Sant Nicolau, Festa de

sant nicolauCelebració per excel.lència dels xiquets en edat escolar. Commemorada tradicionalment desde sempre en 6 de desembre, al fer les classes mixtes per la nova llei de 1970 del ministre Villar Villalbí per la qual es creava l’EGB (Educación General Básica) i celebrar-se en dit dia la festa de la Constitució amb la nova democràcia, s’han agrupat en el dia de santa Caterina, que correspon a les xiquetes. Les tradicionals loes, pastissets i festa s’ expliquen amb tot luxe de detalls en el llibre «Cançons i costums de Vinaròs».

sant nicolau 2

Sant Nicolau, Carrer de

Es dia antigament carrer del «Joc de la Pilota». Aquest sant no té res a veure amb la gran festa de S. Nicolau de Bari dels xiquets. Es tracta de Sant Nicolau de «Tolentino» (Història de Vinaròs, Pàg. 157). Els jugadors del joc de la pilota valenciana (segons ells, el més noble i reial) que es jugava allí, van decidir dedicar-li el carrer a dit sant i fer erigir un altar en el convent de Sant Agustí. Aquest sant era patró dels mariners; per això estava aquest carrer tant prop de la mar, molt abans de fer-se el grup escolar que el separa; hi ha capelles dedicades a Sant Nicolau de Tolentino dins dels mateixos ports, com a l’illa grega de Egina. El nostre Ajuntament, en sessió de l’1 de juliol de 1921, va acordar adquirir una casa de Josep Gimeno per 5.000 pessetes, per a donar-li sortida a la mar. Es celebrava la seua festa als anys trenta el dia 11 de setembre. La revista “San Sebastián” especifica que eixe dia es celebraria la festa amb missa, cantant-se els gojos, adorant-se (?) la relíquia, i beneïnt-se i repartint-se els tradicionals panets. A l’abril de 2001 el carrer acaba de ser restaurat i netejant, posant-li grans fanals moderns que imiten els antics, ja que es trobava en un estat molt lamentable. Vide: Castell, (carreró d’En Castell).

Sant Narcís, Carrer de

NARCISO,  Calle de SanIncomprensiblement aquest carrer duu un nom de sant que a Vinaròs no té cap tradició, ni apareix mai en documents anteriors. Anecdòticament la gestació d’aquest nom es produí de la següent manera: un treballador de la Fàbrica Foret que tenia aquest nom va recomanar al regidor Abelard Forés que si no sabien quin nom posar, li podrien posar el seu i així es va fer en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965, en temps de l’alcalde F. Balada. La seua festa és el dia 29 d’octubre però no s’ha celebrat mai.

Sant Josep

99 ANYS 50 PROSESO A LA CREU DE SANT JOSEP EL DIA DEL SANT. AVUI A DESAPAREGUT ESTA PROSESO.Per la festa del Sant s’anava en processó a la creu de la raval de Càlig per beneir el terme fins que es va construir la carretera nacional per fora de la població (desvio). Aquesta processó era antiquíssima. En el moment de la benedicció s’aixecaven els rams de flors (flors dites de Sant Josep) i es cridaven els vítors al Sant. Eixe dia i els immediats hi havia la costum de menjar els típics crespells.

Sant Josep, Carrer de

JOSE, Calle de San -1-Aquest curiós carrer déu segurament la seua rectitud a ser en els seus inicis el camí per on baixaven els vaixells construits pels mestres d’aixa i calafats, els Verderes, o els “Cucos”, que tenien els seus tallers a la part de més amunt, al carrer Sant Francesc; per ell baixarien les naus, ajudats amb molts homes, pals i cordes. Els Verderes ja apareixen citats a la Història de Vinaròs en 1793. Segurament li posarien aquest nom per ser S. Josep el patró dels fusters i mestres de ribera. La imatge actual del santet S. Josep la va beneir mossén M. Milián l’1 de maig de 1960, dia en que celebra la seua festivitat. En 1842 se li va posar el nom de La Marina i en 1884 l’Ajuntament va prendre l’acord de posar-li a dit carrer el nom de bisbe Lassala, però no va arribar a efecte. En 1902 se li va dedicar el carrer a D. Alejandro Lerroux.