Diferents relacions apareixen documentades entre la nostra població i aquesta Institució tan denostada. Entre elles trobem a Fra Agustí de Vinaròs, caputxí, que alcançà el títol de Qualificador, pels seus grans coneixements de teologia, ja que normalment aquest càrrec servia per assessorar els bisbes de cada diòcesi o regió. Es tractava de fra Agustí Cabadés i Magí. Apareix citat sovint junt a bisbes com Lassala, Magí, i altres personatges valencians molt destacats com Mayans, Pérez Bayer, Salinas, etc. “(El Mundo intelectual de Mayans”. D’Antoni Mestre. Barcelona 1987). Francesc Locella, personatge vinarossenc destacat (vide id.), va ser nomenat entre els seus càrrecs més distingits com Conseller de la Inquisició. En els llibres de l’Arxiu Parroquial o Quinque Libri, llegim que el 31 de desembre es troba la relació de les noces del sabater Sebastià Roca, fadrí, fill d’Antoni i Teresa Simón, «de Nàpols», amb Teresa Balada i una acotació afegida que diu :»fue preso por la Inquisición en el año 28 por bígamo real». Borràs Jarque ens diu que en la fundació d’exercicis espirituals que es va crear el 26 de novembre de 1738, en la junta formava part com a membre destacat amb el càrrec de Vice–President, Jaume Puig, familiar del Sant Ofici. Posteriorment, el 7 d’octubre de 1774 mor un tal Carles Doménech, «Familiar del Santo Oficio de la Ynquisición, vecino de esta villa (…)» i en el cens de l’any 1787, conegut com de Floridablanca apareix censat un habitador classificat com «Dependiente de la Inquisición». Però en el “Interrogatorio” de 1802 en que es fa una classificació per sectors de la població es parla ja de dos funcionaris depenents de la Inquisició entre el personal administratiu. «El Tribunal dels Santo Oficio» o de la Inquisició va ser creat en el segle XII, sent derogat en 1834. Va obtenir el màxim impuls en temps dels Reis Catòlics en 1480, tenint com a finalitat la lluita contra els heretges, sent una creació de l’Església però que estava en continu diàleg amb l’Estat. Va dur a terme una forta repressió contra els jueus abans de 1560 i a partir de llavors la patiren els moriscos. En gener de 1505 el Rei Ferran el Catòlic va extrendre les penes a la sodomia o homosexualitat masculina sent els seus practicants els qui més patien la repressió, sofrint condenes en galeres o presó. Així llegim: “En otro de la misma época -1734-, hallamos expresada la misma relación entre ociosidad de los vagabundos miserables y desenfreno sexual, siendo la sodomía una de las formas de comportamiento amoral de los pordioseros: Joseph Simó, de una vieja familia honrada de Peñíscola, ‘anda divagando’ por la región. Cerca de Vinaroz, viola a un muchachito al lado del camino, detrás de una mata. Los testigos interrogados por el comisario no se extrañan de lo ocurrido: Simó es ‘muy travieso’. No quiere trabajar. Juega, y para ello vende la ropa que su mujer trajo a la casa, y además le pega, la abandona. Sus padres no le quieren dar ‘la legítima’ ni su suegro la dote. Cuando sale en 1734 la orden de ‘aprensión de vagabundos’, la familia pide que sea preso y mandado a servir a Orán. Simó roba dinero y huye, y es entonces cuando comete el atentado nefando [??¿¿].(Rafael Carrasco. “Inquisición y represión sexual en Valencia. Historia de los sodomitas” Barna, 1985). En el plànol de les idees es van crear en 1559 els índex de llibres prohibits per l’Església, que van perdurar en Espanya fins 1807, encara que posteriorment apareixerien molts llibres del nostre compatrici Vencesalo Ayguals de Izco en dit Index. El Tribunal de la Inquisició va ser abolit a les Corts de Càdis, però fou mantingut pel poder absolutista del Rei Ferran 7é., reinstaurant-se en 1823 i sent suprimit ja definitivament en 1834.
Innocenci X, Papa
Aquest Sant Pare va signar el Breu datat en 13 d’abril de 1647, a Sant Maria la Major de Roma, declarant que els frares agustins de Vinaròs devien precedir en les processons els franciscans descalços de la mateixa vila. Sobre aquest tema va haver un desorbitat plet entre les dos ordes, que va apassionar els ànims, fins que el breu del Papa va posar fi a la disputa.
Informator
Publicació setmanal de caràcter de informació general, apareguda en 1977. S’imprimia a multicopista en diferents colors en el comerç de la raval Socors «Cine Foto Vidal», la qual s’encarregava de la publicació i distribució gratuïta.
Info 2000
Publicació mensual o bimensual sobre informàtica, fundada en 1989 i que es distribuia per correu a les persones interessades en el tema. Dirigit per Souar Robert. S’imprimia a Sant Carles de la Ràpita a la imprempta de Jordi Dassoy.
Inflació alemanya
La neutralitat d’Espanya durant la Primera Guerra Mundial propicià la valoració dels productes espanyols i de la pesseta mentre es produïa una greu devaluació del marc alemany. Es conserven a Vinaròs carpetes plenes de billets alemanys amb valor facial de milions de marcs, ja que als anys 1922-1923 el marc va patir una brutal inflació per la manca de subsistències com a conseqüencia d’aquella guerra. Un pa va arribar a costar 250.000.000.000 (dos cents cinquanta mil milions de marcs) i el dòlar es canviava per 4.2 bilions de la mateixa moneda. L’explicació del fet ens la dóna la revista “San Sebastián” del desembre de 1924, en que apareix aquesta curta notícia ben significativa: «Los que sean tenedores de marcos y quieran formar parte de la reclamación que va a establecerse para obtener el mayor partido posible, deben avisar al apartado de correos 804, de Madrid, la cantidad que tienen de dicha moneda, lo que les costó en pesetas y la fecha en que los adquirieron». Borràs Jarque ens diu que l’any 1917 a Vinaròs havia tocat la loteria; que unes 70 embarcacions es dedicaren al transport de la taronja cap a França i que hi hagué mariner que va vendre per 5.000 pessetes la seua barca que no li havia costat ni 300. El 1920 van començar a motoritzar-se les primeres barques del nostre port com a mostra de la bonança econòmica del moment.
Industria
No ha destacat Vinaròs precisament per la industria, encara que en les últimes décades el moble s’hage fabricat per diverses empreses. Però Vinaròs ha comptat sempre amb una industria que podriem dir mil.lenària, la de fabricació de vaixells. A partir de la Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a finals del Segle XVIII i traslladada a Espanya un segle després. Les industries derivades del vi (cinc grans alcoholeres) en mans de grans companyies o gent adinerada que prové de l’exterior i la de construcció de bocois (tonels) que donarà treball a molta gent més modesta. Barcelona i els seus voltants seran un poderòs focus industrial que atraurà a molts emigrants vinarossencs que formaran allí una extensa colònia a finals del segle XIX. Es també en eixe moment i en eixe contetxt en que part d’alguna d’elles s’instal.la a la nostra ciutat. Altres indústries amb les que comptarà la nostra ciutat a principis ja del segle XIX seran les de fabricació del xocolate, gràcies a les facil.litats o importacions que els nostres vaixells i altres faran dels productes americans. Seran indústries modestes que elaboraran el xocolata a mà o amb màquines però que donaran ja fama al nostre poble.
Els xocolates Germans. Gombau, Ramon Adell o Serret seran els més nomenats. Els molí arroser de Carsi i el de hidrosulfits de Foret serà molt poderosa ja abans de la guerra civil de 1936. Posteriorment les instal.lacions de ceràmiques (Ceràmica vinarocense, CEVI, i Ceràmica Lores) enceten un tipus de fabricació de rajola aprofitant les argiles de Traiguera però no suportaran la competència de l’exterior. Per altra part tenim com a indústries destacades en altres temps la “UNIÓN ALCOHOLERA”. Fàbrica d’alcohol etílic per destil.lació del vi de la comarca. Situada prop de la plaça de bous damunt del rocam que mira al port. El 25 de setembre de 1906 va ser destruïda per un incendi pavoròs produit per un raig i els bocois de vi volaven a gran altura.. Actualment oupa el seu lloc l’edifici Puerto. FÀBRIQUES DE TONELS O BOCOIS. Situades algunes al carrer de Febrer de la Torre. ELECTRICA DEL CENIA (Vide id). FUNDICIÓ SENDRA. Fundició de ferro i tallers, especialitzada en la fabricació de rodes de carruatges, motes de sénies. Situada al carrer del Pont, En l’exposició de Barcelona de 1888 va presentar una roda de carruatge, i en altres exposicions va guanyar diverses medalles. FEDERACION TEXTIL (vigent en 1932). Fàbrica de filats de cotó. JOSÉ FREIXA E HIJOS. L’anterior fàbrica, situada a l’eixida del carrer de S. Francesc es va transformar, produint filats i teixits. Treballaven moltes persones, la majoria joves xiques durant els anys cinquanta. TEXTIL SEBASTIAN VIDAL. Fundada cap a 1962 o 1963 per Sebastià Vidal Arnau, el qual va morir en 1974, quedant al front la seua vidua Mari Pepa Rabasa. Fabricava elements per a la industria de confecció (butxaques, trinxes, etc). Ocupava els terrenys que actualment conformen SABECO. ANIGRASA. Fàbrica i refineria d’olis d’oliva, situada a les afores del carrer de sant Francesc, en el mateix lloc on havien tingut la mateixa fàbrica amb xalets i colònia de treballadors inclosa els pares i desprès els germans Balada Castell (Francesc Josep, Miquel i Paquita). Fundada per Francesc Balada Castell S. A. per a la fabricació d’olis i sabons (Jabones Balada). Posteriorment adquiririen les accions Ramon Grau, de Vinaròs i Fernando Jovaní de Benicarló, conformant la nova societat ANIGRASA JOVANÍ GRAU S. A. Des d’aquell moment (finals de 1958) es refinen els olis i grasses i l’extracció d’olis de pinyol. El nom d’Anigrasa que se li va donar era per l’abreviació dels noms dels seus nous propietaris: Jovani (de Benicarló), Ramon Grau (de Vinaròs) i S. A. per la societat anònima. Encara funcionava en setembre de 1961; la major part dels treballadors eren xiques. El seu gerent era Agustí Esparducer Caballer. FEDESA. Fundada en 1958 pels germans Josep i Alfred Miret Femenía, al 50 % amb la Sociedad Industrial Castellana de Valladolid, amb don Mariano González Alonso com a Director Gerent. En 1966, la Cía Ebro Azúcares y alcoholes compra a la Societat Industrial Castellana la participació del 50 %. En gener de 1992 els germans Miret i la Cía Ebro venen el 100% del capital a la multinacional australiana Burns Philp, junt a altres fàbriques de llevat de Ebro a Córdoba i Barcelona. Les melasses que s’utilitzaven com matèria prima procedien dels sucres de Córdoba, Valladolid, Toro i Ciudad Real. El mercat es va extendre per tota Espanya. La producció, en els anys de més activitat (1985-88) era de l’orde de 9 a 10.000 tones anyals. En aquests anys el personal va alcançar la xifra de 50 persones. Durant tot el temps que va funcionar la industria estava al front de la la mateixa Josep Miret, resident a Gandia i des de 1963 fins 1988 l’administrador fou el vinarossenc Sebastià Chaler. En gener de 1993 la firma propietària anuncia el tancament que s’efectua en els mesos de febrer-març. A l’estiu d’aquest mateix any es trasllada, però, la maquinària a Barcelona. INDUSTRIA LEVANTINA DEL MUEBLE (LEMUSA). GUARFOR. Fundada per Ramon Guardino i Josep Forner. Posteriorment va entrar com a soci Antonio Muñoz Espín. En 1987 Guardino va cedir la seua part a Eduardo Parras Sen.. Com a fàbrica de mobles, situada a l’eixida de la carretera d’Ulldecona, venia els seus productes a tota Espanya, tenint en el moment de màxima activitat 42 treballadors. Va tancar a l’abril de 1989. MARMOLES IBERIA. Empresa dedicada al marbre amb pedreres pròpies a Xert. Tenien l’asserreria situada en la carretera nacional 340. FÀBRICA DE COLXES: Fundada al segle XIX per la família Giner, va passar després a Mayor Giner i també a Vicent Martorell, fabricava colxes i edredons que enviava a tota sudamèrica;es trobava al carrer de Costa i Borràs en un edifici preciòs i de pel.lícula. FÀBRICA DE FIDEUS: Fundada per Pedro Tuset. Situada en l’emplaçament que havia ocupat l’antic moli La Suiza, en l’antiga carretera de València, i que posteriorment va ocupar durant un temps Muebles Serret Bonet. FÀBRICA DE SOMMIERS: Fundada per Antonio Vidal Garcia i son fill Antonio Vidal Juan. Iniciada al carrer de S. Francesc nº 67, es va traslladar a nous i mes grans magatzems al carrer de Raimundo d’Alòs. (antiga fàbrica de botons). Produïa sommiers per a més de mitja Espanya, sobretot per a les fàbriques tendes del moble.CONSERVAS “LA ESPADA”:Fundada en juny de 1959 per Manuel Espada Yáñez, quan encara no en hi havia cap més en la ciutat en aquells moments; era una ampliació de la de Laredo, al front de la qual estava Manuel Espada Infante. Temps després encara n’obriria una altra en Ampuero (aquestes dos últimes situades a Cantàbria). En els primers anys la seua fabricació es basava en la conserva de sardina en oli, agulla, xixarro, acabant al final amb la seua especialització que era la de semiconserva d’anxova. El nombre total d’operàries va arribar a ser de fins 200, les quals venien algunes d’elles de pobles de l’entorn, quedant finalment unes 20 el darrer any. El seu anagrama era l’as d’espases de la baralla espanyola. Degut a la mort del fundador l’empresa va acabar per tancar en 1980. Es trobava situada en un gran magatzem de l’Avinguda de la Llibertat. FICHER. Fundada per Olegario Doménech Beltran, fabricava gèneres de punt. Situada al carrer de l’Arxiprest Bono i després traslladada a l’avinguda de Pius XII. En març de 1973 es va ampliar la indústria, estant al front Alegria Doménech. GASEOSAS TALAVERA. Fundada per Hilarión Talavera Gili. Situada al carrer de S. Francesc i també al c. De Colom. BEBIDAS CARBÓNICAS JUAN. Fàbrica de gaseoses i sifons. Fundada per Sebastian Juan, quedant després propietat de la seua viuda. Va tancar en 1988. BLANDINIERES: Procedent i amb seu central a Tarragona, es va establir a Vinaròs, fabricant conjuntament allí i en la nostra ciutat sifons i gaseoses. GASEOSAS CASTELL: Fundada per Llorenç Castell; està situada dita fàbrica al final del Camí Fondo. FÀBRICA DE CAMISES: Fundada per Pràxedes Soliva, situada a la sortida de l’avinguda de Saragossa. FÀBRICA DE CAMISES GUIMERÀ: Fundada pels germans Guimerà es va instal.lar a la Avda. de la Llibertat. Posteriorment s’han traslladat i ampliat les dependències al c. De Maria Auxiliadora. MOSAICS: En octubre de 1928 va inaugurar una fàbrica al c. Pont, 22, Sebastià Sabater Ribera. MOSAICOS GARCÉS: Situada en un hort del carrer de l’Angel (i ocupada modernament pel Cine J.J.), produïa tota classe de mossaics, tubs de formigó, vigues. etc. Posteriorment el fills de Manolo Garcés van traslladar la fàbrica i dependències a la vora de la carretera d’Ulldecona, que va perdurar fins els anys noranta. MOSAICOS FARNOS-FORNER:Fundada per Baptista Farnós; posteriorment li va succeir el seu fill Baptista Farnós Camós. i després son fill Lluís Farnòs Ayora. En 1945 s’associa amb Agustí Forner Caballer. En 1973 es retira de la societat Lluís Farnòs, quedant com a únic titular Agustí Forner. Es fabricaven baldoses hidràuliques i pedra artificial, situada al c. Pilar. La matèria prima que utilitzaven era: el ciment blanc de la fàbrica Griffi de Vilanova i la Geltrú; el ciment gris, inicialment de la fàbrica Azud, de Tortosa, i quan va tancar aquesta de la fàbrica de Rigas (Valenciana de Cementos) de Bunyol; el marbre triturat procedia d’Ulldecona i la sorra del riu Cervol. L’àmbit del seu mercat era comarcal i en el moment de màxima producció treballaven 10 persones. CEAD:. (Compuestos Eléctricos Agustín Domínguez Doménech). Fabricava motors elèctrics de corrent contínua, dinamos, condensadors, etc. Amb llicència del 14 de gener de 1956. Va estar vigent fins la jubilació del seu fill Josep Vicent Domínguez Blasco en juliol de 1998. Va arribar a tenir més de quaranta treballadors, en els anys seixanta. Destacava en aquesta empresa el treball de les dones a les quals no els afectava la monotonia i rendien molt, considerant l’únic defecte la manca d’aspiracions. FÀBRICA DE NINES DE CARTRÓ:Apareix fundada en 1918 pel pintor Agustí Redó Monroig (havia retocat els quadres de l’ermita en 1909), en la casa propietat de Lluís O’Connor; estava instal.lada al carrer del Socors, a l’antic «Palacio».
Altres empreses que hem vist nàixer i desaparegudes ja, podriem citar:———————————————————————-NOM…………………(Dedicació)………………………Vigent en
———————————————————————–SEBASTIA FONTANET. (Aiguardents)…………………………………….1916JOSE TALAVERA GILI (Aiguardents i gaseoses)………………………..1916HILARION TALAVERA (Sifons i gaseoses)……………………………….1928RUPERTO GUIRAL (Sifons i gaseoses)………………………………………1934ESPUMOSOS JUAN (Sifons i gaseoses)………………………………….1934-1986GAUSASCH HERMANAS (Fàbrica de gorres)……………………………..1916SACANELLES HERMANAS (Fàbrica de gorres)………………………….1928JOAN ARTOLA (Fàbrica de gel)………………………………………………..1928ESTELLER I JOSEP CERVERA (Fàbrica de Lleixiu)……………………..1928LEJIA LA ERMITA (Pedro Mercader)…………………………………….1928-1980GERMANS BOIX (Fàbrica de mosaics)……………………………………….1928BAPTISTA FARNOS (Fàbrica de mosaics)…………………………………..1928SEBASTIAN SABATER (Fàbrica de mosaics)………………………………1928DOMINGO MARTI (Fàbrica de sommiers)……………………………………1928JOSEP MACIP. (Fàbrica d’espardenyes)……………………………………….1916FREDERIC VAÑO. (Fàbrica d’alcohol. Carrer de S. Francesc)………….1916FREDERIC CROS (Fàbrica de cotó i lones)……………………………………1933SOCIEDAD TEXTIL (Fàbrica de cotó)………………………………………….1933JOAN RABASA (Fàbrica d’alcohol)……………………………………………..1928JOSEP REDO (Fàbrica d’alcohol. C. Sant Francesc)…………………………1928ENRIC GINER (Fàbrica d’edredons. Costa i Borràs)…………………………1916AGUSTIN PUCHAL (Fàbrica de mobles. C. Major)…………………………1916ANTONI RATTO (Fàbrica de Gel. C. Socors)…………………………………1916CAYO FONS (Guarnicioneria)………………………………………………………1916SEBASTIA GAUSACHS (Constructor de carros)……………………………..1916JOSEP CHALER (Fàbrica de bocois. Santa Magdalena)……………………..1916JOSEP FERRER (Fàbrica de bocois)………………………………………………1928BAPTISTA LLATSER (Fàbrica de bocois)………………………………………1928DOMINGO SALAZAR (Fabrica de bocois)……………………………………..1928EDUARDO TORRES (Fabrica de bocois)………………………………………..1928SEBASTIA TORRES (Fàbrica de bocois)…………………………………………1928ANTONIO SERRET (Fàbrica de xocolate)……………………………………….1916SOCIEDAD ESPAÑOLA CONSTRUCCIONES ELECTRICAS (Fàbrica electricitat)…..1928BAPTISTA MIRALLES MIRALLES (Constructor de carros)………………1916CARSI I CIA. Soc.en Comandita (Fàb.de farines,pastes, molí d’ arros)…….1916-78JOAQUIN GARCES BORRAS (Fàbrica de rajoles hidrauliques)…………….1932INDUSTRIAS FRIGORÍFICAS S. L. FABRICA DE GEL. Wenceslao Sorolla…………?-1985?MOLINO DE LA TRINIDAD (Alejo Querol. Carrer del Molí)……………….1916FREIXES. TextilVICENT MARTORELL (Colxes, edredons, cortines, etc)………………………1928BALADA S. A. (Fabricació d’ olis i sabons).TEXTIL VIDAL (Textil de forros i butxaques).FEDESA (llevadures)ANIGRASA (Olis d’Oliva)ESPADA (Conserves de sardines)MERCAFRET (càrniques).TRQ (electróniques)HERMANOS SERRET (Moble)GUARFOR (Moble).LANVI (Josep Nos) (Mobles de cuina).MGP (Moble).MARMOLES IBERIA. (Marbres).VIGUETAS VINAROZ (Prefabricats de formigó).MOSAICOS GARCES. (Prefabricats de formigó).TOMÀS CAUDET ROCA (Confeccions).FILLS DE JULIO MONTFORT (Jerseys).ESPUMOSOS JUAN (sifons i gaseoses)ESPUMOSOS CASTELL (sifons i gaseoses).BLANDINIERES (Sifons i gaseoses)CRISTALERIA MEDITERRANEO. (vidres)ASTILLEROS SOROLLA. (Drassanes)CAFES POLO (Torrefacció i embalatge).J. CHALER COMES (Industria Auxiliar del Moble).DIPOLAK. (Industria auxiliar del Moble).SOMNIERES VIDAL (Fàbrica de sommiers)…………………………………..1928-1986SOROLLA CROS (Fàbrica de cotó)………………………………………………….192Entre les que encara estaven o estan vigents a finals del segle XX, tenim:FORET (Químiques).GUIMERA, (Fábrica de camises).SERRET BONET (Mobles).MOBIART (mobles)MILMUEBLE.(mobles)RIMOBEL (Mobles).DOCA (Mobles de cuina).SOROVICA S. L. (Fábrica de botons dels germans Villo i Mariño).LACADOS TERRA. (Complementària del moble, antiga alcoholera, junt a l’estació).TAPICERIAS PASCUAL.Fábrica de Manel (Butxaques i forros).EL MENU. FRANCESC GIL COMES (Conservas y Salazones de Pescado).
P.E.C.U. (Mobles de cuina).CARBEN (Ernesto Carbonell Benaches. Auxiliar del Moble).SERRA MART (Complements del Moble).GEIRA, Tallers (Portes i automatismes).PUERTAS MIRALLES. (Portes de fusta).ALSILAC. Lacats i pintures(?)MARMOLES SOSPEDRA.(Marbres).HERMO (Prefabricats de formigó, vigues i bovedilles)ARIDOS SERVOL (Gravilla per a la construcció)TAPICERIAS MARTINEZ (Tapizats).TOLDOS JOVANITOLDOS VALLS.CRISTALERIA VINAROCENSE (espills i vidres).LEHIMOSA (Drassanes)FRUTOS SECOS SALES (Torrefacció de fruits secs).CEAD. (Motors Elèctrics de Josep Vicent DomíngueCARTONAJES SERVOL