General. Dictador des del 13 de Setembre de 1923 fins el 28 de gener de 1930. Va visitar Vinaròs el 20 d’abril de 1924, dia de Pasqua de Ressurrecció, anant de trànsit des de Catalunya. En Amposta havia inaugurat el pont penjat sobre l’Ebre. Al carrer de Sant Francesc es va aturar la comitiva i el Dictador va revistar els sometens dels pobles de Sant Mateu, Canet, Xert, La Jana, Traiguera, Sant Jordi i Vinaròs, recent creats i del que formaven part Obduli Balanzà i Josep Queral, com a caporal del Partit i subcaporal. L’11 d’abril de 1926 l’Ajuntament va acordar nomenar el Dictador «Fill adoptiu de Vinaròs» i dedicar-li la plaça Parroquial.
Primo de Rivera, Dictadura de
Vide Primo de Rivera, Sanmillan i Joan Ribera Gonel.
Primo de Rivera, Avinguda de Jose Antonio
Vide Avinguda del País Valencià.
Primer de Maig, Plaça
En els llibres de comptes del segle XVI ja se’ n parla de la raval de les «atarazanas». Vol dir que llavors ja existia un barri mariner. Es va donar el nom de plaça del Primer de Maig en la festa del treball de 1904. Es tornaria a donar eixe nom, ara compartint-lo amb el del Santíssim amb l’adveniment de la democràcia, el 16 de desembre de 1979, descobrint la placa l’alcalde Ramon Bofill. Aquest lloc s’ha conegut en el transcòrrer dels temps com Playa de los Astilleros (escriptures de 1884), de la Magdalena, Sacramento i del Santíssim durant molt de temps, la capelleta del qual encara es conserva. La remodelació de la plaça tal con es troba actualment data de 1974, obres que es van dur a terme baix el manament de l’alcalde Lluís Franco Juan.
Prima
1. Pastís molt dolç, fent amb «merengue», típic de les festes escolars de «sant Nicolau» i «santa Catalina». Més modernament s’ ha adoptat el nom de «pastísset i encara que actualment ja no es va al riu, moltíssimes famílies segueixen la tradició d’ obsequiar i obsequiar-se amb els referits dolços. Moltes «copletes de picadillo» que es creuaven els escolars, xiquets i xiquetes, feien referència a ella, com les que citem, entre moltes de les que es cantaven:
Santa Catalina,
la rosa divina,
anirem al riu
a menjar-mos la prima
–
Les catalinetes
ne tenen una prima
tota rodada
de polls de gallina.
2. Llinatge vinarossenc, d’origen català, que ja no apareix en els segles XIX i XX. Uns Prima s’ establirien posteriorment en Benicarló. El més antic dels Prima que apareix nomenat en la Història de Borràs correspon a Bernat Prima, qui en 1359, apareix amb molts altres prohomes de la Vila signant el document en que el mestre de Montesa dóna jurisdicció pròpia i mana amollonar el terme a Vinaròs. En el segle XV es nomena a Nadal Prima com un dels signants del document de concordia entre les viles de Vinaròs i Benicarló amb Peníscola, el 14 de nov. de 1460. (Borràs, pàg. 300). Entre altres Prima destacats trobem a Joan Prima i Onofre Prima del segle XVI.
Prima, Joan
Justícia en 1545 i en 1604 és jurat, però llavors s’ho dixa per fer-se capellà, sent substituït el mateix any per Bertomeu Esteller. En 1594 tenia posada una demanda sobre una part del territori on els Agustins havien de fundar el seu convent de Sant Telm.