Mes: mayo 2014

Lloc mol angost del llit del riu Cervol, que conserva aigua estancada durant part de l’any. Possiblement serviria de dipòsit als habitants del poblat ibèric que devien utilitzar el camí que baixa per prop del “tentadero” i que precisament desemboca en aquest paratge. En juliol de 1921, membres de la societat dels caçadors van construir una passarel.la o pontet per a passar d’una banda a l’altra de riu. Aquesta passarel.la va ser refeta amb més gust i reforçada en juliol de 2000. Com a curiositat citarem l’aparició d’anguiles en l’aigua que s’arreplega allí procedent de les riuades el juny de 1988. El nostre poeta local J. S. Farga va publicar el poema Voreta l’estret en el setmanari “Vinaroz” del 30 de maig de 1970.

Nom primitiu de l’antiga Fonda de la Viuda i també d’una urbanització moderna de xalets, construïda als anys vuitanta.

Apareix també com calliso de Esteve (sic) en el padró de riqueses de 1811). Indiferentment apareix com a tal o com Carrer Esteban o de San Esteban. Aquest senzill carrer s’ha desfet per ampliar la plaça o encreuament al carrer del Pilar, on es trobava l’antic portal de la muralla carlina (cruïlla amb l’avinguda de la Llibertat i la desapareguda bàscula municipal). En dit lloc es va construir una redona per a voltar els cotxes i s’ha posat un monument de bronze format per dos llauradors recollidors de garrofes inaugurat el 31 de març de 2003.

Bisbe de Tortosa des del 5 de gener de 1858 fins el 27 de juliol del mateix any en que, sobtadament, va morir.. Havia estat anteriorment bisbe de Puerto Rico i Tarazona. Va concedir a la recent creada Conferència d’homes de sant Vicent de Paul, de Vinarós, el 22 de gener, 40 dies d’indulgència per cada acte de caritat i 40 per cada vegada que els seus membres es dedicaren a ensenyar la Doctrina als xiquets. El 10 de maig va crear la Confraria de Jesús Sacramentat, que baix el nom de Minerva, s’implantaria anys després a Vinaròs per mitjà del bisbe Villamitjana.

(València, 1741-1802). Escultor, deixeble dels Vergara. Fill i pare d’escultors. Acadèmic de S. Carles, de la qual fou director d’escultura i Director General. Escultor de cambra honorari de Carles IV. Era l’autor de l’anterior imatge de la Dolorosa de la Capella de la Comunió, que era considerada una de les millors escultures de l’artista en la seua òptima època i va ser destruïda a destralades durant la darrera guerra civil de 1936. En el seu diari, o llibre d’encàrrecs i comptes de l’escultor, el mateix artista escrivia en març de 1798: «Dia 6. Concluyo una Dolorosa del Natural con Cristo en brazos y dos angeles y peana para la Capilla de la Comunión de Vinaròs por medio del Dr. D. Josef Soriano. Vicario. 260 libras, 80 sueldos».Anteriorment havia fet dos treballs més per a Vinaròs, així que el 15 de juliol de 1766 va anotar en el seu llibre: “un …(indesxifrable) para la Virgen de Agosto de Vinaròs, para Maria Francª Balagarda 15 L” i per al convent de Sant Francesc havia pintat un llenç, segons apareix també en les seues notes: «18 de enero de 1772. De medio cuerpo del natural vestida. Lienso. En un Sagrario en el Pecho para la Reserva del Jueves santo para el Padre Antonio de Lamarca, Guardián en su combento de Vinarós, encarnada y todo. 36 L’ (lliures)». La tal Francisca Balagarda seria segurament Beauregarde, cognom francés que apareix sovint entre els cognoms vinarossencs escrit però de diverses maneres.

(Vinaròs, segle XVIII) Militar. Capità de l’exèrcit. Apareix citat per Borràs J. com Capità de milícies i coetani d’altres capitans: “SORTIDES DE MILICIES: Durant eixe any de 1809 es van efectuar per les tropes vinarossenques poc abans esmentades, les següents sortides: a Benifassà, S. Mateu, Morella, baix les ordres dels capitans Nicolau de Bécar, Manuel Febrer de la Torre i Tomàs Esteller, ascendint totes les despeses a un montant de 10.439 reals”.