Mes: mayo 2014

Nom del primitiu arraval citat en el segle XVI i que conformaria al llarg del temps l’actual plaça de Sant Telm.

(Minuces o Mineya, Cuenca). Pare d’Isabel Mondéjar. Era militar amb la graduació de Coronel d’Infanteria en el moment del bateig de la filla, en febrer de 1842. El quadre deuria ser pintat per Isabel entre els anys 1861 i 1864.

(Vinaròs 19-II-1842 – 29-VIII-1926). Pintora vinarossenca. Es l’autora dels quadres que es conservaven a l’antic col.legi Sant Sebastià i ara al Museu, referits tots a retrats de la seua família entre els que destaquen el de sa mare, Llàtzera Ayguals; el del seu padrí, l’escriptor Wenceslao Ayguals; el del seu marit, Vicent Àlvarez; el seu propi auto-retrat, etc, tots pintats entre 1861 i 1865. En 1890 va ser comisionada per l’Ajuntament per presidir els actes de dedicació de carrers als patricis Febrer de la Torre, Costa i Borràs i Wenceslao Ayguals.
Era germanastra del pintor Joan Ballester Ayguals i per tant filla del coronel d’infanteria, Dionisi Mondèjar, natural de Minuzes (?) (Cuenca) i de Na Llàtzera Ayguals, la qual havia quedat vídua d’un Ballester, mort en el famòs atac d’Alcanar. Al col.legi sant Sebastià també, es conservava un retrat d’Isabel de xiqueta, amb un lloro a la mà, pintat per l’advocat Hilarió Claramunt posteriorment, segons ens explicà ell mateix. Respecte al significat d’aquest quadre, son padrí Wenceslao li havia dedicat el «Silabario Moral de los Niños», editat en Barcelona en 1844, en la portada del qual ja apareix representada Isabel amb un pardalet a la mà.
D’Isabel Mondéjar es conserva també un llit «de la reina», on es va recostar a fer la migdiada la reina Isabel II, en el seu trànsit per Vinaròs; la seua capçalera té un relleu o motlura treballada que representa a dita reina. Aquest llit es propietat actualment de la Sra. Carmen Talavera. Isabel Mondéjar va nàixer en la casa del carrer de l’Àngel número 7, es a dir la casa que ostentava l’escut heràldic de la família dels Brusca, propietat en l’actualitat de Santiago Falcó. Ja molt major vivia amb el seu marit en la pròpia casa de Wenceslao, (antiga casa de les monges “Sierves de Jesús”, al mateix carrer), però portant un llarg plet contra la seua vídua, Adela del Moral, que li reclamava la casa. En 1916 va ser elegida majorala de sant Valent. En 1917 feia celebrar misses molt solemnes amb motiu de la festa de sant Tomàs de Villanueva en l’església de sant Agustí ja que era el patró de la casa dels Ayguals. La revista “San Sebastiàn” diu que va morir el dissabte al vespre, (dia 28, a les 18 hores). Comptava llavors 84 anys. Els quadres de la pintora foren restaurats en temps rècord pel Servei de Restauració de la Diputació de Castelló amb motiu de l’exposició en homenatge a Wenceslao, inaugurada el 12 de maig de 2001 a l’Auditori que porta el seu nom.

 

Dolç típic d’aquestes festes que a Vinaròs s’acostuma a fer en forma de rotllo gros adornat amb un o dos ous. La pasta es fa amb farina (2kg.), ous (1/2 dozena), llet (un got), oli (un got), sucre (un got) i llevat.

Sinònim de port. Vide id.

(Ciutadella, Menorca). Bisbe de Tortosa, des de 1936, en que per enfermetat de l’anterior bisbe, Fèlix Bilbao Ugarriza, havia estat nomenat Bisbe-Coadjutor, sent proclamat Bisbe de la Diòcesi en 1942. Va visitar nombroses vegades la nostra ciutat. En gener de 1945 es va editar el primer butlletí de la Diòcesi, «Surco», que es venia en les parròquies. En 1956 es va inaugurar ja complet el nou edifici del Seminari, per a donar cabuda a les moltíssimes vocacions sacerdotals amb quasi quatre-centes alumnes en 1956. Va presidir els solemnes actes de les festes cinquantenàries de la Relíquia de Sant Sebastià en 1960, juntament solemnizatdes amb la presència del bisbe de Solsona, Enrique i Tarancon. Moll i Salord va realitzar visita pastoral a Vinaròs el 22 de febrer de 1960. Eixe mateix any es va dur a terme la partició de la diòcesi, formant-se la de Segorbe-Castelló (23 de juliol de 1960), la qual va ser regida per Pont i Gol. Moll i Salord va promoure en la nostra ciutat la construcció i posterior benedicció de la nova parròquia de Santa Magdalena, obra de l’arquitecte tortosí Llorca, resultant una de les seues realitzacions més pobres artísticament en eixe temps (1961). Va governar la diòcesi fins l’any 1969, en que va ser nomenat Ricard Maria Carles Gordó, ja que per vellea s’havia retirat Manuel Moll i Salord al seu poble natal (Mahó), on va morir anys després.