Mes: junio 2014

Nom d’una urbanització moderna de xalets situada junt a la desembocadura del barranc homònim, construida en 1998.

Nom d’un carreró proper al passeig i al port, que encara perdura amb el seu nom originari per trobar-se allí antigament el magatzem o alfolí de la sal (actualment està ocupat el lloc per la casa dels «Cañeros», la primera casa del passeig marítim, vist des de dins del port. (Vide SAL). En aquest carrer es va produir el fet tràgic ocorregut cap a 1920, per l’explossió deliberada que va produir un tal Vicent Miralles (a) Morrin, d’uns cartux de dinamita, matant simultàniament a la seua pretesa i a una altra joveneta, morint també ell en l’acte. El fet va originar que quedès immortalitzat en un «romanç», a l’ús dels que acostumaven a cantar el cecs. (Vegeu «Cançons i costums deVinaròs 1ª PART»).

(València 1948). Bisbe de Tortosa. Va prendre possessió el 26 d’octubre de 1997. El 20 de gener de 1998 va presidir la processó de sant Sebastià i en eixe moment de beneir el mar amb la relíquia es va inaugurar la il.luminació de la platja del Fortí.

(Hellín, Múrcia, 1731-Castelló 1814). Bisbe de Tortosa. Va prendre possessió en 1790, quan tenia cinquanta anys, i va morir a Castelló l’11 de juny de 1814, després de presidir dit bisbat des del palau episcopal de la capital de La Plana, durant 24 anys, havent omplert amb la seua personalitat el Castelló de final del segle XVIII. Era religiòs franciscà, Comissari General de l’Ordre Seràfica; per aquest motiu, quan va passar per Vinarós el 2 d’abril de 1792 retornant d’un viatge a Castelló, va parar en el convent de sant Francesc, on el van saludar el Clergat, Autoritats i comunitat d’Agustins. El 12 de febrer va tornar a passar, hostajant-se en la casa particular d’En Pasqual Febrer, on va ser obsequiat. Quan posteriorment va realitzar visita pastoral ho va fer en casa del Rector, sense cap ostentació, segons l’esperit franciscà. Possiblement de la seua època siga la magnífica estampa de Sant Sebastià de Vinarós, en què el bisbes Madueño i Antoni Josep (ell) concedien quaranta dies d’indulgència a qui resara un parenostre davant de la seua imatge.

Nom d’un carrer que des de la Colònia Europa baixa cap a la platja i desemboca en la carretera de la costa sud.

Estructura d’un edifici inacabat que es trobava junt a l’avinguda de Mª Auxiliadora construit arran d’una important herència i Fundació de Na Amàlia Meseguer (1958), que deixava una quantitat de diners considerable per a dur a terme la construcció d’un col.legi de religiosos, cedint els terrenys la família Membrillera gratuïtament. Llançada la idea per l’alcalde F. Balada i el Rector Alvaro Capdevila (1959), es va formar una Junta, recabant diners per la localitat i diverses entitats. D’aquesta manera es van iniciar finalment les obres, peró davant la negativa dels religiosos salessians de fundar i dotar el col.legi amb suficient personal per manca de vocacions, es van plantejar diverses solucions, que després de més de trenta anys i de diferents propostes no va fructificar en res, quedant parada la notable edificació des de 1962. Per fi i quedant ja fet l’edifici una enorme runa, va ser definitivament assolat per l’Ajuntament el 30 de setembre de 1998 a fi de construir un pas subterrani de la Carretera Nacional 340. El seu solar es convertí després en pompós “Ecoparc” o parc ecològic per triar les deixalles, que l’alcalde Jacinto Moliner cedí graciosament a l’empresa particular Fobesa, encarregada d’aquest menester.