La enciclopedia digital sobre las cosas de Vinaròs. Personajes, lugares, negocios, calles, fechas significativas… todo lo que quieras saber y compartir sobre tu ciudad.
Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del 3 de febrer de 1961, dia de la festa del sant.
Es coneixia aquest modern carrer en els anys seixanta en que es va fer com el del «Desesperats», ja que els seus veíns van patir molt per poder pagar les seues humils cases.
El carrer el conformaven principalment un grup de cases construides per la Cooperativa Agrícola “El Salvador”.
Coneguda com plaça de «L’Amera». Celebra ara la seua festa el 13 de juny, com de Sant Antoni de Padua, però pareix confusa aquesta atribució perquè possiblement estava dedicada a Sant Antoni Abat, ja que llegim en 1919: “Los devotos de la plaza de San Antonio celebraron el pasado domingo muy solemnemente la colocación del nuevo Santo en la capilla. Traca, campanas, misa, orfeón alcanariense (sic) , reparto de pan a los pobres, misa mayor, sermón, procesión, adorno de balcones, gallardetes en los árboles de la plaza, en fin la mar de cosas buenas fueron muy bien preparadas y mejor llevadas a cabo por los vecinos de la plaza. / La imagen del Santo muy devota y la capilla de muy buen efecto”. (26 de gener de 1919). Es va arreglar dita plaça que es coneixia com la dels femers i també de Sant Antoni amb la vinguda a Vinaròs del príncep Juan Josep d’Austria. (Borràs, Pag. 157).
En 1755 (10 de novembre) va nàixer en dita plaça D. Baltasar Esteller i Ferran, diputat de les Corts de Càdis; en sa casa havia estat hospedat l’infant Carles, Duc de Parma, més tard rei Carles III.
La plaça va ser finalment remodelada l’any 2006 sent alcalde Javier Balada (PVI). Unes obres que van tindre oposició del PP i ciutadans que van formar la plataforma ‘Salvem la Mera’, en desacord amb el projecte constructiu, i que va recollir fins i tot quasi 3.000 firmes en contra. El projecte contemplava la construcció d’una Font central, un parquing subterrani i la disposició de diferents jardins de flora mediterrània, així com el canvi de tot el paviment.
Després de la remodelació han anat sorgint diferents problemes de filtracions de la nova font al parquing subterrani i queixes ciutadanes per unes rajoles que lliscaven i es trencaven en facilitat. A finals del 2012 es van solucionar els problemes de filtracions d’aigua, i la regidoria d’Obres i Serveis de l’Ajuntament ha anunciat per al 2018 la total substitució de tot el paviment de la plaça amb una inversió de vora els 200.000 euros.
Com en moltíssimes poblacions espanyoles, Sant Antoni Abat, s’ha celebrat tradicionalment amb més o menys intensitat en la nostra ermita per la gent del camp. Entre els actes que integren la festa estan les foguerades que espontàniament fan la vespra els xiquets per les platges i la foguerada més gran, enorme, que era pagada pels majorals i ara la paga com moltes altres coses la Caixa Rural-Caixa Vinaròs. Es nomenen tots els anys majorals de la festa; es beneïxen tota classe d’animalets (matxos, gossos, gats, canaris, etc) perquè ja no queden tots els matxos que antigament eren tan necessaris. A més a més segueix sent tradicional el lliurament gratuït de coquetes i de vi dolcet. Els majorals convidaven els seus amics i familiars més pròxims, però ara també la Caixa Rural organitza gimkanes,plantacions de carrasques, esmorzars i paelles d’arròs per a tots els socis que pràcticament comprenen a tothom. Per la vesprada s’acostumava a fer una exhibició o carrera de cavalls i matxos per dins del recinte de l’ermita i baixaven després els carros amb els matxos al galop, fent una entrada a la població a la carrera, en les ja desaparegudes “grupes”, esperant-los a la placeta dels Tres Reis una multitud de gent per animar-los i realitzant diverses vegades l’entrada pegant la volta pel carrer del Pilar i per fora Muralla. En els darrers anys la “Caixa Rural-Caixa Vinaròs” s’ha fet majoral perpetu, sent la propulsora i encarregada d’ambientar la festa que s’ha anat popularitzant a tota la resta de la població, no específicament llauradora.
Nom imposat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del 19 de juliol de 1995. Aquests carrer i plaça, situats a l’oest de l’avinguda del pintor Pablo Ruiz Picasso desemboquen en ella, molt prop ja de la redona de l’avinguda Pius XII.
L’Església celebra la seua festa el dia 19 de novembre. Celebraven molt aquesta festa els treballadors de la fàbrica Foret per ser el sant patró dels químics. Per aixó es troba dit carrer molt prop de dita fàbrica i se li va posar dit nom en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965.
Vore Carrer Safon.