Mes: junio 2014

Entre els passatges que hi ha a la ciutat que són de construcció moderna, cal destacar el de “Jaume I”, en el passeig del mateix nom, que és un atzucac, i el passatge “San Francisco” al carrer homònim. També té un passatge el carrer Arxiprest Bono.

(Vinaròs 14-IX-1893 – Valencia 5-VII-1967). Metge, llicenciat per la Universitat de València en 1916. En 1919 va guanyar la plaça de metge de la Beneficiència Municipal de la capital. Apareix com a metge de Traiguera en gener de 1921. En 1926, amb colaboració amb el doctor Joan Bosch Martín va organitzar la institució «La gota de leche», passant posteriorment en 1929 a dirigir l’asil de lactància «Amadeu de Saboia». Com a membre d Esquerra Republicana, va ser nomenat alcalde de València en 1931, càrrec que sols va desempenyar durant sis dies, cessant a petició pròpia per a dedicar-se exclussivament a la medicina. (Gran Enciclopedia de la Región Valenciana).

(Vinaròs 1-XII- 1895 – Mèxic 1953). Polític i escriptor d una gran activitat. En la seua joventut, en 1921 en Vinaròs va fundar el periòdic «Patria Nueva», de la que era director. Es subtitulava «Organo del Bloque anticaciquista del distrito de Vinaroz» i que amb l’adveniment de la Segona República es titolaria «Nueva Patria» u «Organo del Centro Instructivo Republicano». Va presidir molts mítins per la comarca. La seua mare, vídua, Desemparats Leone, havia sol.licitat la mà d’Ascensió , notable advocada de València (fou la primera dona advocada d’Espanya) en octubre de 1925 i per aixó anava acompanyat en molts d’aquells mitins per la seua esposa que era muller molt eloqüent. Els dos anaven enaltint a la dona en les Agrupacions femenines. Els mítins dels que es té constància són a Rossell, a Nules (27-10-1931); Castelló (22-XI-1931) Vinaròs, al dia següent; conferència a Castelló (11-1-1932) i mítin en 12-2-1932; Azuèbar i Castelnuovo (1-6-1932); Rossell i Vinaròs (31-1-1933); Morella (3-7-1933); Segorbe (21-8-1933). Afiliat al partit d’Unió Republicana Autonomista, va col.laborar en el periòdic «El Pueblo»; va ser president des de l’any 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana i membre de la comissió redactora de l’avantprojecte de l’estatut; conseller de l’Ajuntament de València (1931); Diputat a Corts en diverses legislatures per les províncies de Castelló i Almeria, (1931, 1935, 1936); ocupà el càrrec de Director General d’Administració Local i Magistrat del Tribunal Suprem durant el periode 1933-1938, com a membre d’Acció Republicana i d’Izquierda Republicana. Ocupant l’esmentat càrrec va aconseguir per a la nostra ciutat l’ampliació de les obres del dic de Llevant per al port en setembre de 1934. L’any 1939 es va exiliar a Mèxic on va dirigir el periòdic «España con honra». Va ser allí conseller jurídic de l’Intituto Mexicano del Seguro Social des de la seua fundació, publicant una sèrie de monografies sobre legislació laboral amb bastanta influència en l’Amèrica Llatina.
D’entre les seues obres destaquem “Intenciones”, Luz y Arte, Valencia, l’estudi històric “La transformación del concepto público en el siglo XVIII”; “La República española existe” (opuscle de l’any 1943 i Mèxic, 1971); Plebiscito, ¡No! Constitución (id. 1944) i la novel.la “Pedro Osuna. Cronicón de la ilustre villa de Alcalá de San Martín” (Mèxic, 1945); Com diem, va fundar i dirigir en Vinaròs el periòdic “Patria Nueva” i en un dels números apareix ell retratat en mig de seguidors de Rossell. En juny de 1998 va vindre de Mèxic la seua filla a València, ja que se li retia un homenatge pòstum a la seua mare, Asunción Chirivella, per haver sigut la primera dona advocada de tota Espanya. Va dir del seu pare que a l’exili a Mèxic s’ho va passar molt malament i que anava a vendre llibres per les cases. Preguntada també si el seu pare havia tingut molta relació amb López Dòriga, la filla va afirmar que no li sonava i que ella no el coneixia en absolut.

(Vinaròs, segle XVIII). Canonge de Lorca. Com a sacerdot destacat, obtingué el doctorat en Teologia. Eloqüent orador.

(Vinaròs, segle XVI). Mestre dorador i pintor. Segons protocol notarial del notari Gabriel Bayerri en 1604, els majorals de la confraria de sant Josep, Antoni Anglès i Felip Molés li van encarregar pintar i daurar lo retaule per 1.500 reals castellans i el 21 de desembre pintar i esgrafiar la peanya del Santíssim per 50 lliures reals de València, per mig dels majorals Joseph Orfanell i Damià Meseguer.

(Albaida, 1941). Llicenciat en Pedagogia. Va cursar estudis de Magisteri a Castelló. En 1962 es nomenat mestre propietari a Albocàcer. Després d’alguns mesos de docència es trasllada a Barcelona per continuar estudis de Filosofia i Lletres, Secció de Pedagogia, compaginant-los amb docència de primària i mitges. Acabat el periode universitari es nomenat Professor de l’Escola Normal encarregat de Pràctiques, Càtedra de Pedagogia i posteriorment Professor Adjunt Interí de Càtedra de l’Escola de Formació del Professorat d’EGB en la Universitat Central de Barcelona. Des de 1977 treballa en l’empresa privada com a gerent d’empreses del moble. És autor de «Un burgués liberal, Wenceslao Ayguals de Izco y las instituciones educativas de Vinaroz hasta 1880», presentada en setembre de 1977, tesina de llicenciatura que va merèixer la qualificació de «Excel.lent», (sense publicar) i de «La circulación monetaria en el Reino de Valencia«, monografía vinarossenca Nº 6, publicada per l’Ajuntament de Vinaròs en 1986. Coincidint amb la festa del llibre (23-IV-2005) es va presentar la seua tesi sobre Ayguals de Izco, publicada per l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” i en 2011 «Vicente Valls y Anglés – El legado de un maestro».

President de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs des de 2005 fins l’actualitat. Quan va iniciar el seu periode al front de la mateixa,  l’entitat comptava amb 35 socis. Va ser en este moment, i baix la seua presidència, quan es va produir el desallotjament de l’associació de l’antic Museu de Santa Victòria, on des dels seus inicis havia tingut la seu esta entitat. Este fet va portar que l’associació inaugurés una nova seu social on es troba des d’eixe moment, incrementant la seua activitat notablement. La seua presidència ha vist creixer la massa social fins el 365 que té en 2017.

Està casat  amb l’advocada, Ella Muñoz. (Cali, Colombia)

1 AYGUALS Y SU EPOCA

30 VICENTE VALLS ANGLES