Enginyier de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València. Màster en Business Administration en l’Escola ESADE de Barcelona y en la Georgetown de Washington DC. Professor de Comerç en la Bussines & Marqueting ESIC de València. En abril de 2008 va ser elegit degà del Col.legi Oficial d’Enginyiers de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana. De xiquet va ser alumne d’EGB en el col.legi Sant Sebastià de Vinaròs.
Rioja, Carrer de la
Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 7 d’abril de 1999.
Rio Cuarto
Població de l’Argentina a la que van emigrar més de dos-cents vinarossencs a finals del segle XIX i principis del XX. Alguns d’ells van retornar i altres no, però allí queden molts dels seus descendents. Río Cuarto és sense dubte la ciutat del món on descansen en pau més vinarossencs soterrats. La nostra ciutat té un deute de gratitud amb aquella terra llunyana que un dia va acollir tans fills emigrats per causes de pura necessitat i deuria dedicar-li al menys un carrer. A principis de 2002, la professora de la Universitat de Rio Cuarto, Cecília Lladser, promotora de la publicació per part de la referida universitat del llibre de Ramon Redó sobre l’emigració dels vinarossencs a Amèrica, tenia demanats l’agermanament i la dedicació d’un carrer a Vinaròs en aquella ciutat, cosa aquesta última que es va concedir.
Aportem textual l’Ordenança Municipal: “EL CONSEJO DELIBERANTE DE LA CIUDAD DE RIO CUARTO, SANCIONA CON FUERZA DE ORDENANZA.980/02. Articulo 1º Designase con el nombre de «Ciudad de Vinaros» a la calle pública que corre de Este a Oeste, paralela inmediatamente al Norte de calle Lago Nahuel Huapi, y que se desarrolla entre calles comisario José A. consigli Norte al oeste y Ben Alfa Petrazzini por el este, y sus futuras prolongaciones, de acuerdo al plano que se acompaña como Anexo I formando parte integrante del presente dispositivo. Artículo 2º comuníquese, publíquese, regístrese y archívese. SALA DE SESIONES, Río Cuarto, 2 de Julio de 2002. RODOLFO GENTILE. Presidente. JORGE A. MENDEZ, Secretario. 
(21/ 05/ 03. Consulta de Expedientes Legislativos. Sancionada la Ordenanza Nº980/02. Expediente Nº 11644- Año 2002. Decreto de Promulgación 2162. Promulgada el 17/07/2002. Comunicada al Consejo Deliberante el 08/07/2002)”.
Rincón Taurino
Entitat formada per amics de la festa del toreig. Es va fundar en 19 de setembre de 1961 en un local de la raval Socors, nº 2, cantonada a la plaça Jovellar, lloc que va ocupar abans el taller de l’escultor Francesc Vaquer «Chaldy». Manuel Foguet Mateu fou el seu primer president. En març de 1976 fou elegit el metge Alfred Munera Giner. Conformaven els seus membres una discreta tertúlia, integrada entre d’altres Ramon Adell, Manuel Foguet, Josep Molés, Alfred Munera, A. Fernández, R. Selma, Agustí Serrano, Manuel Marcos, etc. Abans d’aquesta fundació seriosa s’havien reunit de manera esporàdica en el bar Blau durant uns anys.
Rico Morell, Francesc
(Vinaròs). Fuster destacat. D’ell ressalta l’historiador Borràs Jarque el següent: “Del 1882 al 83, uns quants artesans van promoure la idea d’hermosejar la ciutat ab una gran reforma, obrint carrers en alguns llòcs convenients, com per mig dels horts de dins la població, que obliguen, tal com están, a donar llarga volta per anar d’un carrer a altre, i ab la reforma s’acurtarien notablement les distàncies. En el 82, els artesans celebraren una assamblea en el Teatre, per a tal efecte, i es nomenà una Comissió composta: pel mestre d’obres Agustí Borràs (auelo de l’autor d’este llibre) com a President; i vocals els paletes Pau Tosca i Julià Miralles. I el fuster Francesc Rico”. I també que en 1890 formà part de l’Ajuntament com a regidor, sent alcalde Agustí Safon. “Aquell Ajuntament s’acredità (…) de verdader amant de les glòries vinarossenques”. En el diari “La Defensa”, de Castelló se li elogia el pavelló que havia fet a expenses del Cículo de Artesanos per a les fires de 1884 (29 de juny de 1884). Sebastià Albiol Vidal en “Sanitat pública en una societat liberal”, treball amb que il.lustra la “Memoria médico-topográfica de Vinaroz” del metge Vizcarro, amb gràfics de F. Rico, elogia la seua prompta utilització del Sistema Mètric Decimal ja que encara l’any 1921 a Vinaròs s’utilitzaven al mercat municipal algunes mesures antigues obsoletes, com pedres molt vulgars, conegudes com còdols, per a pesar.
Rico Fraile, Adolfo
(Vinaròs). Diputat Provincial. En juliol de 1931 va lograr la reparació de la carretera de Càlig. (Vide Diputats).