Mes: junio 2014

(Vinaròs, 18-VII-1635 – 14-I-1670). Venerable. Va dur una vida molt pietosa i va gaudir arran de la seua prematura mort als 35 anys d’opinió de santedat. Segons declaracions seues va tindre aparicions de la Verge i de Jesucrist en diverses ocasions. Va nàixer el 18 d’abril de 1635, de família acomodada. Es va casar als 19 anys, traslladant-se el matrimoni a viure a València. Estant un dia allí en oració davant de la Imatge de la Puríssima, se li va representar la Mare de Déu, vestida de dol. Com a mal presagi, en tornar a casa, el seu marit estava dolent i va morir pocs dies després. Va retornar a Vinarós, fent-se Terciaria de Sant Francesc, sent-li imposat l’hàbit als 27 anys. Va destacar per fer una vida totalment dedicada a la religió, amb oració, almoines i sacrificis. Combregava diariament i manifestava que Jesús se li apareixia en les visites al Santíssim exposat. Regalava tots els anys tres vestits als pobres: un per a una dama, un per a home i un per a xiquet, que ella mateixa cosia. Va obsequiar a la Mare de Déu d’Agost del sepulcre una mitja lluna, diadema i corona imperial, tot de plata, que es conservava a l’església fins 1936. Va pagar de la seua pròpia butxaca 500 lliures per a les despeses de canonització de Sant Pasqual Bailó, i 200 més per a fer-li un altar en Sant Francesc. Morta en opinió de santetat el 14 de gener de 1670, va ser soterrada a l’església del convent de Sant Francesc.

La tècnica de la fabricació de sabó no té molts misteris i en altres temps se’n produien a partir de l’oli d’oliva en diverses fàbriques. També les mestresses de casa el feien amb més menys la mateixa tècnica, especialment el conegut com sabó moll que utilitzaven per a rentar la roba. Així tenim notícia del sabó “La flor Lorito”, de la fàbrica de Alifonso, sabó “Balada”, de la fàbrica d’olis del mateix nom i del sabó Vinaroz que reproduïm, d’un cartell de propaganda de la Drogueria Arnau.

Aquesta construcció replega les aigües de pluja d’una ampla zona que des de la carretera nacional 340 baixen pel Camí Fondo i Camí Carreró. La importància d’aquesta obra queda palesa en el comentari que de la sessió de l’Ajuntament publicava “Patria” en juliol de 1921: “El martes se reunió la Junta municipal de sanidad tomando el acuerdo de ordenar el abovedamiento de la acequia de la calle Gasset, como medio de saneamiento, lo que servirá para declarar de utilidad pública la obra, a fin de poder vencerse la resistencia que algún vecino pudiera ofrecer para su realización”. Com es veu en la imatge, va ser reconstruida durant la dictadura de Primo de Rivera. També va ser reforçada posteriorment amb formigó durant el govern de la República a l’agost de 1931. Per sentit comú, no es pot tapar la sortida que dóna a la mar, com s’ha fet algunes vegades en temps posteriors i en époques d’estiu, o s’ha de construir una claveguera subterrània que done ampli pas als forts aiguats, obviament molt esporàdics, per evitar desgràcies que serien molt lamentables.

En abril de 1983 es va aprovar definitivament la delimitació de sol urbà de les zones turísticques Nord i Sud. Vide Casc Urbà i Barranc de les Llanetes.

Convocat pel bisbe de Tortosa, Ricard Mª Carles, per renovar la fe dels diocesans, va començar a convocar reunions de cristians en gener de 1985, per tal d’exposar els temes a debatre.