Pius XII, Torre de

1 Picasso11Edifici singular de pisos econòmics, construit en la avinguda del mateix nom en l’època de l’alcalde F. Balada i conegut també com Torre dels Mariners.

Pius XII, Camp de Futbol

En la oberta avinguda del mateix nom, la família Gómez Sanjuán va cedir en gener de 1974 uns terrenys per a un camp de futbol provisional, conegut com camp del Pio XII i que va perdurar uns quants anys, i on entrenaven equips infantils. L’alcalde Ramon Bofill va reinagurar-lo anys més tard oficialment, però la seua durada també fou bastant efímera però suficient per a ser recordada pels molts xiquets que allí van jugar.

Registre parroquial

Per disposició del Concili de Trento i per tenir censats tots els parroquians davant els qui no confessaven la mateixa religió catòlica es va iniciar aquest cens de l’estament eclesiàstic, iniciat sobre l’any 1570, seguint actiu i útil fins la posterior imposició obligatòria per l’Estat, dels Registres Civils, ja tres segles després, en el s. XIX.

Registre Civil

Aquesta entitat va obligar-se en tota la nació per part del govern de la Reina Regent, Mª Cristina, el 1841. Era llavors alcalde, Wenceslao Ayguals de Izco. Es notificava des de l’alcaldia al rector l’1 de març que des d’aquell dia en tots els batejos i defuncions s’havia de presentar abans papereta del registre i que els casaments verificats per l’Església s’havien de registrar després, amb un màxim de temps de 24 hores. Aquests llistats s’havien de fer efectius de manera retrospectiva ja que s’havien de registrar totes les inscripcions dutes a terme des del dia 1 de gener anterior.

Pius XII, Avinguda

25 27 MAYO 2008Aquesta avinguda que encara no acaba d’ estar formada va nàixer com a tal en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965 i es va retolar en gener de 1966; comprén des de la Creu del Clot (Foret), fins al «desvio» o carretera nacional. La formació d’aquesta avinguda está intimament lligada a la de l’avinguda de Joan XXIII. Les famílies Folch -Herrera, Folch-Mestre i Gómez Sanjuán van cedir terrenys de la seua propietat en 1971 per a la completa apertura.

Redorat, Vicent

redorat(Benicarló). Escultor del segle XVI. L’1 d’abril de 1594, els majorals Francesc Gil i Arnau Laboria van concertar amb Vicent Redorat, la construcció d’un altar a santa Anna per a la Confraria que havia d’ocupar una de les capelles de l’església nova. L’altar de santa Anna de la confraria del gremi dels teixidors ocupava l’actual capella del Cor de Jesús, ja que en el seu sòcol de rajoles fines del segle XVIII encara es poden admirar els símbols de l’esmentat gremi. Redorat també va fer la imatge del Santíssim Salvador per a l’altar del gremi dels llauradors . El 6 de març del mateix any (1594), es va signar el compromís amb Vicent Redorat, «mestre de fer ymagens«, «ymaginaire de la Vila de Benicarló, atrobat en la present Vila de Vinarós«. A dit mestre se’l troba a La Mata de Morella en 1593 i se li paguen 28 lliures «a Vicent Redorat, de Benicarló, en principi de paga de la clau i retaule». Per ser molt similar a la clau de l’església de Vinarós i el motiu de ser cunyat del retaulista Pere Dorpa, que segons Borràs Jarque fou l’autor del magnífic retaule de la nostra Parroquial, tots dos d’aquella mateixa època, ens pot fer imaginar que siga aquest l’autor també de la referida clau, que té l’escut de la Vila al sostre de la nostra església major.