Pomar, Arturo

220px-Arturo_Pomar_1972(Palma de Mallorca). Famòs jugador d’escacs, mallorquí, campió d’Espanya als 14 anys. Funcionari de la Diputació de Barcelona. Per fer una demostració de la seua habilitat, va jugar el 27 de juny de 1967 durant les nostres festes, una partida simultània amb 25 jugadors vinarossencs, guanyant-los a tots.

Polvorí

Formant part del Servei d’Explosius de la Direcció General de Mines i Combustibles, Vinaròs ha comptat des dels anys quaranta del segle XX amb un “Polvorí” o magatzem de detonadors elèctrics instantanis del tipus denominat nº 8. Les càrregues de dinamita que conté i que d’allí s’extrauen son supervisats mensualment per forces de la Guàrdia Civil. Dit polvorí es troba situat en l’interior d’una finca de regadiu de la partida Morteres on viu permanentment una familia que més o menys cuida de la vigilància de la barraqueta que conté els detonadors que abastien tota la Comarca. El concesionari de dit Polvorí era en aquella primera època eren les germanes Piquer i en els anys seixanta Vicent Meseguer Ferràs, més conegut per “Magriñà”. Havia de portar un control de les entrades i sortides del material, supervisat i controlat sempre per la Guàrdia Civil.

Polo de Bernabé i Borrás, Josep

(Cuartell 1835- Vila-real 1888). Polític i agricultor. Com a tinent d alcalde de València en el manament del Marquès de Campo, va ser elegit diverses vegades diputat i després senador. En 1876 va ser elegit pel districte de Vinaròs com a representant de partit conservador, però després, enemistat amb el cacic cossier vinarossenc Rafels Garcia, va passar a una posició més lliberal. Gràcies a ells dos, però, com a comissionats a Madrid, segons diu Borràs Jarque, van moure la reanudació de les obres del port. (Pàg. 446).

Poll, Carrer del

El nom de carrer Poll o del Poll és dels pocs noms populars que es conserven de la nostra població i amb el que es coneix des de molt antic el carrer que oficialment es diu de “Santa Bàrbara”. (Vide id). L’Ajuntament va voler-lo fer oficial en 1854, però el nom popular, l’origen del qual desconeixem, és sens dubte molt anterior.

Policia Municipal

Cos que cuida de la vigilància local. Consta d’un sargent (Josep Vicent Salvador 1990), d’un cap, un agutzil i una vintena de números. Celebra la festivitat del seu sant patró, l’Angel Custodi. Als anys vint estava formada per un «Cap» i sis guàrdies; El «Cabo» depenia molt de les autoritats canviants i per tant eren rellevats quasi al mateix temps que els alcaldes que els imposaven, durant molt poc temps el seu càrrec; això produia que se’ls tingués poc respecte. En abril de 1922 es va publicar la llista amb noms i malnoms que estava formada de la següent manera:
Cabo……Agustí Esteller Chaler…..….(a) «Esquerré»

Guàrdia…Sebastià Esteller Chaler…..(a) «Esquerré»

…..»…….Vicent Baraces……………..(a) «Calvete»

…..»…….Sebastià Fraile Arnau………(a) «Belem»

…..»…….Sebastià Llatser Comes……(a) «Mareta»

…..»…….Baptista Miralles Obiol……..(a) «Miralletes»

…..»…….Agustí Esteller……………….(a) «Rabe»

4 EL MES TEMIBLE DELS MUNICIPALS - EL TIO FESOL -Un dels altres guàrdies molt coneguts era el «Tio Fesol».

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els xiquets també s’ afegien al poc respecte que els tenia la gent, i així li cantaven al «Tio Miralletes» per Sant Nicolau:
El «Tio Miralletes»

diuen que està mort;

està per dins de casa,

fent lo borinot!
24  ANY 1.987 LA PLANTILLA DE GUARDIES MUNICIPALS AL COMPLETCap a 1910 apareixien armats amb un sable; als anys quaranta i cinquanta no duien cap arma; als anys seixanta se’ls va armar amb porra i en 1996 reclamen una «controvertida» pistola que no se’ls acaba de concedir.

 

 

 

 

 

 

Ricardo La PazHan exercit el càrrec de «Cabos» un tal sr. Navarro, durant molts anys i Ricardo de la Paz.