Mes: junio 2014

Població del Partit Judicial de Vinaròs.

(Vinaròs, 1801-1883). Entre els personatges que el comerç del vi va crear en la nostra població, mereix destacar la figura d’aquest vinarossenc que va morir als 82 anys i que la premsa de l’època el describia així: «marí inteligent d’aquesta matrícula que amb el seu treball havia alcançat reputació i fortuna. La seua mort va ser molt sentida en tots els ports de la Peninsula i principalment d’Amèrica on era molt conegut«.

(Vinaròs, segle XIX). Advocat. Apareix citat com a tal en una carta de l’any 1863, en que es diu: «Jose Montecidor no sabe leer ni escribir, la carta que le envió se la escribió posiblemente el moderno abogado Salomó y Darder». En 1874 va formar part, com a secretari, d’una “Junta Carlista” que estava presidida per Baltasar Piñol, quan els carlins contra els qui tantes vegades s’havia lluitat, eren llavors els “amos” de Vinaròs.

(Vinaròs, segle XIX). Ric comerciant, propietari de les drassanes que després es dirien «Astilleros Sorolla». Com a personatge destacat i pudient, el seu nom apareix escolpit en la làpida dels benefactors de l’antic hospital construit junt a l’ex-convent de sant Francesc a finals del segle XIX. (Vide Hospital).

El pailebot «Antonio Salomó», construit als referits «astilleros» en 1918, va ser abordat per un vapor a l’estret de Gibraltar en març de 1921 i després va patir un incendi que el va destruir, al juliol de 1921 (juny de 1924, segons altres fonts), portant càrrega de palla pel riu Guadalquivir.

El 27 de juny de 1906 es va descobrir la làpida en que es dedicava la tradicional plaça de sant Agustí a aquest president de la primera República

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, junt al barranc del mateix nom, el qual es déu segurament a trobar-se allí, durant l’edat mitja, al final de dita rambla, el lloc que s’utilitzaria per a fabricar la sal, tal vegada de la gabela de Peníscola. El llit del barranc, més pròxim al mar, d’estructura molt plana i ampla, de gran insolació, fa pensar en ser el lloc idoni per a dur a terme dita activitat. Segons el filòleg Joan Coromines la seua significació déu provenir per la dessignació de terres salobres. El notari Onofre Joan Vilar, en 1606, cita en un dels seus protocols notarials, la venda entre dos agricultors de Vinarós, una heretat «…in termino praesentis villae in partida dicta de Della les Salines«.