Incom

Follet de propaganda comercial. Es publicava en la nostra ciutat en 1988 i 1989. Afegia alguns temes d’herbes, numismàtica valenciana, horari de trens, farmàcies de torn, etc.

 

Incendis

incendisIncendis espectaculars en la nostra ciutat es van produir en: UNIÓN ALCOHOLERA. Fàbrica d’alcohol etílic per destil.lació del vi de la comarca. Estava situada prop de la plaça de bous damunt del rocam que mira al port. El 25 de setembre de 1906 va ser destruïda per un incendi pavoròs produit per un raig i els bocois de vi volaven a gran altura. El 9 de novembre de 1920 en els «Astilleros Sorolla» i a l’any següent en la serreria o draçanes de Damian Frontera, al final del carrer de sant Pasqual, o del Barranc, eixida cap el passeig a mà dreta. El 7 de febrer de 1921 es va incendiar l’estudi fotogràfic de Rodolfo Ratto. Pels anys quaranta es va encendre la gasolinera del carrer de sant Francesc, sense consequències i en 1962-63 un altre en la serreria o fusteria de la Fàbrica Foret, tocant les campanes a altes hores de la nit produint la consequent alarma pel perill que es cremés tota la fàbrica i que amb el munt de productes que allí es fabricaven, puguès petar tot el poble. Per avisar a la població d’algun incendi es feia ràpidament per mig de les campanes amb el «Toc a foc», amb insistents campanades de la campana més grossa anomenada «Sacramento». Actualment els telèfons mòvils han deixat obsoletes aquestes velles i belles costums.

Impremta

impremptaLes primeres pàgines impreses a la nostra ciutat es deuen a Joan Botella Carbonell que va ser el director i l’impresor dels primers periòdics locals. Era maçó i tenia la llibreria a la plaça de Jovellar, número 3; per tant podem dir que era el local que avui dia ocupa encara la llibreria «Els Diaris», o tal vegada la casa del costat. A Joan Botella es deuen els títols de periòdics locals com «El Mediterráneo» (1882), «El Defensor» (1883), «El Batallador» (1885), «El Democrata vinarocense» (1892) «La Concordia» (1892), Bromas y veras» (1894). Com vorem, imprempta_2les impremtes tenen una intensa activitat des de la seua implantació i serveixen sovint als seus propietaris per fer la propaganda de les seues idees polítiques, però sense dixar escapar les de idees contraries per alló de que “el negoci és el negoci”. Així com hem vist que el Sr. Botella era maçó i la major part de les publicacions eren de tendència d’esquerres, no va ser obstacle per publicar «La Concordia» de caràcter profundament catòlic. Les impremtes dels germans Àngel i Antoni Fernández Tormo apareixen en 1893 amb «El Ideal», «La Fulla de Col» i un llarg etcètera que s’allarga fins a principis del segle XX en que compagina el treball amb un altre impressor, Daniel Delmàs, propietari de la IMPRENTA MODERNA (de 1904 a 1932), instal.lada al carrer Major, nº 37 (en 1915-1916) i Plaça Sant Antoni. Antoni Fernandez Tormo tenia la impremta en el Carrer del Socors o de Ruiz Zorrilla, 41; allí va aparèixer en 1897 la novena de Santa Victòria, la primera impresa en la localitat ja que abans totes apareixien publicades a València i el primer reglament de la Societat de Fusters (1901); el seu germà , Angel, era el que la tenia en eixe mateix any en el carrer Major, 39 i en 1916 la té al carrer de Castelar (Sta. Magdalena) número 27. A ell es deuen les publicacions de fulls polítics solts i periòdics de tendència imprempta_3republicana com «El Socialista» (1920) i «Patria Nueva». En 1916 tenim també la impremta propietat dels senyors J. Gasulla i A. Miralles que la tenen situada al carrer de Ràfels Garcia, 9. En 1918 apareix la impremta d’Àngel Fernández situada al carrer de Gasset, número 31 (carrer de sant Tomàs) i ara a càrrec de A. Miralles, suposem que per malaltia o mort del tal Àngel Fernández. Cap a 1923 ja apareix el morellà JOSEP SOTO, regentada després pels fills i després pel net, al carrer del Socors, nº 30. Han continuat també encara els descendents dels Fernández, Alexandre i Àngel, pare i fill, fins als nostres dies. El senyor Alexandre Fernández, propietari de Gráficos Fernández, nom que ostentava des de 1931, per sequir la línia política (republicana i d’esquerres) del seus antecessors, va ser postergat després de la guerra civil (1936-1939), però la seua professionalitat li van fer ser mereixedor de molts bons treballs, gràcies al seu esforç i qualitat. Aquesta última empresa, després de fer fallida cap a principis dels anys norata, s’ha desdoblat en dos com la Litografia LINEART, nascuda com a Cooperativa dels seus treballadors. Cap als anys cinquanta es va establir també en Vinaròs la imprempta Ripoll, procedent de la veïna Benicarló , d’on era el seu propietari. No va tenir massa èxit ni durada i d’ella queden pràcticament sols en el record els programes comercials que s’editaven amb motiu de les festes locals de Sant Joan i Sant Pere.
L’empresa Gráficas Balada, propietat del que fon alcalde Francesc Balada Castell i ara GRAFVI, del seu fill Xavier Balada Ortega, va nàixer en 1973, imprimint llavors «Goles en la Comarca» i després els periòdics locals Crónica de Vinaròs (1990), Tribuna del Maestrat (1992), Servol (1995).
La imprempta CASTELL, propietat de Francesc Castell Arasa, va nàixer de la maquinària de la impremta Ripoll; funciona al carrer abans dit de Garcia Morato i actualment del Doctor Alexandre Fleming, des de 1976 aproximadament; allí s’han imprès moltes postals modernes, en color, de la nostra ciutat. Castell Arasa crea en 1995 la primera editorial vinarossenca «ANTINEA» i molt seguit la revista “7 Dias”. La imprempta COSTA I BORRÀS és propietat d’Anna Fibla i en ella s’imprimeix la revista mensual CRÓNICA. Totes les impremptes actuals, amb més o menys activitat continuen encara, a diferent nivell, segons els seus mitjans i la seua nova tecnologia, els pot permetre captar clients de molt diversa procedència. De les empreses MIALFO de Castelló o de DASSOY de Sant Carles de la Ràpita, que també han publicat i publiquen el nostre setmanari, L’ESTEL, d’Alcanar i PRATSEVALL, de Benicarló, sols les nomenem per dixar constància d’elles i no les tractem per no ser de la localitat i no ser aquest el motiu o competència de la present obra.

Imparcial, El

imparcialPeriòdic local d’aparició setmanal, fundat en 1905. El seu contingut era d’informació general, procurant la seua imparcialitat com indicava la seua capçalera «Semanario político, defensor de los intereses de la comarca». Va eixir a la llum per primera vegada el 7 d’octubre de 1905. El dirigia Miquel Torres, constant de quatre pàgines en foli major i s’imprimia a la imprempta Foguet de Tortosa. Va perdurar molt en el temps, ja que en la seua tercera època, de l’any 1915, va reduir el tamany a full normal i va passar a imprimir-se a Vinaròs, en la imprempta de Daniel Delmàs. Van aparèixer com a mínim 239 números. Tenia com a seccions fixes les notícies, una crònica religiosa, «Chispazos», Secció Agrícola, Secció obrera, «Salpicaduras», etc.

Immigració

La població immigrant de Vinaròs, com als altres dos pobles costaners és molt forta si la comparem amb la greu emigració que estan patint tots els pobles de l’interior. Vinaròs ha vist duplicada la seua població en els darrers trenta anys, mentre s’han anat despoblant zones de l’interior de la seua pròpia comarca. Així, alguns poblets menuts que conformaven l’antiga «Tinença de Benifassà», avui han quedat pràcticament sense habitants. Dels nostres 20.847 pobladors de 1993, sols són nascuts en Vinaròs 9.061; altres procedeixen principalment de l’Aragó, representant el 3,8 % de la població.
Terol ………………………………. 582
Saragossa………………………… 141
Osca ………………………………. 35
A Vinaròs han acudit des d’immigrants andalusos, fins a estrangers europeus jubilats que han vingut aquí a acabar tranquils els seus dies, passant per tota una gamma de pròxims del Baix Aragó, castellans, etc. També hi havia censats amb la mateixa data 1030 estrangers que es reparteixen de la següent manera:
Marroc……………….. 287
Alemanya…………….257
França…………………198
Argèlia…………………36
Suïssa……………………5
Holanda………………..34
Argentina………………30
Gran Bretanya…………25
Bèlgica…………………22
Però la immigració comença a convertir-se en remarcable fenòmen que no problema a mitan de la dècada dels 90 en que nombrosos marroquins i subsaharians, atrets per la bonança econòmica, venen a tots els pobles d’Espanya buscant millorar la qualitat de vida amb un treball més remunerat. Càritas interparroquial que ofereix alguns efectes com roba, que reparteix gratuitament, destaca que ràpidament s’ha anat extenent la immigració procedent d’altres països com Ucraïna, Rumania, Lituania, i sobre tot de l’Equador. Els atesos en els darrers sis mesos són 149 equatorians, 116 ucraïnesos, 69 entre lituans i romanesos, 33 russos, 32 moldaus, 20 marroquins, 15 xecs, etc. Però, apart d’aquest més necessitats, altres que no ho són tant intenten trobar un treball al camp o a la construcció, però els empresaris es troben en la tesitura de que la majoria són il.legals (uns 4.500 a Vinaròs) i no els poden contractar, i també es troba el cas que tant si són legals com si no, sovint són contractats amb salaris més baixos. Els més afortunats ja han trobat un treball prou digne i s’han apossentat definitivament a la nostra ciutat. En el curs 2000-2001 hi ha matriculats a les escoles de Vinaròs xiquets de 58 nacionalitats diferents. Per al curs 2003-2004, dels 389 alumnes matriculats al col.legi de “Sant Sebastià”, hi ha 93 estrangers que corresponen a 21 nacionalitats. Atenent a censos molt anteriors trobem que en el cens de Callehita de 1754, Vinaròs tenia llavors 7 immigrants francesos i en 24 d’abril de 1780 trobem a 2 genovesos, 1 napolità, 2 irlandesos, 4 maltesos i 5 francesos, destacant entre ells el singular Bautista Lostau (Butlletí del CEM, nº 11. Repercusión de la Revolución Francesa).