Mes: junio 2014

Du aquest nom per l’antic convent de frares agustins del que encara queden l’església, avui Auditori i la capella, actualment Museu Municipal. Es la seua festa el 28 d’agost. En 1842 se li va canviar el nom pel de plaça del Mercat. En 1884, l’ ajuntament va acordar posar-li el nom de «Duc de Vendôme», ja que en una casa de la plaça va morir el general francés, oncle de Felip V. A les fires de 1902 se li va dedicar la plaça a «Nicolas Salmerón», tercer president de la primera república. Foguet Mateu va escriure sobre dita plaça l’article “Lo que va de ayer a hoy. La plaza de San Agustín” (en setm. “Vinaroz” del 24-VIII-1974). Amb les obres fetes al mercat en temps de la nova democràcia es va canviar tota l’estructura de la plaça, fent-la d’empedrat de granit portat d’Extremadura amb grans lloses al centre. En entrar un nou Ajuntament governat pel Partit Popular, amb acord llavors del ple de tots els regidors, en 1998, van renovant-la altra vegada.

Vide Convent de sant Agustí.

(Morella, 1860). Advocat. Llicenciat en Dret per la Universitat de Granada el 31 de febrer de 1917, encara que en juny de 1916 també apareix com que ha finalitzat els estudis (Revista San Sebastián). Procurador dels Tribunals. Casat amb Mª de Benito, en març de 1921 va naixer son fill Joaquim. Autor de la comèdia “Una casada bien”, estrenada en el Teatre Ateneo de Vinaròs en febrer de 1929. Co-autor amb son germà Julian de la comèdia «Un final feliz», estrenada en abril de 1929. Se’l troba exercint en la nostra ciutat des de l’any 1890 fins a 1929. En 1915 signa, com a apoderat del Marquès de Fuente el Sol, D. José de la Figuera i de la Cerda, el contracte d’arrendament de la plaça de bous de Vinaròs al Sr. Gimeno, de Castelló. En març de 1921 va nàixer son fill Joaquin. Encara apareix el seu nom com a advocat i vidu en el cens de 1945, amb 84 anys.

En un I”Interrogatorio” de l’any 1802, en que es demanava entre moltes altres dades “A que deben contestar todos los pueblos del Reyno y Balanza del Comercio pueda presentar el censo de población del año 1802, que le ha encargado S. M.” es respon de la següent manera, a la pregunta a “Si el temperamento o situación del Pueblo es sano o enfermo…?, (el funcionari encarregat, és indubtablement vinarossenc, i molt orgullós de ser-ho, perquè va contestar exageradament el que seguix:):. “Ningún pueblo del Reino es tan sano como éste, bien se atienda a su suave temperamento, bien a su hermosa situación”. (Bover Puig. Vinaròs en 1802. Setm. “Vinaròs” 28-VIII-1999).

Carrer paral.lel al d’Almela i Vives, a l’avinguda de Maria Auxiliadora. Es va inaugurar oficialment en els transcurs de les festes del Llagostí per l’Ajuntament presidit per Lluis Franco Juan el dia 14 d’agost de 1977.

(València 1883 – Castelló· 3-IV-1962). Mestre i concejal. Va exercir el seu magisteri al mateix temps que el mestre Vilaplana, a l’antiga escola del ex-convent de sant Agustí i en el «Grupo de Baix» quan es va inaugurar. En 1916-17 va crear una «Biblioteca infantil» que feia prèstecs de llibres d’autors clàssics i de temes moderns als seus alumnes. Al novembre de 1924 va crear una Mutualitat Escolar per ajudar els alumnes en casos de necessitat. També cap a 1924 va preparar a diverses mestres per a presentar-se a oposicions amb èxit, com Angelita Arseguet, Mª Agustina Ribera Piquer, Josefa Guimerà, etc. Casat amb Dolors Usach Rubio, estiuejava a Casinos. Al final de la Guerra Civil de 1936 es va traslladar com a director al «Grupo Escolar Ejército», de Castelló. A l’agost de 1960 va celebrar les noces d’or del seu matrimoni, envoltat de fills i nets.