Mes: junio 2014

(Ulldecona 24-VIII-1843 –Vinaròs 9-XII-1910). Catedràtic de Sociología de la Universitat Central, historiador i arqueòleg. Catedràtic de Geografia Històrica de la Universitat de Sevilla en 1874. Veí de Madrid. Va entrar a estudiar al Seminari de Tortosa, abandonant-lo després de nou cursos. A Castelló va obtenir el Batxillerat, passant a València on es graduaria de Batxiller en Filosofia i Lletres, amb la màxima qualificació en 1867, doctorant-se finalment en la capital d’Espanya. Casat amb Jesusa Macías García, tenia la seua residència d’estiu a Vinarós en la denominada “Villa Jesusa” (posteriorment palauet de la Villa Betania). L’Ajuntament vinarossenc li va demanar que intercedís per a promoure l’anhelat pantà del riu Servol en 1909. Va morir al seu xalet de Vinarós el 9 de desembre de 1910, d’insuficiència aòrtica, sense deixar descendència. El cadàver va ser traslladat a Madrid i el periòdic “El Radical” infomava així: “En Vinaroz, a pesar de los esfuerzos de la beateria de la población, el entierro constituyó una importante manifestación de duelo y casi todo el pueblo marchó tras el cadáver, desde el chalet donde vivía a la estación”. El seu biògraf Delgado Zubiri, afirma que “ (…) …. Doña Jesusa era protestante…despidió al sacerdote que se personó en Vinaroz con la intención de confesar a su marido, manifestándole que ella misma se haría cargo de los pecados que hubiera podido cometer”. El nostre ajuntament, molt dividit entre dretes i esquerres, li va retre per fi una gran despedida, com consta en un acta posterior: “A instancia del Sr. Decap se acuerda conste en acta el sentimiento de la Corporación por la muerte del sabio sociólogo D. Manuel Sales y Ferré y un voto de gracia para el Alcalde por haber sabido organizar y dirigir el entierro del referido Sr. Sales dándole la mayor brillantez y realce. La presidencia agradece, pero quiere conste que lo ha hecho sin ningún fin político, sino por los relevantes talentos del finado, al que consideraba como un buen vinarocense y que al menor requerimiento ponía a disposición de esta ciudad su esclarecido talento”. (Gómez Sanjuán, J.A. Butlletí del C.E.M., nº 19, 1987). Set anys més tard aparèix la següent noticieta en la prempsa local: “Se encuentra en la Villa Jesusa, propiedad de la señora viuda de Sales y Ferré, la familia del director del periódico londinense The Times”. Sales és autor d’un bon grapat de llibres de molta trascendència en la matèria de la Sociología.

Nom posat a un agrupament de vivendes pròximes al carrer de Iecla, en sessió de l’Ajuntament del dia 19 de desembre de 1995.

1. Nom d’una de les cales i d’una de les partides del nostre terme municipal, tocant a la mar; el seu nom fa referència a la composició del terreny constituit principalment de saldó o “sauló”, arenisca sovint rogenca o cendrosa , o bé pulvurulenta vora els rius, segons li atribueix el filòleg Joan Coromines en el seu llibre “Onomasticon Cataloniae”. La seua desembocadura en una extensa platja es denomina igual i des dels anys seixanta també se la coneix com platja del “barco” pel xalet que un particular (Salvador, més conegut com “Vadoret”) feu construir allí a la vora de la mateixa carretera en forma de vaixell.

2. Nom d’una urbanització moderna de xalets, construida entre els anys 1980 – 90, situada junt a la platja homònima.

(Vinaròs 1974). Doctor en Dret. Llicenciat en Dret per la Universistat Jaume I de Castelló. Professor Associat de la Universitat de València. Beca d’investigació patrocinada pel Col.legi de Registradors de la Propietat de València. Professor Associat de la Universitat Jaume I.

Carrer inaugurat solemnement amb descobriment de la placa per les autoritats presidides per l’alcalde Lluis Franco Juan. Acompanyava a la comitiva d’autoritats el pianista Leopold Querol i, a més a més, totes les dames de les festes i públic assistent. L’acte es va celebrar el dia 13 d’agost de 1973, amb motiu del centenar del naiximent de l’escriptor assagista. El mateix dia es va descobrir també una placa commemorativa en la mateisa casa natal de l’escriptor, coneguda com la del far, dins del recinte portuari i que després es convertí en restaurant del mateix nom (Restaurante El Faro).

(Vinarós 1873-1940). Escriptor assagista d’origen basc. Funcionari de Tabacalera. Va nàixer a Vinaròs, on el seu pare exercia de farer al port. Va nàixer el 28 de maig de 1873. Els seus pares eren Josep Maria Salaberria y Arana i Catalina Ipenza Aguirre. Josep Maria Gregori serán els noms que se li imposaran en el seu baptisme al futur escriptor, sent el cinqué fill del matrimoni basc. Jugaria pels voltants de la casa de xiquet amb els seus germans Maria Clara, Gregoria, Florencia i Mariano. No recordaria mai més a Vinarós l’escriptor, ja que als quatre anys retornaria la seua família a San Sebastian d’on era originària, destinada al far del Monte Igueldo (1877). Ell mateix escriu en la seua autobiografia el següent: “Mi padre era torrero de faros. Yo nací en el faro de Vinaroz, a orilla del mar. Como un vagabundo mi padre había recorrido las costas de Asturias y de Galicia, de Cataluña y de Valencia, alumbrando siempre con su lámpara nocturna, tan cara a los navegantes. Cuando yo nací (1873), la guerra carlista hacía estragos en España. Mi padre era de abolengo carlista; en una de las frecuentes algaradas populares, ciertos desaforados demócratas de Vinaroz trataron de arrastrar a mi padre. Mi padre atendió a tiempo la amenaza y salió como pudo de Vinaroz; quiere decirse escapando. De ahí que yo conserve pocos piadosos recuerdos de mi tierra natal. Fue trasladado mi padre a las islas Columbretes, y allí vivimos, en un peñón salvaje, un año justo. Después pasamos a San Sebastián. Tenía yo entonces cuatro años. He vivido, pues, en San Sebastián lo más importante de mi vida, y por eso considero aquella dulce ciudad mi pueblo nativo. Todos mis entepasados fueron vascos. Traído y llevado desde niño, viviendo al margen del mar, tengo la ambición de los viajes y una verdadera alma de viajero. Pero no a la manera corriente; mi propensión viajera es entusiasta , emocional, profunda; el acto de ponerme en viaje es una extraña exaltación. He viajado mucho, y espero viajar más si antes no me llaman para el gran viaje decisivo. Empecé a escribir a los quince años. Naturalmente empecé rimando versos…(…)”. Després d’exercir diferents oficis per Espanya i Amèrica (telegrafista, delineant, empleat…), va colaborar en periòdics amb articles, contes, cròniques i novel.les curtes. Destaquen entre elles “Vieja España” (1907), “Tierra Argentina” (1910), “Sevilla y el andalucismo” (1929), “Alma vasca” i “Viaje a Mallorca” (1920), “Loyola, “La Virgen de Aránzazu”, etc. San Sebastián li va erigir un monument en els jardins d’Alderdi Eder amb motiu del primer centenari de la seua mort i li va dedicar un carrer amb data de 6 de març de 1957. Un altre vinarossenc, Francesc Caudet Roca, escriuria la seua tesi doctoral, sobre la vida i obra de l’escriptor (1969), i Agustí Delgado Agramunt dedicaria després molts anys i esforços en coleccionar tots els seus llibres, dispersos per llibreters d’antics de tot l’Estat Espanyol. Com que aquests escriptor famós va nàixer a la nostra ciutat però com quasi no la nomena ni una sola vegada en els seus llibres, (sols en la seua autobiografia, com s’ha vist) ens abstenim de fer-li més cas que el que ell en va fer de Vinaròs. Segons ens comentà un vinarossenc resident a Barcelona durant una exposició que organitzà “Amics de Vinaròs” en els primers anys de la seua singladura, Salaverria, quan passava en tren per la nostra ciutat, es girava d’esquena per no vore’l ni recordar-lo.