(Sant Mateu 1662- 26-VIII-1733). Doctor en Dret, Mestre de Gramàtica i poeta. Nascut en 11 de novembre de 1662Va estudiar Gramàtica en Sant Mateu amb el seu oncle, mossèn Miquel Grifolla i Giner. A Sogorb es va perfeccionar en Retòrica. Viatjà a Roma en 1687 on va desempenyar un important treball durant cinc anys. Va impartir classes a Morella (1707), i Vinarós (1721). Per ser ja major i a causa d’una greu malaltia de gota no va poder aceptar el càrrec de professor de la Universitat de València i anà a ensenyar al seu poble, Sant Mateu, on va arrivar a tenir 250 deixebles. Va publicar diverses obres, entre elles: «Retorica brevis et compendiosa…», “Poesias varias», «Reglas de Urbanidad», història dels assedis de Sant Mateu, etc. És el primer Mestre de l’Aula de Gramàtica no religiòs que apareix en el transcurs de la seua existència. Es va fer càrrec de dita Aula de Gramàtica el 6 de gener de 1721 per un període de dos anys, retornant al seu poble (1723). Segons els novenaris del nostre patró, resulta que Pere Vicent Zapata va composar-suposem que no tots- els gojos a sant Sebastià en 1721, es a dir, poc després de ser nomenat per a dit càrrec prestigiòs, quan després seria substituït pel vinarossenc Fra Tomàs Locella, religiòs agustinià, que fins llavors impartia l’ensenyament a Xèrica. Va morir a Sant Mateu el 26 d’agost de 1733.
Zanon, Fernando
(Vinaròs). Comanant de Cavalleria. En 1897 va fer obsequi d’una llàntia de plata per a l’altar de S. Sebastià de l’ermita. La religiositat d’aquest contrasta amb la del segurament el seu pare, també Fernando Zanón, qui en 1854, volia llevar tots els noms dels sants dels carrers, com a primera providència, en ser nomenat alcalde. El cognom Zanon sols apareix durant el segle XIX, i era, suposadament, d’origen francés.
Zanón Cruz, Joan
(Vinaròs, 12-IV-1848 –Barcelona, 15-II-1869). Com a fill de personatges destacats de la població, va abraçar la carrera militar. El seu pare, Ferràn Zanón, natural de Valencia, era empleat de la Hisenda Pública i Comanant de Cavalleria i es va casar a Vinaròs amb Reyes Cruz. Havia aspirat com a cadet guàrdia marí a Cartagena l’1 de gener de 1862. Morí a Barcelona set anys després quan tant sols comptava amb 21 anys d’edat.
Zamenhoff, Dr.
(Bialystok, Polònia, 15-XII-1859). Creador de l’idioma artificial Esperanto. Nom que se li va donar al carrer Santa Bàrbera durant un temps arran del congrès esperantista que es va celebrar en la nostra ciutat en 8, 9 i 10 de Setembre de 1928, promogut per Sebastià Chaler Arnau.
Yecla, Carrer de
Des del 12 de desembre de 1968 la ciutat de Yecla té dedicat un carrer a Vinaròs, en acte solemníssim celebrat davant les autoritats de les dos poblacions i en acte de correspondència Vinaròs li’l va dedicar en 15 d’agost de 1969, dins de les festes del Llagostí. Els motius esgrimits eren resultat del fet històric a que ens referim al parlar de Iecla. Arcabussers ieclans van amenitzar eixe dia la processó de la Mare de Déu Assumpta amb tirs de fogueix disparats pels seus arcabusos; per la nit van actuar en una demostració dels seus balls típics i van obsequiar al nostre ajuntament amb una litografia de la seua Verge i un arcabús antic, que es pot admirar encara en el primer pis de la Sala Consistorial. Amb eixe motiu es constituiria a Yecla una esquadra d’arcabussers que duria endavant el nom dedicat a Vinaròs. A Vinaròs, al carrer de Yecla es construiria posteriorment el col.legi Manuel Foguet i més modernament una de les façanes de l’hotel Majestic.
Yecla (Iecla, Múrcia)
Els llaços histórics que uneixen la nostra ciutat amb Yecla es remunten a l’any 1652, quan un grup de vuitanta yeclans a les ordres del Capità Martí Soriano Zaplana i de l’alferes Francesc Puche acudeixen en ajuda o defensa de la nostra vila, celebrant des de llavors tots els anys aquella ciutat la festa de la Immaculada, recordant dit fet. L’expedició, a la que pareix que erròniament se li atribueix la defensa dels pirates turcs o moros, es déu a la 
Guerra de Secessió de Catalunya, ja que l’expulsió dels moriscos en 1609, havia passat anys abans i el perill dels atacs piràtics era molt menys greu. Els vuitanta yeclans va permanèixer a Vinarós un any sencer, lluitant en l’exèrcit de Catalunya, és a dir, per a la guerra del Regne de València contra les forces separatistes del Principat veí. Com que dites forces van retornar a la seua població el dia abans de la festa de la Immaculada, es celebra solemnement el fet de dit retorn d aquells fills que van estar allunyats i que van regressar tots sans. Així, el 7 de desembre es trasllada a la Verge des del seu Santuari acompanyada d’una companyia de «tiraors» arcabusers, vestits amb tricorni, a l’antiga usança, amb gran despesa de pòlvora. (Vide Esquadra de Arcabuceros de Vinaroz de Yecla).
La nostra ciutat va dedicar posteriorment diverses vegades dins de les nostres festes majors el “Dia de Yecla”, convidant les autoritats de dita població i a la recíproca, en algunes ocasions les nostres autoritats han anat a les festes majors de Yecla, sent la darrera invitació en desembre de 1995. FILLA ADOPTIVA DE VINARÒS. En març de 1968 se li va concedir a Sor «Florentina», una monja de les Sierves de Jesús que va cuidar malalts en la nostra ciutat durant 56 anys, quasi exactament els mateixos que dita congregació va permanèixer a Vinaròs; el seu nom era Florentina Fernández del Castillo i era natural de Yecla.