Mes: junio 2014

Població del Partit judicial de Vinaròs.

Entre les xifres de pluviometria que hem trobat dels darrers anys, recollides per l’observatori de la fàbrica Foret, tenim les següents:
1976… 352
1977….. –
1978…349
1979…358
1989…960
1990…662
1991…657
1992…361 litres per metre quadrat.

En el diari privat del comerciant i ric hisendat Josep Francesc Escrivano i Morales, aportat per Gómez Sanjuán, apareix la següent nota curiosa: «En la noche 12 de Noviembre 1866 de una á cuatro de la mañana hubo un movimiento de Estrellas sorprendente y pasmoso pues siempre abia más de mil Estrellas en movimiento mudando de un sitio a otro. A pesar de venir dho. fenomeno con anticipacion en los periodicos nadie le dió crédito, y fueron muy pocos los que lo vieron». Aquest fenòmen es sol repetir alguns estius al passar la Terra prop de la capa densa de les «Perseides» i es va observar també en 10 d’agost de 1917. En la Revista “San Sebastián” del 15 d’octubre de 1933 es llig: «La noche del lunes fue presenciada por muchos vecinos de ésta la extraordinaria lluvia de estrellas».

Revista publicada a Vinaròs, apareguda en maig de 1993, i amb la intenció d’ésser bimensual. S’autoanomenava Revista de les Arts i la Cultura, s’edità per l’Equip Social de Base de l’Ajuntament i estava dirigida per l’artista Ramon Roig. Es va distribuir per Benicarló i Vinaròs al preu de 200 pessetes, però com el contingut molt poc tenia a vore amb els temes locals i era una mica cara, no va tenir l’acceptació que d’ella s’esperava i que sapiguem no va passar del primer número.

Servint de límit administratiu entre Catalunya i la Comunitat Valenciana es troba el riu Sénia, que a la seua desembocadura forma una platja, en la que just davant s’ha explotat una plataforma petrolífera els darrers anys en que el producte s’havia encarit. La zona s’anomena Sol de Riu, que és expresió antònima a Cap de Riu (on naix). El riu arriba a la costa en un llit molt encaixat, configurant dos penya-segats d’uns deu metres, separats per un centenar de metres. Aquesta distància està coberta per una barra de còdols (cúdols) o bolos que impideixen normalment el contacte entre les escasses aigües del riu, que queden reduïdes a una bassa o tollada bordejada d’abundant vegetació, i la mar. Cap al sud trobem diferents platges formades també per cúdols que reben el nom de Cales i donen nom a la partida del terme. En la zona nord es troben la platja del Riu, Cossis, Campaner, El Torn, Saldonar, Barbiguera, Triador, La Foradada, Les Llanetes, Les Deveses, Les Timbes, Sol de Riu, que són moltes d’elles les desembocadures dels barrancs que donen lloc i nom a diferents platges. Els cúmul o barra de cúdols o bolos de la platja del riu fan més impracticable per al bany aquest tram de costa i adjacents. Tocant al passeig de la població es va iniciar en 1964 per l’alcalde Balada uns espigons per transformar la platja de bolos en sorra, cosa que no es va poder aconseguir per esgotament i manca de recursos. Es a partir de 1986 quan baix el govern socialista comanat per l’alcalde Ramon Bofill es construeixen diferents espigons, en foma de «T» i un de sumergit que amb l’abocament de tonellades de sorra transportada per camions es logra la platja que avui hi ha. Passat el port hi ha una platjeta d»arena o dels tres pontets» dita també del Clot. Es de sorra de molt poc gradient però que la fan poc agradable la proximitat d’aigües brutes del port i desaigüe pestilent de la Fàbrica Foret. En juliol de 1988 s’hi van abocar 600 tones mètriques de sorra artificial damunt de la mateixa sorra d’aquesta platja. Seguint es troben menudes platges de Les Llevateres, amb la roca de les gavines, on sempre hi ha aus aturades. Les Salines, Cala Puntal, la Roca Plana i punta del Riu (d’Aigua Oliva), configuren el total de cales, quasi sempre molt netes de la nostra costa. La més gran i amb més història és la platja coneguda antigament com del “Varadero” i ara com del Fortí, que es troba davant matiex de la població, bordejada per passeig marítim. La primera vegada que es parla de l’arranjament de les platges en sentit turístic el trobem en el setmanari “Vinaroz” de 7 de juny de 1958, i diu així “Estos días pasados se ha procedido a la nivelación del trozo de playa frente al grupo escolar “San Sebastián”, trabajo realizado por un tractor y que la ha dejado en perfectas condiciones. Inmediatamente van a instalarse unas casetas para los bañistas y un recinto cubierto para proporcionar sombra”. Aquesta platja del Fortí es va dotar d’il.luminació elèctrica que es va inaugurar solemnement el 25 de gener de 1998 durant l’acte de la benedicció de la mar que es realitza en la processó de Sant Sebastianet.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal situada en la part més allunyada del nostre territori on estava situada l’Estació de ferrocarril o baixador (“apeadero») d’Alcanar i el límit del terme, tocant al camí de la Ratlla. on es troben els tres motllons que assenyalen el punt de convergència dels termes de Traiguera, Sant Rafel i Vinaròs, junt al pont antic d’Ulldecona. Es per extensió la que ocupa el segon lloc més gran de les nostres partides.