Document que entregaven les autoritats de marina, certificant la salut dels tripulants i passatgers de determinat vaixell i si hi havia enfermetats contagioses en el port de sortida. Les patents més antigues són manuscrites i dels segle XVII. Durant el segle següent ja es van fer impreses parcialment entregant-les els municipis, dites llavors universitats. El carrer vinarossenc de Les Ànimes fa referencia al llazaret o lloc on havien de permanèixer en quarentena els mariners apestats i no com a cementeri dels mateixos apestats com han escrit alguns historiadors locals. En el segle XIX ja van existir juntes sanitàries a cada port. Les naus que no portaven patent neta estaven obligades a guardar una quarantena abans de poder desembarcar els seus tripulants en qualsevol port.
Patent de navegació
Document que concedien les autoritats de marina, donant permís per a navegar un vaixell. Van estar vigents dits documents durant el segle XVIII; cap vaixell podia navegar sense patent, baix pena de confiscació de la nau i de la càrrega. A cada port existia una estació sanitària. El metge vinarossenc Gerardo Delmàs va ser cap de diferents i importants estacions sanitàries (Port Bou, Tarragona, Barcelona, Alacant, etc.). Aquestes estacions sanitàries, que inspeccionaven els vaixells per si portaven malalts, van anar desapareixent sobre els anys 1930-1940 a mesura que la navegació marítima va anar quedant aparcada pels vehicles motoritzats com camions, autobusos, i demés.
Pastisset
Dolç típic de les festes dels xiquets escolars de Santa Caterina i Sant Nicolau; antigament se’l coneixia com la “prima”.
Les Catalinetes
ne tenen una prima
tota rodada
de polls de gallina!
Per la festa de nadal són típics també els pastissets de cabell d‘àngel.
Passos
Vide Confraries.
Passera del Riu, La
Topònim. Nom que rep el gual o pas del riu en el lloc quan s’arriba per la partida del Portell al corralet d’Higinio Roca, on es diu que allí s’està a la mateixa altura del campanar. Es diu així perquè hi ha una carretera o camí amb dos files de pilons de ciment per a passar quan pel riu baixa poca aigua.
Passeig
El passeig marítim fou fet durant la Dictadura de Primo de Rivera en 1928 i es va dedicar al màxim representat de la comarca que era llavors el Marqués de Benicarló. Sols comprenia des del moll fins el grup escolar “Sant Sebastià”, fet també en eixa mateixa època. Amb tal motiu es va construir un preciòs Banc Biblioteca dedicantli el passeig a dit personatge. (Vide Marqués de Bernicarló). Amb l’adveniment de la Segona República, el banc biblioteca ja va patir destroces, trencant-se primer un dels jarros que l’ornamentaven i per l’el.liminació incontrolada de les paraules que dedicaven al Marquès el passeig i immediatament se li va dedicar a Blasco Ibáñez. Fins llavors el passeig amb diferents tipus d’arbres arribava sols fins l’edific del Grup Escolar. En temps de Ramon Adell i amb la construcció del “Monolito” o monument a la victoria de les tropes de Franco es va afegir en 1956 el tram conegut amb el nom de Passeig Colon que l’allargava fins el carrer de l’Angel. L’alcalde Balada el va allargar fins l’antic barri de Fora el Forat. El passeig tenia abans d’afegir-li el nou tram del Fora el Forat uns 700 metres de longitud. L’alcalde Lluís Franco prou va fer en restaurar diverses vegades el mur que el separava de la mar que va ser destrossat diverses vegades pels forts temporals que actuaven com a metralla de gros calibre socavant els fonaments dels murs. A l’alcalde Ramon Bofill se li déu el passeig de Fora el Forat. Van ser plantades amb palmeres portades d’Egipte, encara que moltes d’elles es van haver de replantar.