(Resum històric). Corria l’any 1920, quan llavors l’alcalde de la ciutat, Agustí Sorolla, feia unes declaracions al Setmanari «Patria» on afirmava que el conegut «hort dels frares», de l’ex-convent de Sant Agustí i propietat d’en Eduard Meseguer, famòs colliter de vins, seria adquirit i allí es construiria un nou col.legi que a Vinaròs no li costaria ni un cèntim. Això, però, .va passar. Poc anys després, en un pamflet titolat «A los vinarocenses que amen a Vinaroz» es feia una crida a la població per emetre unes 300 accions per poder sufragar les 150.000 pessetes que costaria la nova escola, a l’interès del 4 per cent. Va ser, però, per la influència durant la dictadura del Marquès de Benicarló i de D. Juan Ribera Gonell, del partit de la Unió Patriótica (únic legitimat) qui va lograr obres d’ampliació del port i dels diners sobrants es va poder fer el passeig i el nou col.legi escolar, el conegut des de llavors familiarment com «Grupo de Baix». Així es va construir l’edifici, inaugurat en 1929. El regidor o concejal Ramon Adell Vizcarro es va oposar a que es fes en el lloc en que es troba perquè deia que en una altra època futura trencaria la perllongació del magnífic passeig. L’edifici de l’escola era modèlic i adelantat al seu temps. Tenia aigua corrent que llavors no n’hi havia apenes per les cases i llum elèctrica. L’edifici, com encara actualment es pot apreciar era amplíssim i molt sanejat en contraposició de les aules velles de l’antic convent de sant Agustí. Amb tota pompa es va beneir i inaugurar en l’any 1929, coincidint amb la inauguració del nou mercat. No el va beneir l’arxiprest mossén Bono, sinò el canonge Matamoros, d’Alcanar, l’autor de la Història d’eixe poble veí nostre. La raó de no beneir-lo mossén Bono eren les profondes desavinences del nostre rector amb els mandamassos de la Dictadura, els quals entre altres coses no permetien al seu cunyat, l’historiador local Borràs Jarque, indagar en l’Arxiu Municipal per a documentar-se. Juntament amb la inauguració es va dur a terme una exposicó d’Art antic i modern on es van exposar quadres d’autors locals. Allí van fer cap els quadres de la pintora vinarossenca Na Isabel Mondèjar, provinents de la casa dels Ayguals del carrer de l’Angel. Molts d’aquells objectes van donar lloc a que després, el mestre Josep Vilaplana, montés un Museu de Ciències Naturals recollint tota classe de animals marins, fòssils i minerals, àmfores, gerres, etc. Els mariners de les barques proporcionaven moltes closques de moluscs que repetides, s’enviaven a altres escoles del país i s’intercanviaven materials. El geòleg i Diputat Provincial pel partit d’Acció Republicana, Josep Royo Gómez, Director durant la República del Museu Nacional de Ciències, també va proveir de fòssils i minerals la col.lecció del mestre. El mestre Sanchiz va crear en 1931 la Biblioteca Infantil, amb molts textes clàssics, sent la millor i més completa de la població. El caràcter antireligiòs de la segona república es va fer palès al mes següent de la seua proclamació ja que el nostre Ajuntament en sessió del 22 de maig de 1931 va decidir llevar el nom del sant que ostentava el centre. En eixe temps es va construir també el «Grup de dalt» seguint els mateixos plànols de l’anterior. El pare de Santiago Falcó va cedir l’escut heràldic de la família Brusca que ostentava la seua casa, a la raval del «Santo Angel». Durant la guerra civil es va fer desaparèixer el nom del sant patró del poble i es seguia fent classe en les dos escoles, dirigint-les l’ex-canonge Lluis López Dòriga, fins l’entrada de les tropes «nacionals» de Franco que van habilitar el centre per a Hospital de guerra. Per dins i per fora es van marcar amb pintura negra en llocs preeminents les efigies de Franco, de José Antonio Primo de Rivera i els símbols falangistes. Els fòssils i minerals del museu van ser llançats en els primers moments pels soldats per les finestres. Recordava Alfred Giner Sorolla, un dels alumnes que va estrenar llavors el nou centre, que ell recollia per la platja, entre gases i benes plenes de sang dels ferits, alguns d’aquells fòssils que bonament anava trobant. Per sort, les bombes de l’aviació que havien caigut prop de l’escola, com la que va destruir quasi per complet la casa veïna del metge A. Ribera, no van alcalçar l’edifici. La post-guerra va retornar la normalitat a les aules i classes, que precàriament es van d haver de reconstruir per fusters. L’empenta docent dels mestres Sanchiz i Vilaplana va tardar temps en poder-se retornar. Durant molts anys, el cant del «Cara al Sol», els posters de «Aires libres», «Consignes de Falange» «Quaderns de rotació», i per supost, els llibres de texte, eren una exaltació continuada al nou règim. Els sentiments d’Unitat, Patria i Religió omplien les tasques de l’escola. Les celebracions del Dia del «Dolor» (mort de José Antonio), Dia de la Victoria (1 d’Abril), Dos de Mayo, la «lliberació» (15 d’abril) i moltes altres quedaven reflectides inexcusablement en els quaderns de quasi tots els nivells. El seu arxiu està replet d’eixes llibretes i textes propagandístics. Les aules seguien la diferenciació per sexes, estant les xiquetes en el pis de dalt i els xiquets en les de baix, tenint les primeres el seu peculiar i diferenciat ensenyament com el brodar i el cosir; la gimnàstica rítmica, etc. Dels directors que han passat per allí citarem de memòria al Sr. Vilaplana, Joaquin Ramírez Ferriols, Joaquin Jovaní Sales, (aquest des d’abril de 1968), Antonio Caballer, Ramon Adell Fons, Maria Antonia Guillem i Ramon Redó, que ja va passar al col.legi nou. Hem de recordar, sols pels molts anys passats allí d’ensenyament, a més dels ja citats, D. Josep Ferreres, D. Elies Ortí, al Sr. Matarredona, Dª Conxa Garcia, Dª Angelita Arseguet, Dª Paquita Robles, D. Antoni Carbonell, , Dª Pilar Esparducer i moltíssims més que durant un període llarg de temps han dut a terme una fecunda labor que han fet prosperar en major o menor grau a tota classe d’alumnes dels quals alguns avui dia són llustre de l’escola pública del nostre poble en les seues carreres. D’aquesta plèiade destacarem a Alfred Giner Sorolla, investigador; Carles Santos, pianista; Pedro Barceló, amb doble doctorat en Història clàssica en universitats alemanyes; Ginés Doménech Ratto, Doctor catedràtic d’anatomia a Múrcia; Joan Ignasi Ricart Codorniu, prestigiòs metge de medicina general; Hermenegildo Barrera Aguirre, jutge; Joan R. Mestre Vives, Inspector d’Ensenyament Mitjà; Xavier Bellviure i Jesús Ricart Verdera, advocats; Ramon Bofill, alcalde de Vinaròs; Lluís Redó Herrera i J. Ignasi Balanzà, Enginyers Industrials; Vicent Ferrer Romero, Josep L. Pascual, Josep Antoni Gómez Acebes, Sebastián Vidal Rabasa, Llicenciats en diverses rames. Citarem finalment a mestres com Xavier Rausell, Rafael Ramón Polo, Sebastià Casanova Marmaña, Isaac Chaler Fontanet, Raúl Montserrat Severo, Agustí Cervera Gasulla, a més a més Procurador, els germans Millan Jover i un llarg etcétera de nous universitaris i altres que no podem citar per desconeixença i als que demanem tota classe de disculpes. Tots els anys, durant els estius, feien acte de presència en el Grup les colònies escolars de xiquetes, que la gent coneixia com «les madrilenyetes», totes elles uniformades amb jerseys a ratlles, i que com la vinguda de les oronetes per la primavera, formaven ja part del nostre paissatge estiuenc. Finalment ressaltem que per la seua situació privilegiada, des de sempre, el «Grupo de Baix» ha acollit i s’han fet tradicionals durant les festes o vacances, les exposicions de tota índole.
d’Art antic i modern on es van exposar quadres d’autors locals. Allí van fer cap els quadres de la pintora vinarossenca Na Isabel Mondèjar, provinents de la casa dels Ayguals del carrer de l’Angel. Molts d’aquells objectes van donar lloc a que després, el mestre Josep Vilaplana, montés un Museu de Ciències Naturals recollint tota classe de animals marins, fòssils i minerals, àmfores, gerres, etc. Els mariners de les barques proporcionaven moltes closques de moluscs que repetides, s’enviaven a altres escoles del país i s’intercanviaven materials. El geòleg i Diputat Provincial pel partit d’Acció Republicana, Josep Royo Gómez, Director durant la República del Museu Nacional de Ciències, també va proveir de fòssils i minerals la col.lecció del mestre. El mestre Sanchiz va crear en 1931 la Biblioteca Infantil, amb molts textes clàssics, sent la millor i més completa de la població. El caràcter antireligiòs de la segona república es va fer palès al mes següent de la seua proclamació ja que el nostre Ajuntament en sessió del 22 de maig de 1931 va decidir llevar el nom del sant que ostentava el centre. En eixe temps es va construir també el «Grup de dalt» seguint els mateixos plànols de l’anterior. El pare de Santiago Falcó va cedir l’escut heràldic de la família Brusca que ostentava la seua casa, a la raval del «Santo Angel». Durant la guerra civil es va fer desaparèixer el nom del sant patró del poble i es seguia fent classe en les dos escoles, dirigint-les l’ex-canonge Lluis López Dòriga, fins l’entrada de les tropes «nacionals» de Franco que van habilitar el centre per a Hospital de guerra. Per dins i per fora es van marcar amb pintura negra en llocs preeminents les efigies de Franco, de José Antonio Primo de Rivera i els símbols falangistes. Els fòssils i minerals del museu van ser llançats en els primers moments pels soldats per les finestres. Recordava Alfred Giner Sorolla, un dels alumnes que va estrenar llavors el nou centre, que ell recollia per la platja, entre gases i benes plenes de sang dels ferits, alguns d’aquells fòssils que bonament anava trobant. Per sort, les bombes de l’aviació que havien caigut prop de l’escola, com la que va destruir quasi per complet la casa veïna del metge A. Ribera, no van alcalçar l’edifici. La post-guerra va retornar la normalitat a les aules i classes, que precàriament es van d haver de reconstruir per fusters. L’empenta docent dels mestres Sanchiz i Vilaplana va tardar temps en poder-se retornar. Durant molts anys, el cant del «Cara al Sol», els posters de «Aires libres», «Consignes de Falange» «Quaderns de rotació», i per supost, els llibres de texte, eren una exaltació continuada al nou règim. Els sentiments d’Unitat, Patria i Religió omplien les tasques de l’escola. Les celebracions del Dia del «Dolor» (mort de José Antonio), Dia de la Victoria (1 d’Abril), Dos de Mayo, la «lliberació» (15 d’abril) i moltes altres quedaven reflectides inexcusablement en els quaderns de quasi tots els nivells. El seu arxiu està replet d’eixes llibretes i textes propagandístics. Les aules seguien la diferenciació per sexes, estant les xiquetes en el pis de dalt i els xiquets en les de baix, tenint les primeres el seu peculiar i diferenciat ensenyament com el brodar i el cosir; la gimnàstica rítmica, etc. Dels directors que han passat per allí citarem de memòria al Sr. Vilaplana, Joaquin Ramírez Ferriols, Joaquin Jovaní Sales, (aquest des d’abril de 1968), Antonio Caballer, Ramon Adell Fons, Maria Antonia Guillem i Ramon Redó, que ja va passar al col.legi nou. Hem de recordar, sols pels molts anys passats allí d’ensenyament, a més dels ja citats, D. Josep Ferreres, D. Elies Ortí, al Sr. Matarredona, Dª Conxa Garcia, Dª Angelita Arseguet, Dª Paquita Robles, D. Antoni Carbonell, Dª Pilar Esparducer i moltíssims més que durant un període llarg de temps han dut a terme una fecunda labor que han fet prosperar en major o menor grau a tota classe d’alumnes dels quals alguns avui dia són llustre de l’escola pública del nostre poble en les seues carreres. D’aquesta plèiade destacarem a Alfred Giner Sorolla, investigador; Carles Santos, pianista; Pedro Barceló, amb doble doctorat en Història clàssica en universitats alemanyes; Ginés Doménech Ratto, Doctor catedràtic d’anatomia a Múrcia; Joan Ignasi Ricart Codorniu, prestigiòs metge de medicina general; Hermenegildo Barrera Aguirre, jutge; Joan R. Mestre Vives, Inspector d’Ensenyament Mitjà; Xavier Bellviure i Jesús Ricart Verdera, advocats; Ramon Bofill, alcalde de Vinaròs; Lluís Redó Herrera i J. Ignasi Balanzà, Enginyers Industrials; Vicent Ferrer Romero, Josep L. Pascual, Josep Antoni Gómez Acebes, Sebastián Vidal Rabasa, Llicenciats en diverses rames. Citarem finalment a mestres com Xavier Rausell, Rafael Ramón Polo, Sebastià Casanova Marmaña, Isaac Chaler Fontanet, Raúl Montserrat Severo, Agustí Cervera Gasulla, a més a més Procurador, els germans Millan Jover i un llarg etcétera de nous universitaris i altres que no podem citar per desconeixença i als que demanem tota classe de disculpes. Tots els anys, durant els estius, feien acte de presència en el Grup les colònies escolars de xiquetes, que la gent coneixia com «les madrilenyetes», totes elles uniformades amb jerseys a ratlles, i que com la vinguda de les oronetes per la primavera, formaven ja part del nostre paissatge estiuenc. Finalment ressaltem que per la seua situació privilegiada, des de sempre, el «Grupo de Baix» ha acollit i s’han fet tradicionals durant les festes o vacances, les exposicions de tota índole
