Mes: junio 2014

Creu alçada de pedra que es trobava emplaçada a les diferents entrades de les poblacions. Les referides creus poden ser més o menys monumentals i artístiques i són molt típiques de les nostres comarques. Les de Vinaròs, desaparegudes ja són la de Sant Pere que estava a l’entrada del carrer de sant Gregori; la que es coneixia com creu Verda estava ubicada en la bifurcació del carrer del Pont amb el carrer de la Mare de Déu; en 1996 va desaprèixer la creu de Sant Josep que estava a la sortida de la carretera de Morella, passat el “desvío” i que poc després es va reposar. En 20 de gener de 2001 es va inaugurar la reposada creu del peiró de l’Ermita dels sants Patrons, refeta totalment pels alumnes de l’Escola Taller “Serra de l’Ermita”. La única que queda prou original és el peiró del carrer de sant Francesc.

Molusc univalv marí, molt abundant, que viu apegat a les roques de les nostres platges. A Vinaròs se’l coneix com “petxinilla”. Amb molt de sabor, s’utilitza indistintament, sense la crosta, per a condimentar les paelles d’arròs o fer una sopa de fideus.

Coneguda popularment com «Pedrera de Vinaròs» o per «Pedrera de la Parreta» per diferenciar-la de la de Benicarló que està quasi tocant al nostre terme, com així consta en documents escrits o escriptures, perteneixia ja en gener de 1863 a Manuel Mª Febrer de la Torre. En 15 d’agost de 1864 van començar els treballs de la seua apertura per a la construcció de la via que havia de conduirla al futur moll de Vinaròs. (Vide Parreta). Estava llogada pel Febrer que vivia a Madrid a un empresari nomenat Montesidor per a extraure pedra tant per a obres públiques com privades (per a les carreteres de Morella i carretera general, portalades d’edificis, etc.). El Febrer de la Torre va sostenir un plet contra aquest empresari, a causa de greus diferències. En 1883 seguien treballant més de 400 obrers per extraure la pedra de la construcció del moll; les obres avançaven molt de pressa, estant d’encarregats en la pedrera els Srs. Delmàs i Roca; la pedra extreta era de gran qualitat, deixant constància escrita de que en les obres no es va produir cap percanç. Una de les pedres extretes que més va cridar l’atenció era un gran bloc de marbre blanc com la neu, de cinc metres de llarg i proporcionat… En 1931 la Pedrera apareix que pertany a Vicent Ortenbach, concejal i un dels majors contribuents de la ciutat. (Vide id.).

Des de sempre la pedra ha estat utilitzada com a material de construcció. A Vinaròs quasi totes les finques estaven separades per marges fets de pedra, més o menys alts. La maquinària moderna ha fet desaparèixer aquest tipus de construccions donat que bé els caçadors per buscar conills amagat o bé buscadors de cargols els anaven desmoronant i s’han utilitzat en temps moderns per fer parets de formigó o fonaments de granges, cases de camps o els camins de les finques que modernes màquines que trauen la pedra i la molen permeten fer aquest camins més durs i ressitents. Modernament la pedra s’ha utilitzat ja com a material de decoració per fer xalets i marges més luxosos donat el seu elevat cost de treball, molt especialitzat.

L’escola taller “Serra de l’ermita” ha recuperat en part aquest vell ofici que en temps passats, quan els jornals i el temps apenes comptaven, sabien aplicar molta gent, com els mestres d’obra per fer cases, casetes, reguers, etc. El material en si és molt poc valuós, pero costa molt el treball que es fa en la pedra.

Degut a l’increment continu dels comerços en els carrers centrals de la ciutat, l’Ajuntament acordà declarar zona peatonal el centre de la població començant per la plaça Parroquial i carrer Major en sessió extraordinària del 23 de setembre de 1998. En successives campanyes posteriors s’han peatonalitzat el carrer de sant Tomàs i els que uneixen aquest amb el c. Major.

Sense massa notícies ni activitat, pareix que es volia formar dita entitat en desembre de 1991 i tenint com a president a Miquel Milián Guasch (Romil). El 19 de maig de 1997 es va formar la Junta directiva, presidida per Josep Antoni Queral Valverde, tenint la seu social a la plaça de les Corts Valencianes, s/n.