Publicado el

Redó Llonart, Mossén Xavier

redo llonart(Vinaròs 3-XII-1914 -1-VIII-1978). Vicari Judicial de l’Arquebisbat de Madrid-Alcalà. Doctor en Dret canònic. Autor de la tesi «La figura del vicario sustituto» (1962). A l’abril de 1962 es va publicar també la seua traducció de l’italià del llibre «Manual de Derecho Canónico«.A l’abril de 1965, seguint els passos de l’Arquebisbe V. Enrique i Tarancon es nomenat Vicari General d’Oviedo. Posteriorment ocupa el càrrec de Vicari General Administratiu de Toledo (setembre de 1969). En juny – desembre de 1971, la premsa nacional señalava al redo llonart 2vinarossenc Xavier Redó como probable bisbe de Segorbe-Castelló. En març de 1973 fou nomenat Vicari Judicial de la Arxidiòcesi de Madrid-Alcalà. Va participar sovint en molts actes religiosos de la seua població natal. Als dotze anys, en agost de 1926 havia obtingut una beca per a cursar estudis de carrera eclesiàstica en el col.legi dels PP. Salesians d’Alacant. Va ser seminarista de Tortosa, quan Enrique i Tarancón era rector de Vinaròs, i fou ordinat sacerdot a Tortosa; va cantar missa a la nostra ciutat el 16 de juny de 1940. Fou coadjutor en Forcall, i rector a Cabacés, Margalef, Vila-real, Flix (gener de 1953) i després d’una estada a Roma, com a arxiprest de Mora d’Ebre. Pasta un temps, Enrique i Tarancon ja se l’endugué amb ell i pràcticament seria la seua ombra, seguint-li els passos allí on el seu antic rector anava. De caràcter molt afable, la seua mort prematura, als 63 anys, va ser molt sentida.
Els seu funeral va ser concelebrat a Vinaròs pel Cardenal Tarancón i el bisbe de Tortosa, Ricard Mª Carles, assistint una gentada imponent.

Publicado el

Pinos, Carrer Los

Nom posat pels propis veïns a un dels nous carrers de la urbanització de xalets situats a la serra del Puig de l’Ermita a principis de l’estiu de l’any 2002. Recau en la també llavors batejada com Avinguda de La Closa, junt al Club de Tennis.

Publicado el

Pimentel Herrera, Joan Alfredo

Scan20016(¿?-1621). Comte de Benavent. Virrey de València. Va donar la relíquia de l’òs del dit de Sant Sebastià a la nostra ciutat. El poble va teixir la preciosa llegenda de que trobant-se en alta mar el vaixell que el portava d’Itàlia, enmig d’un gran temporal, va prometre donar dita relíquia al primer poble on pogués arribar sa i estalvi, sent Vinaròs el privilegiat. Però això és pura llegenda ja que el comte, segons reflexa l’historiador Escolano, va portar i enviar des de Italia un gran nombre de relíquies de sants per a molts llocs. L’historiador Borràs Jarque afirma en la seua Història de Vinaròs que res sobre el fet miraculós va poder trobar en els arxius parroquials.

Publicado el

Redó Guimerá, Joan Baptista

redo guimera(Vinaròs 15-VI-1866 – 25-II-1931). Canonge Arcedià de la Catedral d’Oviedo. Llicenciat. Va cursar estudis en el Seminari de Tortosa en l’antic col.legi de Sant Josep. Mestre de Capella de Música; de les seues aficions van nàixer xicotets orfeons d’alumnes i companys que ell ja dirigia. Es va traslladar a València a la Capella del Corpus Christi, formant-se allí durant un temps. Retornat a Tortosa, va actuar de Salmista en el Cor de la Catedral fins que mitjançant oposició va guanyar la plaça de sochantre de la Catedral de Samora en 1889. En 1891 se li va adjudicar el mateix càrrec en la Catedral Primada de Toledo, ocupant-lo fins 10 de febrer de 1897 en que també per oposició va passar a València i va dirigir en la Metropolitana (Arxiu Metropolità, protocol 106, full 166). Allí a València se li va reconèixer per la premsa al Soxantre la seua meritoria tasca de donador de sang, ja que l’any 1917 va salvar la vida d’un xiquet. Va passar més tard junt al bisbe d’Oviedo, Dr. D. Joan Bta. Luis Pérez que el va nomenar Arcedià de dita catedral. Cansat de la seua carrera i per malaltia es va retirar amb llicència de Roma durant cinc anys i va morir a Vinaròs on havia nascut, el 25 de febrer de 1931. Havia escrit alguns drames i comèdies, com «Todo por el Amor», drama en tres actes (1921), del que encara es conserva algun exemplar.