Població veïna, contigua a la nostra, situada a l’est de la ciutat. Forma part del Partit judicial de Vinaròs. El camí de la Ratlla separa els dos termes. Era coneguda en altres temps com “Mas dels Estellers”. Vinaròs va ajudar a la població a fer-se independent de Traiguera a la que pertanyia; així, el 12 d’agost de 1641 els seus veïns van demanar al clergat vinarossenc 600 lliures a cens que els demanaven els traiguerins per a poder independitzar-se i declarar tal lloc com a Vila. Llavors setze rics propietaris s’obligaven a retornar-les al Clergat vinarossenc a interès mòdic. Durant la guerra civil de 1936-39, degut a que es van fer desaparèixer les nomenclatures religioses, se li va posar el nom de “Villa Durruti”.
Sant Jordi del Maestrat, Carrer de
Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 7 d’abril de 1999.
Sant Joaquim
El 9 de març de 1725 es va llegir en el capítol del “Clero” una circular del bisbe a instàncies del Papa i per desig del Rei d’Espanya que es declarés el dia de Sant Joaquim festa de precepte per a la nostra nació, havent intervingut els dos vinarossencs Fra Damià Esteller i Fra Jacinto Miralles.
Sant Joaquim, Carrer de
Carrer obert a finals dels anys 50 o bé a principis dels 60. Comunica el carrer de sant Francesc amb el que eren els extramurs, fora de l’antiga muralla carlina.
Sant Joan, Festes de
Es celebren des de fa molts anys coincidint també amb la festivitat de sant Pere les festes anomenades locals o patronals, encara que antigament no eren en aquestes dades.
Sant Joan, Carrer de
És un dels carrers més antics de la localitat que es trobava dins de les primitives muralles. S’anomenava carrer dels Alfachs. En dit carrer es trobaven edificis importants durant el segles XV i XVI com encara es pot apreciar pels edificis amb façanes de carreus de pedra, portalades amb grans dovelles i finestreta renaixentista que encara es pot admirar. Es trobava el primitiu forn i el primer ajuntament, segons afirmava Rafels García.