Mes: mayo 2014

(Vinaròs). Alcalde de Vinaròs en tres ocasions però en periodes curts: més d’un any en 1906; poc més d’un mes en els anys 1909 i 1931. Durant l’estiu de 1904 es va promoure un greu conflicte social i va vindre el mateix governador civil de Castelló per apagar-lo, cosa que no va aconseguir. En 31 d’octubre es va constituir un nou ajuntament presidit per D. Joan Morales, amb grans facultats conferides pel govern de Madrid. El dia 14 de març de l’any següent, 1905, persistint encara el problema mencionat, l’alcalde Morales va ser tirotejat enfront de sa casa, en la plaça sant Agustí; no li va passar res, però un acompanyant va resultar mort i altres quedaren ferits. Finalitzada la Dictadura de Primo de Rivera, el general Berenguer va restablir els Ajuntaments tal com estaven abans i en novembre de 1930 Joan Morales va ser nomenat alcalde per Reial Ordre. Quan el Marquès de la Fuente del Sol mor poc després de construir la plaça de bous de mamposteria, es fa càrrec de l’empresa Joan Morales que la regentaria des d’abans de 1895 fins 1936, per un espai d’uns 45 anys. Poc temps després d’acabar la guerra civil, Joan Morales va morir.

El 14 d’ octubre de 1978 Sa Magestat el Rei Joan Carles I signava a Madrid el Reial Decret pel qual es declarava Monument Artístic Nacional l’Arxiprestal de Vinaròs, -gràcies a les gestions fetes pel pianista Leopold Querol. El text diu així: “Boletín Oficial del Estado. Número 282. 25 de noviembre 1978. 29240. REAL DECRETO 2757 / 1978, de 14 de octubre por el que se declara monumento histórico-artístico de carácter nacional, la iglesia arciprestal de Vinaroz (Castellón). Tramitado expediente para declarar monumento histórico artístico, de carácter nacional, la iglesia arciprestal de Vinaroz (Castellón) conforme a lo establecido en las disposiciones vigentes, se ha acreditado convenientemente en los informes que en el expediente figuran la existencia de valores suficientes en el edificio de que se trata para merecer la protección estatal, así como la necesidad de preservar estos valores de reformas o innovaciones que pudieran perjudicarlos, mediante la oportuna declaración. En su virtud, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos tres, catorce y quince de la Ley de trece de mayo de mil novecientos treinta y tres, y diecisiete, dieciocho y diecinueve del Reglamento para su aplicación de dieciseis de abril de mil novecientos treinta y seis, a propuesta del Ministerio de Cultura y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día catorce de octubre de mil novecientos setenta y ocho.DISPONGO: Artículo primero.- Se declara monumento histórico Artístico, de carácter nacional, la iglesia arciprestal de Vinaroz (Castellón). Artículo segundo.- La tutela de este monumento, que queda bajo la protección del Estado, será ejercida a través de la Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos por el Ministerio de Cultura, el cual queda facultado para dictar cuantas disposiciones sean necesarias para el mejor desarrollo del presente Real Decreto. Dado en Madrid a catorce de octubre de mil novecientos setenta y ocho. Juan Carlos. El Ministro de Cultura. Pío Cabanillas Gallas.”

Muntanya que dóna nom a la comarca catalana veïna, en la qual es troba. Té 765 metres d’altitud i és la més alta del nostre entorn immediat. Tots els veïns dels pobles comarcans i els vinarossencs gosen de anar-hi, escalar-la i admirar-la, sent la muntanya emblemàtica i punt de referència per moltíssims dels habitants de l’entorn. Per la banda Est es troben en la seua falda boscos de carrasques, Font d’En Burgà, Mas de Matarrodona, i els cims de La Foradada (687 m.), Roca Roja (583 m.), Cogula (406 m.) i Montsianell (291 m.). Els vinarossencs fan referència a ell en dites populars relacionades amb el temps, com «Quan Montsià fa capell, pica espart i fes cordell» i «Si Montsià fa capell, guarda’t d’ell»; «Si Montsià fa capell, guarda’t d’ell i si l’ermita li correspon, aigua segura, quan plou»; «Si Montsià fa capelleta, aigua hasta la bragueta», etc.

Senyoriu. Extinguida l’Orde dels Templers, el rei Jaume II va voler d’immediat fundar una nova orde militar d’àmbit exclussivament valencià, que substituís la disolta i que passés a a posseir els seus bens i senyorius. Després de diferents negatives del papa Climent V, s’aconseguí que el següent papa Joan XXII l’aprovés. L’orde naixia baix la regla del Císter. La Casa solar seria la vila de Montesa amb el seu castell. En presència del rei i amb la col.laboració de l’abat de Benifassà, Bernat Pallarés, i del comanador d’Alcanyís, aquests dos serien els encarregats de rebre els juraments dels cavallers en solemne pontifical celebrat per l’abat de Santes Creus a la capella del palau reial de Barcelona el 22 de juliol de 1319. Onze alts cavallers amb noblesa provada foren investits i Guillem d’Eril fou nomenat gran maestre. Els hàbits eren molt semblants als de Calatrava amb la mateixa creu florllisada per emblema. Els senyorius foren agrupats en batllies i Comandes, depenet les primeres directament de la Mesa Maestral. La Batllia de Cervera estava centrada a Sant Mateu i agrupava Cervera, Sant Mateu, Traiguera, Sant Jordi, Xert, Canet, La Jana, Rossell i Càlig. Hi havia altres Batllies i Priorats per al clergat. Les Comandes eren Ademús, Alcalá de Xivert, Ares, Benassal, Culla, Montroi, Onda, Perpuxent, Vilafamés i Vinaròs.
El primer mestre, Fra Guillem d’Eril no va arribar a prendre possessió del càrrec per morir repentinament en el castell de Peníscola el 4 de setembre del mateix any. Li succeí Arnau de Soler qui va rebre a Vinaròs el primer homenatge dels seus dominis quan des de Tarragona anà a prendre possessió, després de la interinitat de Erimau d’Eroles. Els següents mestres foren Pere i Albert de Thous. Adonats els primers mestres que el nucli principal de l’Orde es troba al Nord del Regne, encara que mantenen la seu de Montesa,traslladen la seu efectiva a Sant Mateu que passa a ser així el cap i casal de l’anomenat “Maestrat”.
Pere de Thous va atorgar a Vinaòs el mateix dia de sant Sebastià de l’any 1359, terme i jurisdicció pròpies. Amb la qual cosa obté l’autonomia respecte a Peníscola. El terme, de 96 quilòmetres quadrats coincideix plenament amb el que determina la Carta Pobla signada per Jaume I i que seguéix sent l’actual. En 1399 es va canviar la creu flordellisada en negre per la roja de Sant Jordi al fundir-se la de Montesa amb l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, segons concessió del papa Benet XIII (Papa Luna). En 1587 el rei Felip II va incorporar a la corona el títol de gran maestre de Montesa. El darrer gran mestre fou Pere Lluís Galcerà de Borja i Castro Pinós. Durant cinc segles havia permanescut Vinaròs baix el senyoriu de l’Orde de Montesa, contribuïnt en tot amb els serveis i impostos, i desenrotllant la seua vida civil, jurídica, económica i religiosa baix el seu signe.
A causa de la incorporació de l’orde a la corona se li va donar una nova organització jerárquica i la casa central va continuar en el castell de Montesa fins l’any 1748, en que el 23 de maig un espantòs terratrèmol va assolar-lo, morint molts dels monjos. Els supervivents van passar a la ciutat de Valencia a l’edifici del Temple que va haver d’ésserampliat amb l’adquisició de 17 cases. A causa de la desamortització de Mendizábal, l’orde va quedar reduïda a una corporació nobiliaria de carácter merament honorífic. Encara que el rei Alfons XIII va voler revifar-la, la constitució de la segona República la va suprimir com totes les demés. En octubre de 1989 uns dos-cents cavallers de les ordes de Montesa, Alcántara, Santiago i Calatrava en commemoració del VIIé aniversari de Montesa van retre honors a D. Joan de Borbó, pare del rei Joan Carles, a la sala capitular de l’Orde del Temple, a València.Vide: Bover Puig «El Lugarteniente de Montesa aprueba la forma de diezmar en Vinaròs en 1667». (Setmanari “Vinaròs” 12-X-1991).

 

 

 

 

Urbanització moderna de xaletets, constuida on es trobava abans el Camping Motel Balada, tocant al barranc de la Barbiguera.

(Barcelona 1925). Dibuixant i pintor. És l’autor dels dos grans panels al fresc, de 7 x 5 metres que presideixen el presbiteri de l’Església Arxiprestal de Vinaròs, pintats l’any 1957. Utilitzant la pintura plàstica l’autor presenta principalment temes marians i de la Verge de la Misericòrdia, la llegenda de la Relíquia i un miracle de Sant Sebastià. També es pot admirar l’anunciació de la Verge, les bodes de Canà i el curament de la cega Zoé. Cal referir que la cara del sacerdot que presideix la processó de la nostra patrona és la del rector mossén Jaume Sirisi, el qual havia mort poc abans d’encomanar-se-li a ell l’encàrrec. Montcada va adquirir el seu art, aprenent primerament en l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1943). Va viatjar com a becari per Espanya (1949) i Itàlia (1953). Formava part del Grup «Lucerna» de pintors barcelonins. Obres anteriors seues eren les de la Capella del Santíssim Crist de Betlem en Barcelona, murals en sant Jaume de Remolins (Tortosa), Cubelles, Olivella, Diputació de Barcelona, sent posteriors les de Castelló, Puigcerdà, etc. Imitador del purisme del francés Ingres en un principi va passar posteriorment d’un expressionisme molt radical a un fort constructivisme i des d’aquest estil va derivar cap a l’abstracció dins d’una intuició matemàtica. Amb moltes inquietuts ha fet ceràmica, vitralls i s’ha dedicat a l’ensenyament obtenint càtedra de dibuix a l’Escola de Belles Arts (1968), sent el sots-director (1974). Fundador així mateix del grup Betepocs, professor de Pintura Mural de S. Cugat, etc. En 1962 va fer una exposició en solitari a Barcelona. Per les dos obres del presbiteri de Vinaròs va cobrar 51.800 pessetes. L’arxiprest Jaume Sirissi es troba representat en el capellà que presideix la processó de la Misericòrdia i que acabava de morir a l’estiu de 1956.