Mes: junio 2014

Extensa zona plana de terreny delimitada entre el Montsià al Nord, els pujos de la Misericòrdia i de la Nau a Ponent, i la serralada d’Irta al Sud. El terreny està compost de materials al.luvials plistocènics (glacis d’erosió) que acaben en una costa que baixa, a trets trecada per cordons de grava, finalitzant suament cap a la mar, amb una inclinació NW-SE del seu glacis que és la que segueixen els rius i barrancs que drenen les aigües directament a la mar.

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal citada en un padró de riqueses de 1811.

(Vinaròs, 1900 – Murcia, 29-V-1969). Sacerdot. Administrador del Seminari de Murcia. Capellà de l’Església de la Reparació de Sta. Caterina de la mateixa capital des de l’octubre de 1957. En juny de 1915 havia sigut nomenat coadjutor de Zorita i en abril de 1916, de Catí. En 1921 era Majordom del seminari d’Astorga. En 1957 va ser traslladat des de la Residència de Sacerdots Operaris de Barcelona al Seminari de Múrcia. Va morir als 69 anys en dita capital.

(Vinaròs 1880 – Benicàssim 2-X-1936). Sacerdot. Fou ordinat a Tortosa en 1908. Coadjutor i després rector de Benlloch en el periode de 1911-1919. En 1920-1936 exercia com a capellà del Convent de la Divina Providència de Vinarós. Va colaborar en 1926 amb la formació de la Biblioteca i recomposició de l’Arxiu Parroquials. En agost de 1936, va ser tancat juntament amb els altres capellans de la localitat, primer a la presó de Vinaròs i després traslladat a la de Castelló. Fou assassinat per grups incontrolats de milicians republicans la nit del 2 d’octubre de 1936 a les afores de la carretera de Benicàssim. Segons altres fonts s’afirma que fou a les portes del cementeri d’Almassora.

Són diversos els plànols que s’han dibuixat de la nostra ciutat, entre ells cal destacar els portulanos que per fer referència als ports són, per regla general, més antics. El plànol complet de la ciutat dibuixat bastament a tinta de l’any 1820, que va aparèixer en la casa dels Membrillera es incongruent, ja que en ell apareixen construccions que en aquell moment encara no s’havien fet, com el convent de monges clarisses o de la Divina Providència que es va fer moltíssims anys després, pel que fa suposar que l’autor seria un afeccionat a temes històrics, no gens rigoròs. Fou l’alcalde Balada qui va difondre els primers plànols guia sobre els carrers, enfocats de cara al turisme i que posteriorment s’han anat ampliant i retocant. Sobre les representacions antigues de Vinaròs va escriure l’arqueòleg Arturo Oliver un seguit d’articles al Setmanari “Vinaròs” recollides finalment en un llibre que li va publicar l’Associació C. «Amics de Vinaròs» en 2001.