Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965.
Sant Gregori, Carrer de
Es celebra la seua festa el 16 de maig. Es coneix el carrer popularment com camí Canà o d’Alcanar, perquè travessant el riu anava a aquesta població veïna (així consta ja en els antics Establiments de la Vila) i en 1916 duia precisament aquest nom. (Revista extraord. de San Sebastián). Anteriorment i posteriorment (1927) se la coneixia com carrer Màrtirs o Màrtirs d’Octubre, en record dels vinarossencs morts en el conegut Atac d’Alcanar.
Sant Francesc, Carrer de
Celebra la seua festa el dia 4 d’octubre. Es el carrer més llarg de la ciutat. Allí es troba l’ex-convent de Sant Francesc que li va donar el nom, segurament des de la seua fundació. Anteriorment era una raval fora de la població primitiva conegut com camí que va a Benicarló i Càlig on estava la casa del Senyoriu de Montesa (durant molts anys el Bar Rosales). El 31 de març de 1889, l’Ajuntament li va posar una làpida commemorativa a la casa on havia viscut l’alcalde Dozal i li va dedicar dit carrer. Dita casa l’havien habitat les monges de l’Asil de vellets, instal.lades provisionalment. Era la casa que després va ocupar la Clínica i que durant la guerra civil van ocupar els alemanys de la Legió Còndor. Després seria hostal i Clínica Virgen de la Fuente de la Salud. En escriptures notarials de 1927 apareix com carrer de Sant Francesc o de València, «hoy de Dozal». Madoz diu referent al carrer: “(…)… y la de Valencia ó San Francisco, que es la más recta, ancha y dilatada y sería la mejor si no la afease la desigualdad de los edificios.”. Molts han escrit sobre eixe carrer (Vide Setm. “Vinaroz”. «Calle San Francisco» de J. Molés Puell, en 25-V-1957; Emili Fonellosa en «Noms de Carrer» de Llapis i goma en 12-X-1991. Festes al Carrer Sant Francesc. (12-X-1991)
Sant «Fernando» (Ferran), Carrer de
Festa el 30 de maig. Va nèixer com a carrer amb aquest nom en gener de 1966. És la primera travessera a la dreta en el carrer Sant Blai. Durant els últims anys del franquisme, el règim va crear unes festes anomenades de la Juventud, coincidint amb aquesta festivitat.
Sant Cristófol, Carrer de
Rep el nom del portal d’amunt de la població primitiva i que tenia una fornícula dedicada a aquest sant, protector de la pesta. Estava llavors dit portal molt prop de l’església. Va aparèixer com un raval en crèixer la població fora de les muralles, naixent simultàniement les demés ravals (raval de Càlig, raval del Socors, etc.), havent ja desaparegut el perill dels atacs piràtics de moros i turcs. En els canvis de carrers, de sentit antireligiòs com el que es va produir en 1842, se li va donar el nom de carrer Barcelona. En 1873 se li va posar el nom de «Pi i Margall», segon president de la Primera República. També portava aquest nom la mateixa plaça de Sant Valent. En esciptures de 1927 apareix indistintament com carrer sant Cristòfol, Labradores i Pi i Margall- Aquest últim nom va desaparèixer definitivament en acabar-se la guerra civil de 1936-39. El dia de la festa s’acostuma a celebrar la benedicció de cotxes i la festa del carrer.
Sant «Cayetano», Carrer de
Es déu de dir en valencià Sant Gaetà. Atzucac, carrer sense sortida. Es troba darrere de l’església en la plaça sant Valent. En el padró de riqueses de 1811 apareix com calliso Cervera. Som de l’opinió que per ser un carrer sense sortida i amb portal per a tancar per les nits, allí es trobava l’antiga aljama o juderia vinarossenca que Amador de los Rios cita diverses vegades en els seus llibres. El sant Gaetà, la festa del qual es celebra el 7 d’agost, era un sacerdot italià, jurisconsult i fundador dels teatins, ordre religiosa que ajudava els dolents molt malalts a ben morir, especialment els ajusticiats. Va nàixer a Vicenza en 1480 i va morir a Nàpols en 1547. (Vide jueus).
