Mes: junio 2014

(València 5-VIII-1937). Enginyer Tècnic. Casat en 1968 amb Michele Liverato Boyer. Tenen tres filles: Inès, Marina i Magali. President local d’Unió Valenciana i cap de llista d’aquest partit a les eleccions municipals de 1991, 1995. Director dels últims números de la revista «Tribuna del Maestrat». Membre destacat de l’Associació C. “Amics de Vinaròs”. En 21 de desembre de 2001 va presentar el seu llibre “Breve Historia de Vinaròs” Recentment ha publicat també un llibre sobre la història de l’emblemàtic molí de Noguera i sobre Baltasar Esteller.

(Madrid, març de 1895 – París, gener de 1970). Alcalde o President (millor dit) del Consell Municipal de Vinaròs durant la guerra Civil de 1936. Exercí el càrrec durant el periode comprés entre el dia 5 d’octubre de 1937 fins l’entrada de les tropes nacionals de Franco el 15 d’abril de 1938 en que va fugir amb una barca cap a Barcelona, amb la seua mare, la seua companya sentimental i altres membres del Consell Municipal. Durant el seu mandat es van construir una sèrie de refugis antiaeris per diversos llocs de la costa de Vinaròs que ja ben poc van poder ser utilitzats. Els xiquets i joves d’aquell temps el recordarien molts anys més tard com a “Rofes, el de les bicicletes” perquè el seu ofici era el d’apanyar-les en un local de davant de l’ex – convent de sant Francesc. Apareéis en el cens de 1932 amb domicili al c. Dozal, 125, amb 36 anys i d’ofici jornaler.

Al llarg del segle XX, Vinaròs ha tingut 37 alcaldes. Alguns van ocupar el lloc diverses vegades, com Felipe Ferrer Flos (El tio Varet), que ho va ser en sis ocasions o Julián Sanz Roso i Juan Morales Fuster que ho van ser quatre vegades cadascun. Eren els temps del sistema caciquil, en els quals l’agitació i la inestabilitat política propicien els freqüents nomenaments i destitucions que sempre requeien en els mateixos noms. Uns altres van romandre en el càrrec una sola vegada i per poc temps, com Jaime Chillida Nos, que va ser nomenat Alcalde en entrar les tropes de Franco i destituït als quinze dies, en saber-se que havia participat en mítings republicans.

Res més produir-se al juliol de 1936 la revolta militar contra la República, els partits i sindicats d’esquerres de Vinaròs constitueixen un “Comitè Executiu” que immediatament comença a actuar com a autoritat paral·lela. Davant la insostenible pressió política d’aquest Comitè, l’Ajuntament acorda la seua pròpia dissolució al gener de 1937. Tot seguit es constitueix el Consell Municipal, per representants dels partits i sindicats integrants del Comitè: Esquerra Republicana, FAI (Federació Anarquista Ibèrica) POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), PSOE, Unió Republicana, CNT i UGT. Aquest Consell Municipal assumeix les funcions de l’Ajuntament. És triat president Juan Ribera Roure, representant de la CNT.

Com a conseqüència de les circumstàncies per les quals travessa el país i la pròpia composició del Consell Municipal, el funcionament d’aquest és summament conflictiu des del moment mateix de la seua constitució, amb continus enfrontaments entre les formacions que el componen. Al juliol de 1937 es produeixen greus incidents en la reunió del dia 5. El 21 de setembre, com a conseqüència d’una manifestació popular protestant per l’escassetat de pa, dimiteix Juan Ribera com a President i el 5 d’octubre es reorganitza el Consell i és triat per a substituir-lo Francisco Rofes de Miguel, representant de la FAI. En aquesta reorganització el Partit Comunista substitueix al POUM, partit marxista al que s’acusa de col·laborar amb les forces franquistes, la qual cosa dóna origen a una violenta campanya en contra seva.

Francisco Rofes de Miguel havia nascut a Madrid al març de 1895. Es desconeixen les circumstàncies que el van portar a la nostra ciutat. Les primeres notícies que tenim de la seua presència a Vinaròs són les de la seua actuació com a director del setmanari “Agitació” que des de mitjan abril de 1936 publicava la FAI en la nostra ciutat.

En assumir la presidència del Consell Municipal va haver de fer front a una dificilíssima situació, creada per la guerra civil i les dificultats de tot ordre. Els problemes polítics interns del Consell Municipal Fan que al mes de ser triat present la dimissió. Després d’unes setmanes d’incertesa i buit de poder, el 6 de desembre se celebra la sessió del Consell, en la qual després de diverses votacions, renúncies i negociacions, és reelegit President.

Durant el seu breu i agitat mandat, es construeixen alguns refugis antiaeris i fortificacions costaneres, però el desenvolupament de la guerra fa que mai s’utilitzen.

El 12 d’abril de 1938, malgrat l’enfonsament i desbandada del front d’Aragó i l’avanç de les tropes nacionalistes, Rofes publica un part de guerra, en el qual informa a la població que “nostres forces amb un coratjós contraatac han reconquistat a l’enemic el poble de Vallibona, fent-los bastants presoners. En el front de Lleida nostres forces han emprès la contraofensiva amb bastant èxit”. L’endemà de matinada, Rofes, acompanyat per la seua mare, la seua companya i diversos membres del Consell Municipal abandona la ciutat en una barca de pesca amb destinació a Barcelona, mentre altres consellers i dirigents sindicals ho fan en camions cap a Castelló. El 15 d’abril les tropes franquistes entren en la ciutat.

La resta de la biografia de Francisco Rofes ja no pertany a la història de Vinaròs. A Barcelona roman semiocult durant diversos mesos, fins que la imminent caiguda de la ciutat, pasa a França, on és internat en un camp de concentració. Després de ser alliberat, treballa durant un temps en una granja de Pamiers, però el treball del camp no és el seu i marxa a París al gener de 1970.

Servixquen aquestes breus línies per a col·locar en el seu lloc una peça oblidada del gran “puzle” de la història de Vinaròs.
(A.C.A.V.)

(Vinaròs agost 1945). Nadador. Va començar a nadar en 1957, aprenent d’Antoni Figueredo. Des de l’any 1958, quan apenes tenia 12 anys i mig, no va parar d’obtenir èxits com a tal; va ser recordman nacional en novembre del 1959. La seua enorme potència física va suplir les deficiències de no tenir entrenador per a millorar els estils ni poder preparar-s degudament tot l’any en una piscina, perquè a Vinaròs no n’hi havia; sols nadava a l’estiu al moll; perdia així temps en els girs respecte als altres nadadors quan les competicions es feien en piscina ja que no els dominava com els altres, però tot i aixó, va batre rècords i ja va ser un atleta excepcional quan sols tenia dotze anys. Va ser becat per estudiar i preparar-se a Madrid. Durant l’estada a la capital d’Espanya va viatjar al Marroc. Com a millor esportista local va ser designat, anys després, portador de la torxa olímpica dels Jocs Olimpics de Barcelona 92, en el trajecte corresponent a la nostra ciutat de la CN-340. Dit acte va congregar una gran multitud d’espectadors.
1957 Marcel-lí té 12 anys. Queda tercer en la prova de natació i regates a Vinaròs. Queda tercer en la travesia al port de Benicarló. Antoni Figueredo fa Vinaròs –Benicarló (7.000m.) i Marcel.lí l’acompanya des d’Aigua Oliva.
1958 Marcel-lí sols té 13 anys Queda en el lloc 10 de la travessia al Port de Barcelona entre 400 participants, tenint encara edat d’infantil. Queda en segon lloc en la travessia al port de València, davant d’Antoni Figueredo (3er) i tenint un incident amb una canya de pescar que li va destorbar. Quart en 1500 m. a Castelló; Bat el rècord regional de 400 m. infantil.
1959 Obté el rècord en 100 m. papallona en maig a l’estadi Castalia de Castelló. Bat el seu propi rècord al mes següent en el mateix lloc. Tercer en la travesia al port de València i se proclama campió regional. En Campionats Provincials guanya els 100 m. papallona i bat el rècord de 200 m. braça, sense esforçar-se. Queda segon, a dos m. del guanyador, en la travessia al port dels Alfacs (una prova massa curta per a ell).
Agost 1959. Marcel-li cumpleix 14 anys.!!! Guanya la travesia al port de Borriana, (després de tirar-se 100 m. per darrere dels nedadors per arribar tard.) En Campionats Regionals bat tres rècords: 200, 400 i 800 m. lliures. Seleccionat per als Campionats d’Espanya. Bat el rècord nacional de 100 m. Queda en 6é lloc en la Travessia al port de Barcelona, permetent-li participar ja que tenia edat d’ infantil.
1960 Primer en la Travessia al port de València. Segon en la travessia al port de Barcelona.
1960 Primer en la Travessia al port de Barcelona.
1961 Etc. Etc.

Aquest jove Doctor d’Enginyeria Sanitaria, d’ascendència vinarossenca, és l’autor de la Tesi Doctoral que duu per títol “Aspectes sanitaris de l’Arxiu parroquial de Vinaròs (1539- …) Editada per la Universitat de Barcelona en 1995. La seua germana Mercedes Rodríguez, és profesora de Literatura de l’Institut “Leopoldo Querol”.

(Granja de Rocamora, Alacant, 11-II-1832,-Castelló, gener de 1925). Bisbe de Tortosa des del 10 de setembre de 1894, en que va ser nomenat, ja molt major. Preconitzat Bisbe sent Canonge Penitenciari d’Oriola. Va celebrar la primera visita pastoral a la nostra ciutat el 9 de maig de 1896. En agost de 1899 va ordenar a les monges «Sierves de Jesús», que abandonessen la ciutat, per mesura precautòria, quan havien estat atacades per ostentar una placa del Sagrat Cor a la porta de la seua casa. Va contribuir amb 1000 pessetes a les necessitats patides pel desbordament del Cervol en 1909 i va presidir amb l’arquebisbe de Granada els actes de les festes del Centenar de la Relíquia, en 1910 i les del cinquantenari de la imatge de Sant Sebastià de 1916 i en la inauguració del monument a Costa i Borràs aixecat en 1918, obra en la que havia colaborat aportant 500 pessetes. El 7 de setembre de 1917 va tornar a girar visita episcopal. Vinaròs el va obsequiar amb un faristol de plata quan va celebrar els 25 anys de la consagració episcopal en 1919. Va morir nonagenari a Castelló on passava l’hivern.

Nom d’una urbanització moderna de xalets, construida als anys 80. Es troba situada entre la partida de Les Salines i la cala Puntal, junt a la carretera de la costa sud de la població.