Mes: mayo 2014

Música composada amb el so d’un tamborí i una dolçaina que van davant de les processons i altres festes populars sent molt típica de Vinaròs i dels pobles de l’entorn. Així mateix ho confirma el diccionari Alcover Moll.

Certamens literaris iniciats a la Regió Valenciana a finals de segle amb el moviment de la Renaixença. En 1917, es van promoure a la nostra ciutat per la Societat Benavente Quintero (vide id.) També en 1958 i 1959 es van reestablir però la seua durada també va ser igualment totalment efímera. Els darrers Jocs florals, celebrats el 1964, van ser guanyats pel mestre, autor teatral i poeta, Manuel Foguet.

Diversos emplaçaments ha tingut la pràctica d’aquest joc a Vinaròs. En un dels establiments de 1647, del Justícia, aparèix el següent establiment curiòs: “Ittem, se establix que la persona que jugarà mentres estaran en Missa y Vespres encórrega en 5 sous per a la llumenària del Santíssim Sacrament”“ (nº 47 del Justícia). (L’explicació de que llavors es jugava junt o contra la mateixa paret de l’església i va ser entesa quan en setembre de l’any 2007 es restaurava la primera capella sense altar pel que s’entra en la sacristía i en quina finestra, situada a prou altura, van aparèixer encalades unes cinc o sis pilotetes mitjanes de pell, comles que normalment s’utilitzen en aquest joc valencià. Borràs Jarque parla extensament d’aquest joc que es va practicar en diversos llocs (pàgina 358 de la reedició “Amics de Vinaròs”) i Baila Pallarés en la pàg 174 de la seua principal obra). Dits llocs eren junt a la muralla i torre de l’Alfac, des d’on aniria al carrer de Sant Nicolau, passant al de Santa Magdalena de dins. Finalment i abans de la guerra civil de 1936-1939 es jugava en un solar del carrer del Pont, nº 14, conegut com “El trinquet”, amb forma de L, que s’extenia fins al Carrer del Molí” i pertanyia a Pedro Giner que desprès va canviar pel negoci de taulons de fusta. Ell tenia la vivenda en una casa nova i estreta del veïnat al mateix pany o vorera amb façana de disseny modernista (nº 10).

Encara que en sessió del 19 de juliol de 1995 es va dedicar aquest xicotet carrer a l’autor del més important llibre de les lletres valencianes, el TIRANT LO BLANC, l’any 2003 encara no s’havia retolat dit atzucac que es troba al carrer de sant Francesc, junt a l’antiga colònia de vivendes de la fàbrica de Balada. Està integrat per dos blocs de vivendes amb porxos, rebent cada un d’ells els noms de Joanot Martorell 1 i de Joanot Martorell 2.

Va nàixer com a tal avinguda en gener de 1966, sent la perllongació del carrer de Pius XII i arriba en teoria fins l’estació. Mencionem en teoria perquè no està encara feta. Es van traçar les dos mencionades avingudes sobre el plànol per ser requisit indispensable quan s’havia de construir l’Institut, fent-se ràpidament la primera perquè els veins van cedir els terrenys, cas que no va succeir a l’altra banda de la carretera nacional. En maig de 2003 l’avinguda està ja tota en obres fins l’estació.

(Madrid 1913-Pamplona, març de 1993). Compte de Barcelona i pare del Rei, Joan Carles I. Va visitar la nostra ciutat venint a a bord del seu yacht Giralda al juliol de 1964. Una segona ocasió va tornar Sa Altesa, el dijous 9 de juliol de 1992, sopant les dos nits en la intimitat amb personal de la seua escorta en restaurants de la ciutat. Així el restaurant “Vinya d’Alòs” conserva al seu menjador el record de la seua estada la nit del 7 de joliol. Va permanèixer fins mig matí del dissabte següent, dia 11, en que es va dirigir cap a Cartagena on el dia del Carme havia de presidir una parada militar. Va ser visitat per l’alcalde de la ciutat uns instants i per la vinarossenca Pasquala Meseguer Ferràs la qual li va fer entrega al pare del Rei d’una revista enquadernada de principis de segle XX, amb nombroses fotografies de la família real espanyola. Don Joan li va correspondre regalant-li a dita senyora una plaqueta de plata, grabada amb el seu nom.