Mes: junio 2014

Pou nou adquirit per l’Ajuntament comanat per l’alcalde Lluis Franco, per abastir d’aigua potable la població a finals dels anys setanta.

Es va aprovar el seu reglament el 23 demaig de 1923, sent un dels principals signataris VicentObiol Delmàs. El fundador fou l’Ajudant de Marina, JoanFeliu. Tenia el local social al carrer de santa Magdalena, nº18 i posteriorment ocupava els mateixos locals en queestava instal.lada la Confraria de Pescadors Sant Pere (onactualment es troba el Club dels Jubilats). Tenia una seccióen règim de cooperativa on es venien productes alimentarisi de pesca a més baix cost.

Nom de partida de terme, veïna a Sant Gregori. El significat de la paraula, molt comuna, per cert, és de porta o pas menut i és el pas estret i fondo que forma la carretera que va a l’ermita en passar la que va de S. Gregori, cap al riu Cervol. La població de La Portellada, en la provincia de Terol, amb significació igual té per escut dos muntanyes entre les que hi ha un pas estret.

Els antics portals principals de les murades que tancaven el primitiu recinte fortificat urbà denominats portal d’amunt i portal de baix, estaven dedicats a sant Cristòfol i a sant Jaume “matamoros”, fets en temps de les invasions piràtiques que patia Vinaròs.

L’enginyer Luis de Liñana y Vera, encarregat per la junta dels quatre braços d’Aragó, va sondejar la platja de Vinaròs per a la construcció del port el 27 de juliol de 1677, el cost del qual es calculava llavors de 150.000 lliures jaqueses. Era llavors quan ja els productes de l’Aragó volien fer-se traslladar des de Vinaròs, però València ho va obstaculitzar perquè pejudicaria els seus interessos. Moltes publicacions de l’época així ho manifesten, com es pot comprobar publicacions de l’època (la paraula Vinaroz en Patrimonio Bibliográfico). El pintor valencià Mariano Sánchez (1740-1822) va pintar durant molts anys les imatges de ciutats portuàries per encàrrec del príncep Carles, futur rei Carles IV, que tenia una predilecció per les referides ciutats. La seua arribada posterior ja com a rei amb la gran familia que l’acompanyava deurien ser un dels seus desitjos acomplits i segurament l’animarien a assenyalar les futures possibilitats per a iniciar les seues obres encarregant-les a l’enginyer Serstevens. Així llegim entre les notes que l’esmentat pintor valencià va deixar escrites:“Viaje de Cataluña, desde Barcelona por la vanda de Poniente, y Reyno de Valen», hasta el Cabo de S». Antonio, en que se tomaron las vistas siguientes: Las de Tarragona; las de la ciudad de Tortosa, las de la villa de Vinaros, las del Castillo de Peñiscola, las de Denia, y la del Cabo de San Antonio en la villa de Xabia”. (José de la Mano, Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Complutense deMadrid). Per a la història de port del que ja s’han escrit diversos llibres remitim al lector als textos següents: (Vide Carmen Ramírez en “Vinaròs, puerto de salida de Aragón al Mediterráneo”. Butlletí del CEM, nº 9. Gener-març de 1985). Sobre la importància del port de Vinaròs ja s’han publicat nombrosos treballs i diversos llibres com el de “Historia del puerto” del mestre i alcalde Ramon Adell Fons; el llibre de Sebastià Sanz Santos o el de Sebastià Baila “Memorias de un marino vinarocense”.

Vide Assentament.