Pou dels Dos Vilars

Fou un frare qui acompanyat per un capella de Lleida va indicar el lloc precís per foradar el referit pou, segons explica M. Foguet en la llarga crónica de la festa de S. Sebastià de Barcelona en 1929 (Heraldo de Vinaroz). En Juliol de 1926 Josep Forner Chaler va elaborar un anàlisi de l’aigua que s’extraia del pou dels Dos Vilars, fent una valoració molt possitiva: Residu Se a 180º 0, 25800 grs/litre; Residu calcinat 0,24900; matèria orgànica i volàtils 0,00900; bicarbonat càlcic 0,16649; bicarbonat magnèsic 0,01561; bicarbonat sòdic 0,00652; sulfat càlcic 0,00652; clorur sòdic 0,03315; Sílice 0,03620; Alúmina mes ferro 0,00320; nitrats traces; nitrits 0,00000; amoníac, 0,00000; matèria orgànica en oxígen consumit 0,00024; grau hidromètric francés 22º. (Anàlisi de l’aigua acaptada en 25 d’abril, i finalitzat en 24 de juny de 1924).
La valoració que feia de l’aigua dels Dos Vilars era de que es tractava d’aigua potable de molt excel.lents condicions per contindre escassa mineralització, ja que sols contenia 258 milígrams per litre, mentre que les aigües que es venien embotellades per a la taula, la més excel.lent com la «Evian» francesa deia contenir 500 milígrams, la “d‘Amer Palatín», 290 i la cèlebre de Solares no contenia menys que la d’Amer. Total, que acabava dient el Sr. Forner Chaler, que l’aigua del pou de “Sant Sebastià dels Dos Vilars” de Vinarós era més excel.lent aigua de taula per la seua puresa, que les que es servien embotellades per tota Europa. Vide Dos Vilars.

198  IDEM.

Pou de Vistabella

Pou que abasteix actualment d’aigua a la ciutat. La proximitat de la finca on es llencen les deixalles i escombraries de la ciutat suscita queixes per part de la població.

Pou de Pio

Pou de la Partida de les Planetes, construit cap a 1982 pel vinarossenc Domingo Castejón Sànchez, autor així mateix de l’immensa majoria de pous en el nostre terme en els últims vinst anys (més d’un centenar). La següent llista dóna idea de com el nostre terme, eminenment agrícola, està en mans de forasters, en aquest cas, canareus, regant-se un total de 139,37 jornals catalans.

Pou de Mangrano

165 IDEM.Nom popular amb que es coneixia el primer pou que abastía la ciutat, des de que es va inaugurar el segle passat, sent alcalde Agustí Safon, i que va perdurar fins que va ser precís perforar-ne un amb més cabal en temps de l’alcalde F. Balada. Situat a la partida Vistabella no massa lluny de l’estació del ferrocarril.