Mes: junio 2014

Porta aquest humil nom pel senzill motiu que la construcció del pont nou sobre el riu Cervol, per a la carretera nacional, era una obra en el seu temps d envergadura. En dos ocasions les aigües desbordades del riu el van trencar, en 1884 i en 1909. Abans, en temps de les guerres carlines es coneixia com carrer d’ Ulldecona. En 1919 se li va posar el nom de carrer «Aliados» per l’alegria de la pau europea. Amb tal motiu l’ajuntament va felicitar França per mig del consolat frances acreditat llavors en Vinarós. L’any 1928 es va prendre l’acord municipal de donar-li el nom de Bisbe Lassala, encara que no es va dur a efecte. En escriptures notarials de 1927 es nomena com carrer del Pont o C. Barcelona. Durant la segona República i guerra civil va dur el nom de carrer de Pablo Iglesias, fundador del PSOE. En una rajola fina de ceràmica que es troba encara en la primera casa del carrer, junt al c. Del Convent, es llig «Calle Cuarenta». Dita denominació es deuria fer a finals del segle passat per cobrar els impostos. En la confluència del carrer amb el de la Mare de Déu es feia la foguerada de Sant Antoni, fins l’any 1966, que amb motiu d’enquitranar quasi tots els carrers es va traslladar fora muralla. Entre les cases números 18-20 es fa la paradeta per a besar la relíquia els dies de S. Sebastià i de la festa de la Misericòrdia, quan puja acompanyada pels romers.

Nom amb que es coneixia el pont de la via sobre el riu Cervol, tocant a Sant Gregori, deixat d’ utilitzar en 1994 amb motiu del nou traçat per eliminar la tancada corva que no permitia les velocitats actuals més elevades. (Vide Ferrocarril). Aquest darrer pont ha sigut posteriorment habil.litat com a carretera per unir altres camins: el camí Rossell amb el Caminàs PONT DE L’ESTRET. Una passarel.la per a unir les dos vores rocoses de «l’ estret» del riu, va ser construit pels caçadors en 1921.

Pont sobre el riu Sénia, situat al límit més meridional del nostre terme entre Ulldecona i Vinaròs on convergeixen els termes de Vinaròs, Sant Jordi i Traiguera on estan també els tres motllons i on estarien segurament antigament les tres forques on es penjaven els cossos dels malfactors ajusticiats o els seus membres esquarterats, on convergeixen els motllons de tres poblacions. (Vegeu carretera general).

(Vinaròs 27-XI-1673- Manil.la, Filipines 14-XI-1699) Fou religiòs agustí del convent de Vinaròs que professà en la seua vocació als 20 anys. Cinc anys després, en 1698, va ser voluntari per anar a terra de missions cap a les Filipines, però durant el llarg viatge passant per Acapulco (Mèxic) i després d’arribar a les illes Marianas, de los Ladrones i l’estret de San Bernardino, havent contragut una greu enfermetat, mor aquell mateix any a Manila comptant tant sols amb 27 anys d’edat.

Nom donat a un dels carrerons que comuniquen la plaça del Primer de Maig amb la plaça de bous. Es va acordar retolar dits carrers en sessió de l’ajuntament de 3 de novembre de 1961. Se li va posar eixe nom per estar més pròxim al braç del moll de Ponent, en contraposició a l’altre que es diu de Llevant. Borràs diu que en 6 de maig de 1876, l’Ajuntament va prendre l’acord de vendre a la Companyia Catalana, per la quantitat de 1525 pessetes, el terreny de la vora de la mar, enfront dels magatzems on filaven els cordellers. Allí edificaria aquella Companyia, dixant en mig el carrer «de la plaça de bous».

Nom amb que es coneix la finca amb xalet pròxim a l’ermita dels sant patrons, prop del lloc on estan instal.lades les diferents antenes de ràdio i TV. Va pertànyer als anys de 1950-1960 al metge odontòleg Lluís Vivanco. En temps anteriors fou propietat de D. Julio Chillida Nos.