Mes: junio 2014

(També dita Peña Ciclista Vinarocense. Constituida en juliol de 1932. Va ser el seu president Agustí Caballer Forner. Al mes següent organitzava excursions per la zona (Benicàssim i el Desert). Entitat anterior a la Unió Ciclista de la nostra ciutat, la qual va ser fundada posteriorment, en 1952.

Nom d’una de les urbanitzacions modernes de xalets construides als anys 80 –90.

Instal.lació poliesportiva situada junt al riu Cervol; ocupa una superfície de 1.935 metres quadrats. La pista de joc té una extensió reglamentària de 40 x 20 m. i estava feta en un principi de «slorry» o conglomerat asfàltic (anys després es va posar parquet). La capacitat d’ espectadors en un principi era de 1.000. Inaugurat solemnement pel Governador Civil de Castelló, Sr. Aizpurúa Azqueta i autoritats locals, reina i dames de les festes, el dia 24 de juny de 1974, festivitat de S. Joan. Havia beneït prèviament les instal.lacions l’arxiprets Enric Porcar i com a acte de cloenda, la banda La Alianza va interpretar l’Himne de Vinaròs. Va disputarse el primer partit, que va ser de bàsquet, entre els equips de primera divisió, Barcelona i San José Irpen, de Badalona. La figura del discòbol de la façana la va dissenyar el vinarossenc Francesc Vaquer «Chaldy» i la va executar en ferro forjat un altre artista local, Josep Arnau «Camalligo». En successives reformes, es van transformar els seiens -bancs correguts de material d’obra- en cadires de plàstic. En juliol de 1996 es van canviar els marcs de les finestres que eren de ferro per alumini blanc i també els cristalls.
NOU PAVELLÓ POLIESPORTIU. Iniciades les obres d’un nou pavelló situat junt al primer, en setembre de 2000, compta amb un pressuposts per a l’execució d’uns 300 milions de pessetes. Les obres adjudicades a l’empresa Edicón el 20 de juny de 2000 són co-financiades per la Conselleria de Cultura de la Generalitat, Diputació i Ajuntament. Ocupa una superfície aproximada de 6.832 de titularitat municipal situat en l’encreuament de les avingudes 29 de Setembre i de Tarragona. El que es pretén es unificar els dos pavellons en un sol que llavors comptarà amb una capacitat per a uns 1.150 espectadors.
1.150 espectadors.

La patrona de la ciutat és la Mare de Déu de la Misericòrdia. La seua festivitat es celebra eldiumenge infraoctava de l’Ascenció, amb pujada a l’ermita,benedicció del terme, repartiment de l’arròs i processó a lavesprada pels carrers de la població com és costum. Sant Sebastià és el co-patró. Aquesta festivitat, amb actessimilars als del dia de la patrona, ha esdevingut en eltranscòrrer del temps en ser molt més multitudinària. Se liafegeix als actes, el de la festivitat de «Sant Sebastianet»que es celebra al diumenge següent totalment en lapoblació, amb una processó que arriba junt a la platja i esprocedeix a la benedicció de la mar.Altres entitats i col.lectius també tenen els seus propispatrons que sw’han recollit en els llibres de “Cançons icostums de Vinaròs”.

Altres patrons menors que té Vinaròs són els que apareixen en les fornícules de la creu processional que la Vila encarregà a Simon de Toledo en 1643 i són: sant Pau, santa Bàrbera, sant Roc, sant Vicent Ferrer, a més de sant Sebastià. Posteriorment pel Consell i el «Clero» de la Vila, reunits en la Sala Capitular el 5 de juny de 1683, van ser nomenats sants patrons menors Sant Josep, Sant Roc, Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier, Sant Vicent màrtir, Sant Pius, Sant Gregori i els Sants Metges. Quasi tots ells són els que apareixen pintats en les antigues taules valencianes o plafons que es troben al sostre de l’altar major de l’església arxiprestal. El 20 de gener de l’any 2003 i a indicacions del regidor de cultura Salvador Oliver es va inaugurar en l’Ermita un plafó amb la representació de quatre patrons de Vinaròs que no coincideixen amb els antics, la Mare de Déu de la Misericòrdia, sant Sebastià, sant Roc i sant Jaume, seguint però l’ocorrença poètica de Paco Argemí que fou adaptada com una de les cobles del ball de les Camarades i que diu:
“Lo poble de Vinaròsestà ben patronejatsant Roc ne té Les Salinessant Jaume té els Boverals,La Mare de Déu l’ErmitaI la mar sant Sebastià”

Entitat constituida pel propi Ajuntament el 2 de setembre de 1992 per desenvolupar l’esport a la ciutat. En un principi no va tenir l’efectivitat que d’ells s’esperava per la manca de recursos econòmics que li calien. El seu primer objectiu que es va proposar fou acondicionar el camp de futbol del Pius XII (maig de 1993). Poc a poc ha anat creixent instal.lant-se una seu al carrer del camí Carreró (antiga Inspecció Comarcal). Promou i regula tota classe d’activitats esportives com direcció de jocs, entrenaments, maratons populars i demés, etc.