Mes: junio 2014

Demarcació marítima que es va lograr gràcies a les gestions del Diputat Provincial vinarossenc Ràfels García i estava vigent a finals del segle passat, quan l’Ajudantia Militar va passar a ser «Comandància Militar de Marina», per ser llavors el port de Vinaròs l’únic existent a la Província.

Divisió administrativa creada el 30 de novembre de 1833. En aquest tema cal remarcar la figura del nostre egregi Wenceslao Ayguals de Izco que proposava una divisió administrativa basada en territoris més amplis com els de les autonomies, tal com així ho fa constar la pròpia autonomia de Castella – La Manxa, de la que ell ja fou precursor i que el cita com a tal. Fou en 1833 que J. del Burgo va realitzar l’actual divisió en Províncies, basant-se en criteris administratius uniformistes, que segons els seus detractors, es va fer per recolzar el centralisme de Madrid, rebutjant les condicions naturals i culturals del territori, ignorant-se la regionalització i comarca. Així tenim que ja Wenceslao Ayguals de Izco fou el precursor de la denominació de Castilla – La Mancha que ara forma una comunitat. Durant el segle XIX la província de Castelló, eminenment agrícola, tercera de la Regió Valenciana, era la més analfabeta de tota Espanya, mentre Espanya era al mateix temps una de les nacions més atrassades d’Europa. Així veiem cóm es passejaven els viatjants estrangers anglesos i francesos retratant en els seus llibres de viatges l’estat social de la població encebant-se moltíssimes vegades en el nostre endarreriment i en les nostres misèries passades. Ha sigut amb la “RENAIXENÇA” en que alguns escriptors com Teodor Llorente i Almela i Vives, entre d’altres, van fer aixecar un tant la cultura d’aquest territori que ja en el segle actual s’ha anat espolsant aquest penòs estigma. Amb el desenvolupament econòmic dels anys seixanta, s’ha deixat de banda un crònic caciquisme. El corredor mediterrani conegut com l’eix mediterrani ha anat prenent força i la zona del litoral ha anat creixent amb detriment de les poblacions de l’interior.

Agrupació de voluntaris, en un principi radioaficionats. Es va crear aquest cos en abril de 1991. Els seus membres van uniformats quan estan de servei: porten pantalons i gorra negres i camisa color butà. A Vinaròs aquesta associació comptava en un principi amb uns 15 voluntaris dels quals 5 són xiques i 10 són xics. Colaboren amb la Creu Roja, Policia local, Guàrdia Civil, Parc de Bombers, etc.

Vide Cases públiques.

Vide Oficina PROP.

El projecte Castor és un dipòsit de gas natural, que se situa a uns 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs. La seva instal·lació no obeeix a fenòmens casuals, ja que és troba damunt d’un antic jaciment petrolífer, que durant els anys setanta del segle XX va començar a explotar-se. Una vegada extret el cru, es va decidir aprofitar aquesta instal·lació, com a reservori de gas natural.
Per a això, es va emplaçar una planta terrestre a la zona interior del terme municipal de la localitat (àrea del Mas del Pí), de manera que el gas puguera distrubuir-se des d’aquesta estació fins a l’esmentada plataforma marina, a través d’un gasoducte d’uns trenta quilòmetres de longitud.
L’objectiu prioritari era injectar gas en el dipòsit submarí, gràcies a l’acció de segellat que realitzen les roques impemeables de l’àrea superior, encara que per poder recuperar aquest, prèviament deu injectar-se aigua, i després extreure aquest gas que posteriorment s’incorporarà a la xarxa de gasoductes.
Malgrat els advertiments efectuats des d’alguns col·lectius, sobre la varietat de riscos que podia suposar la seva engegada, aquest va començar amb les labors d’injecció a l’abril de 2012, moment en el qual ja es va sentir l’aparició de moviments sísmics, que gairebé podrien catalogar-se com de “microsismes”, ja que en la seva majoria no van arribar a sobrepassar una magnitud de 3 graus en l’escala de Richter.
Serà al setembre de 2013, quan després dels processos d’injecció de gas, la taxa de microsismes creix de manera espectacular, acumulant un xifra al voltant d’uns 600. El principal motiu d’alarma succeeix durant els últims dies del mes, quan el Ministeri d’Interior ordena que cessin aquestes tasques, davant el nombre creixent de tremolors de baixa magnitud. Malgrat això, l’activitat sísmica no va cessar durant els dies esdevenidors, pel que es van registrar alguns terratrèmols de 3’6 o 3’9, i que veïns de Vinaròs i dels nostres voltants comencen a denunciar públicament.
Després del començament d’octubre, el dimarts 1 a les 5:30 hores, es registra un terratrèmol de 4’2º acompanyat per diversos microsismes, i que arriba a ser sentit en nombrosos municipis a més de 200 quilòmetres de l’epicentre. Un fenomen similar torna esdevenir durant l’endemà, a través de dos moviments de 4’1º, en un interval inferior a 30 minuts abans de la 1:30 de la nit. A partir d’aquest moment aniran descendint en intensitat, encara que això no va impedir que se seguissin vivint una altra àmplia sèrie de microsismes, que durant la mateixa setmana van arribar a aconseguir magnituds inferiors de fins a 3’6º i 3’9º en l’escala de Richter.

Des de la paralització de la planta decretada pel Ministeri (durant el 26 de setembre de 2013), fins a l’actualitat, s’està a l’espera de l’informe tècnic, en el qual s’indicarà la viabilitat del projecte en un futur. Les diferents opinions efectuades per experts externs a la companyia asseguren que no es pot garantir amb un 100% de seguretat que la seva tornada en marxa no contregui altres moviments sísmics d’idèntiques característiques o fins i tot superiors, a causa de la fracturació geomorfològica del fons marí sobre el qual s’assenta.Ja que des d’un primer moment, la premissa era que sempre que no és pugui garantir una fiabilitat absoluta de que no succeira res en el cas d’una hipotètica reapertura, el Projecte Castor no podra posar-se en marxa.