(Pamplona 1767-València 1822). Capità General de València i Múrcia. Va entrar a València, expulsant al francés Suchet el 5 de juliol de 1813. L’any 1818 va manar el nomenament d’alcaldes de barri per a ajudar a la justícia. Vinarós va quedar dividit en vuit barris: 1, el centre; 2, carrers de S. Francesc, de Càlig i anexes; 3er. marina de Sta. Magdalena i de s. Josep; 4art.de sant Valent, de sant Telm, de S. Tomàs, Sta. Rita, S. Angel, Sta. Ana; 5é S. Gregori, S. Sebastià, Ànimes, S. Pere; 6é. S. Cristòfol, Ulldecona, Mare de Déu, Pont; 7é. S. Miquel, Sta. Mònica, Carme, Romer i Carreró,; 8é. molins, ermites, cases de camp. En 1817, per manament d’ell va quedar prohibit el joc de pilota al carrer de sant Nicolau.
Ànimes, Carrer de les
Cap a 1925 es deia de les Ànimes o dels Arrieros. En 1842 se li va canviar el nom durant un temps per el de Pescadors. Aquest carrer va nàixer per la necessitat o conveniència de tenir un lloc, similar al del barri marítim de Valencia, conegut ara com de Nazaret, però que en el seu origen, en 1720, va començar a funcionar con “Lazareto o Llazaret” (d’aquí el nom canviat o rebatejat per error com de Nazaret), i que era on s’obligava a passar la quarantena tots els marins que eren portadors de patent bruta i desembarcaven malalts per pestes (tifus, còlera, etc.). Anteriorment al naixement d’eixe barri d’apestats, estaria vigent pel mateix motiu el conegut com l’hospital dit “de la Illeta”. La idea de l’existència d’un “cementeri” d’apestats que adueixen historiadors locals com Ràfels Garcia, mossèn Bono, o Borràs Jarque és per tant incorrecta.
Àngel, Carrer de l’
Antic raval el nom del qual es en el segle XVII. Llavors es deia raval de l’ Escurial i de seguida va prendre el nom en que s’ha conegut: amb el nom d’arraval de l’Àngel. La seua festivitat la celebren gojosament els seus veïns i també els membres de la policia municipal que tenen el Sant Àngel de la Guarda com el seu patró. La denominació ja apareix en els diferents padrons de riqueses de 1754, 1783, 1811, 1820 i 1824. En 1842, però, se li va canviar el nom durant un temps pel de carrer del Mar. En 1884 se li volia posar el nom d’Ayguals d’Izco perquè en ell havia nascut l’escriptor i l’acord no va prosperar, fins a 1890. Eixe nom el duria durant les posteriors èpoques lliberals o republicanes, (finals del segle XIX), així com durant la guerra civil de 1936, alternant sempre amb el de carrer de l’Àngel; en una escriptura de l’ any 1932 es llig textualment: «Calle del Mar, antes del Angel, hoy Ayguals de Izco”. A la punta del carrer es troba el que s’anomena «La Illeta», per ser una illa de cases molt menuda.(Vide id).
Çapera, Cast.
(Tortosa,?- Vinaròs 1819.). Mestre d’Orgue i de Capella. Va ocupar el càrrec en la nostra vila des de l’agost de 1814 fins la seua mort. S’havia educat com «Infantillo» de la catedral tortosina i en 1803 va passar a Barcelona per ampliar els seus estudis musicals amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer, ocupant després el Magisteri d’Orgue i Capella a Adzaneta des d’on opositaria posteriorment al mateix lloc a Vinarós.
(Sant) Àngel, Carrer de l’
Nomenat antigament raval «del Santo Angel Custodio». Apareix ja en 1661 quan comencen a fer-se els ravals de fora del poble primitiu amurallat en l’aprovació dels establiments del Justícia com «suburbio apellato Angeli Custodis» o «suburbio sive arraval dicto de l’Angel» (1671),… «situs extra munias praesentis Villae Vinarosii» (situat fora dels murs de la present Vila de Vinaròs). En 1842 es deia de l’Angel i se li va canviar per carrer de la Mar durant un parell d’anys. Com allí havia viscut l’escriptor vinarossenc Venceslao Ayguals d’Izco, se li va voler dedicar en 1884 a proposta del síndic Sebastià Caballer, però l’acord no va prosperar. Finalment el nom d’Ayguals se li va posar a dit carrer en 1890, recuperant-se també durant la segona República.
Zorita i Orfanell
Vegeu Gavaldá Zorita i Orfanell, Victoria.