici conegut a la raval Socors com “Palacio”, amb l’hort i la torre, (aquesta construida ja l’any 1609).

Julián Jovaní, Vicent

(La Jana 1757). Militar. Oficial de l’Exèrcit de Marina. Noble cavaller. Encara que era nascut a La Jana, com sa Mare Mª Antonia Jovaní Zurita (La Jana 1731), la seua vida va transcòrrer a la casa palau que els Julián teníen a la raval del Socors de Vinaròs, ja que com se vorà tots els nobles: els Febrer, els Esteller i els Ferran tots eren cosins. Així tenim que Vicent Febrer de la Torre Jovaní era també noble militar a l’igual que el seu cosí, ja que la mare d’aquest, Mariana Jovaní Zurita, havia nascut, però a Vinaròs en 1725. En 1781 va escriure des de Cartagena al seu pare en Vinaròs, comunicant-li que allí havien arribat tres membres de la família Esteller portant el cos incorrupte de Sant Valent, concedit pel Papa a Vinaròs.

Julián Jovaní, Francesc Lluís

(Vinaròs segle XVIII). Alcalde de Vinaròs. Noble cavaller vinarossenc. El 14 d’agost de 1796, ostentant el càrrec d’alcalde de la Vila, va felicitar per carta al Excm. Pablo Forner, jurisconsult, considerat fill de Vinaròs, per haver estat nomenat per S. M. el rei Carles IV, Fiscal del Consell Suprem de Castella. Com a cavaller també va formar part de la Junta Guvernativa vinarossenca que es va formar el 29 de maig de 1808 en contra dels francesos quan aquests es volien fer els amos d’Espanya. Se’l nomenà per ocupar el càrrec de Síndic personer de l’Ajuntament l’1 de maig de 1809 i repetí en els de 1810 i 1823.

Julián Caballer, Josep

(Vinaròs 28-I-1765 – València 1841?). Brigadier de l’Armada. Comanant del Ters Naval de València. Noble cavaller vinarossenc. Va fer mèrits militars en viatges a Ultramar. Com a personatge d’alta dignitat, va assistir a l’acte de la renúncia de la Reina Regent Governadora, Mª Cristina, el 12 d’octubre de 1840. Per eixe motiu va ser un dels signataris de l’acta que es va aixecar del moment històric, amb altres grans personalitats de la Nació. Va morir poc després a València, molt possiblement en 1841.