Mes: junio 2014

Associació benèfica. Va ser gràcies a les gestions dutes a terme pel Diputat Provincial vinarossenc Ràfels Garcia que es van aconseguir 100 pessetes de subvenció per any per part de la Diputació. Va ser constituïda la Junta en 1882 i amb reglament propi revisat pel comanant de Marina. Es va buscar lloc apropiat per col.locar una caseta on es guardarien tots els pertrets necessaris. Estava vigent encara en 1922. Recordem encara les dos construccions de fusta a l’entrada del moll i contramoll, i que al cementeri es troben filades senceres de ninxols per a estrenar del salvament de nàufrags.

Nissaga de molta implantació que ja apareix documentada a Vinaròs en el segle XVI: així veiem que se’n parla d’esclaus de Guillem Salvador en 1556 i 1559. Els Salvador ja són citats per Martí de Viciana en el seu llibre com a personatges principals : “Hay casas antiguas de linajes honrados de padres y abuelos, antecesores como estos: March, Gavalda, Adell, Febrer, Salvador, Roca, Redorat, Prima y otros muchos”. SALVADOR, Agustí. (Vinaròs, segle XVII). És citat com Doctor, i suposem que en Drets ¿?. Personatge destacat del seu temps en la població per les vegades que el nomena Borràs Jarque. Es citat en les actes de l’Ajuntament de l’any 1707, les quals són les que es redacten en valencià (la última) i en castellà (la primera), per imposició del Decret de Nova Planta. SALVADOR, Joan Baptista. (Vinaròs, segle XVII). Advocat. Doctor en Decrets (d. d.). Regidor del Consell Municipal al 1662. Era personatge important del seu temps, ja que és nomenat amb el títol de “Micer”, equivalent a Monsenyor. SALVADOR CORRAU, Ramon (Vinaròs, segle XX). Metge. Va exercir aquí en el seu poble natal. Apareix com a metge titular en 1928, però Borràs Jarque ja el nomena en tres pàgines. Estigué actiu fins els anys 50. SALVADOR COSTA, Pepita de. (Vinaròs). Professora de Piano. Va finalitzar els estudis al Conservatori de València en juny de 1933. Filla del metge Salvador Corrau.

Vide Plaça de Jovellar.

(Barcelona 1683 – 1725). Naturalista català. Com a membre de l’Academie des Sciencies de París fou comissionat per recórrer i investigar amb Jussieu, Espanya i Portugal entre 1716 i 1717. La referència que fa de la nostra vila en aquell primer any és la següent: “I continuant la mateixa plana verem Peníscola. I cerca Vinaròs, on hi ha molts garrofers i oliveres. Està a la vora del mar, molt ben plantada. La iglesia, molt bona; lo portal, de marbre; los carrers, amples. Lo dia 21, dimecres, partirme de Vinaròs. Passant sempre una bona plana cultivada de diferents vinyes, oliveres i garrofers, ab boníssim camí, arribarme, després una hora i mitja, a Benicarló, vila ben situada en una plana la qual és molt nomenada per sos vins, i en particular lo blanc, que és d’un raïm que es dia verdiell; és molt licorós bo”.(Viatge d’Espanya i Portugal (1716-1717). Edició a cura de R. Folch i Guillem. Barcelona, 1972.)

Ja en 1560 l’historiador valencià Martí de Viciana, escribia en el seu llibre CRONICA DEL REYNO DE VALENCIA: “La villa en su ser es de las más graciosas y alegres de toda la costa y muy sana debido a sus aires limpios y serenos. No se ha visto ni hay memoria que en esta villa haya habido ladrones ni mal de peste”. No era del mateix parèixer el metge Romualdo Vizcarro Prat en la seua “Memoria Médico-Topografica de Vinaroz” escrita en 1894 i molt més acurada: en l’entrada de la paraula Profilaxi, s’aporta el què opinava, explicat de manera molt exhaustiva. (Vide id).

Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647 i en el padró de riqueses de l’Ajuntament de l’any 1811.