Pitus Jazz

1960Conjunt musical format cap a l’any 1958, integrat pel pianista Carles Santos i altres músics com Carles Palomo, Josep Lluís Cervera, J. Limorte, Paco Eroles, A. Miralles i F. Ferreres, entre d’altres. Va tenir vigència pocs anys i el seu lloc preferit d’actuació va ser el Cine Parroquial que estava llavors vigent en l’església de l’ex-convent de s. Francesc.

 

 

 

 

Redona de l’Ermita

redonaS’entén per «redona» el tros de terreny propietat de l’ermita, conegut amb dita paraula perquè la rodeja per totes bandes. Dit indret està delimitat per uns mollons de pedra que es troben de tram en tram. En l’any 1566 ja se’n parla de dita redona i de l’extensió que llavors tenia, ja que en el llibre de comptes consta que s’arrendà a Miquel Sanchis per 28 lliures, regentant la parròquia Bertomeu Redorat i que es van pagar dos lliures “per escombrar el pou de La Closa» que pareix ser pertanyia llavors a l’ermita. En 1744 es collien 40 cafiços de blat i en 1746, 90. En 1948 s’havia transformat gran part del seu terreny en vinya, donat que ja se’n nomenen 22 jornals. La venda feta pel govern el 1820 la va reduir, recuperant-se posteriorment, i quedant com en l’actualitat. De les diferents invasions o usurpaments de terreny que ha sofert a travès dels segles pels seus veïns, se’n parla ja en 1817. En aquesta ocasiò fou Antoni Ayguals qui havia près més de dos jornals de terra. Altres invasions foren en 1857, 1871-72 i 1917 en que l’Ajuntament va obrir expedients per depurar responsabilitats. En aquesta última redona 2data de 1917, el regidor Sorolla, tractant de l’antiga qüestió de la invasió de la «redona» per particulars, va dir que si no es prenien mesures prompte es quedaria l’ermita sense un pam de terra, i Daufí va afegir que s’havia d’obligar a que foren retornades les terres usurpades.

Pitarch

Mossén Puig en “Historia Breve y Documentada de la Real V. de Catí” cita a un marbrista amb eixe cognom, natural de les Coves i veí de Vinaròs, que va construir en 1939 la fornícula de marbre de la imatge de la Mare de Déu de l’Avellà de Catí.

Redó Monroig, Agustí

redo monroig(Vinaròs 1868). Pintor decorador. Alumne de l’Acadèmia de Joaquim Torres i ex – encarregat dels tallers de Francesc Soler i Rovirosa i de Sumell i Vilaró, de Barcelona. Pintava capelles i altars de tots els estils, imitava la fusta i pedra, tintava papers, rètols en cristall, daurats i lluminosos. Feia la tècnica dels esmerilats a l’àcid. Expert en treballs sobre tela. Segons Borràs Jarque i segons la cartela que hi ha a l’entrada de l’Ermita de la Misericòrdia, Agustí Redó, fill de la ciutat, va pintar l’església i retocar els quadres en 1900. Agustí Redó vivia al carrer de sant Joan, nº 2, segons s’anunciava en el programa de les festes de Sant Sebastià de 1916. Va pintar la primera bandera de la Banda “La Alianza” que es troba en el museu municipal i que va brodar la cunyada del pintor Pablo Bèjar, Irene Calbé. En 1917 va posar una fàbrica de nines a la casa del «Palacio» de la raval Socors, junt amb el propietari del palau, Sr. O’Connor. En novembre de 1921 va començar a pintar la capella de la comunió de la veïna població de Santa Magdalena. En 1924 va pintar el primer camió que els Verdera van construir en els seus tallers (suposem que només farien la carrosseria). Segurament és obra seua el bell fris d’angelets de l’entrada de la casa particular del carrer de Santa Rita, nº 8, de Nati Romeu Sospedra.

Pista Oficial de Exámenes (de conduir)

4 iDEM.En febrer de 1921 s’examinaven els primers conductors de cotxes, encara que es desconeix el lloc on es practicaven les proves. Amb els anys del desarrollisme, en 1960, examinats tots els conductors novells de la comarca per l’enginyier vinarossenc Sr. Josep Ramos Vizcarro, ja es realitzaven les proves en els entorns de la plaça de bous, perdurant allí molts anys; ja existien en la localitat diverses Autoescoles, amb corresponsals pels pobles de l’entorn.

 

 

16.ERMITA S.GREGORI-1A principis dels anys setanta es va traslladar la pista a l’explanada de l’ermita de Sant Gregori, enquitranant-se tota prèviament.