(Vinarós 1886 – El Perelló 1936). Sacerdot. En 1915 era Vice-rector i professor del seminari, habil.litat del Clergat, fundador de La Editorial Católica, co-fundador del “Correo de Tortosa”. Primer consiliari de l’Acció Catòlica. Fundador d’un col.legi per a xiquets pobres de classes nocturnes, regit per monges de la Consolació. Autor d’un “Misal Dertosense”, que el cronista de Tortosa Enric Bayerri va lloar molt en la prempsa. Rector de la Parròquia de S. Blai de Tortosa fins la seua mort. Com a bon organista havia fet la variació de la cançó “La nit de Nadal”, tal com es canta des de llavors a Vinarós. Ho va composar per a sa germana monja, Pilar, que era organista del convent de la Divina Providència de Vinarós. Durant la persecució religiosa de la guerra civil va ser tancat a la presó provisional del Col.legi de Sant Lluís (actual UNED), molt poc després d’iniciada, (quatre dies) ja que fou detingut el dia 22 de juliol; fou afusellat posteriorment en la carretera entre l’Ampolla i El Perelló el 5 d’agost de 1936, en el lloc conegut com “El pla dels ametlers”. Després de mort els milicians encara van acribillar el seu cos a tirs. Fou soterrat en un nitxol cedit per una família amiga al cementeri de Tortosa, sent posterioment traslladat al de Vinaròs al finalitzar la guerra, en setembre de 1939. Per la precocitat de la data de l’assassinat, (sols havien transcorregut 18 dies de l’aixecament), se’l considera el primer màrtir que va tenir l’església tortosina en eixa guerra.
Piquer Valenzuela, Sor Pilar
(Vinaròs 1897, 30-X-1976). Monja clarissa. Va ingressar en el Convent de la Divina Providència de la nostra ciutat en març de 1920. El 2 de setembre va prendre l’hàbit presidint la cerimònia l’arquebisbe Messeguer i Costa El 4 de setembre de 1924 va fer els vots solemnes i realitzava les funcions d’organista. Comptava amb 56 anys de vida religiosa en el moment de la seua mort, transcorreguts tots en el nostre convent.
Pintors viatgers
Vinaròs ha sigut pintat per diferents pintors viatgers espanyols i estrangers d’altres països que a través del temps l’han visitat. Aquests pintors han permanescut més o menys temps. Amb el boom turístic i el desarrollisme dels anys 60 del s. XX, es va afincar aquí el balearPedro Riera, que tenia l’estudi i lloc de venda en una casa de davant mateix de l’antic grup escolar “Sant Sebastià”, conegut com “Grupo de Baix”. Pintava marines i tota classe de paissatges inventats, sent el seu tipus de pintura totalment comercial i encarada al turisme estranger. Va arribar a exposar en desembre de 1970 a la sala d’Informació i Turisme amb cert èxit inusitat.
Bonet Sintes, Romà (Barcelona 1886-1966). Dibuixant caricaturista. Utilitzà diversos pseudònims. El seu pas per Vinaròs resultà molt anecdòtic i fou recordat pel poeta local Josep S. Farga i per Sebastià Miralles Selma en les seues obres (BON caricaturiste i Carranque de Ríos en Vinaròs, respectivament).
El pintor francés Jean Paul Brusset (Pont du Gare, 23-VI-1909) va fer unes litografíes sobre la façana de la nostra arxiprestal i altres que va exposar en desembre de 1970. Vegeu també els items: Smart.
Savage, Cedric (Nova Zelanda). Pintor reputat. Va captar imatges de paissatges i marines per als seus quadres que pintava a l’aquarel.la i a l’oli durant les tres setmanes que va permanèixer a Vinaròs en el mes de maig de 1957. Encara que la imatge que s’ofereix no correspón a la nostra població, bé podria ser molt similar a la Cala Puntal o qualsevol altra platja.
Anne Savage. Nascuda a Montreal, Canadà. La vinarossenca Estela Serret, resident a Barcelona, va fer donació de dos quadres de la seua propietat suposadament a l’Ajuntament encara que la publicació de “Crónica de Vinaròs” (3-IX-2005) no ho especifica. Un dels quadres estava pintat per dita artista canadenca i representa un paissatge del carrer del Roser.
Smart, Douglas Ian. (1879-1970). Artista anglès. Aquarel.lista i gravador, deixeble de Short. Autor de nombroses escenes del riu Tàmesi amb vaixells, realitzades entre 1920 i 1940. Unes 30 de les seues obres figuren entre les millors en aiguaforts i gravats, encara que s’anota una lleugera monotonia a pesar de la seua avantatjada competència, amb obres molt bones a Anglaterra, França, Itàlia i Espanya. Va signar en 1911 l’aiguafort que representa la platja de Vinaròs, adquirit per Agustí Delgado Agramunt a l’abril de 1993.
Un altre dels pintors que va passar per Vinaròs fou James Mc Bey, del que s’oferia aquest dibuix en una subhasta per Ebay en 2006.
Redó Miralles, Mossén Lino
(Vinarós 1854 – Almassora 1936). Sacerdot des de 1885. Exercí de coadjutor en Serra d’Engarcerà, La Jana i Benicarló. Coadjutor també de Vinaròs en 1901 i 1902. Beneficiat després, de l’església de l’ex-convent de Sant Agustí de Vinarós. Manuel Foguet era el seu escolanet i segurament per la seua influència, aquest emprendria els estudis sacerdotals, que després abandonaria. En 1929 era un dels signants de la 1ª pedra de la futura ermiteta de Sta. Magdalena. En esclatar la guerra civil va ser detingut poc després el dia 10 d’agost, i portat a l’Ajuntament. Se li va manar que es tragués la sotana, negant-se ell amb rotunditat. Mossén Lino va morir assassinat per milicians, a les portes del cementeri d’Almassora, la nit del 2 d’octubre de 1936, juntament amb altres companys capellans vinarossencs.
Pins
Durant la dècada posterior a la implantació del Carnestoltes modern (1990-1997) es va posar de rabiosa actualitat principalment entre les comparses vinarossenques la moda dels pins, fenòmen que estava en gran euforia en tot el món civilitzat.
Pinos, Los
Nom d’una de les urbanitzacions modernes de la costa sud de la població, molt a la vora de la platja de la Llevatera, construida cap als anys 80.