Mes: junio 2014

La carretera nacional 340 representa per a la nostra població una perillosa barrera, degut al cada vegada més intens tràfic que circula per ella. Aquesta barrera desgraciadament ha costat la vida a no poques persones. De moment s’ha hagut de salvar d’una manera perentòria amb tres encreuaments, útils per a peatons i motos, o per a peatons, motos i cotxes En 3 d’abril de 1974 el governador civil de Castelló Sr. Aizpurúa Azqueta va inaugurar el pas subterrani de l’encreuament de la carretera nacional 340 amb la nacional Vinaròs- Vitoria. Compta sols amb un pas per a peatons, un carril per a bicicletes i un altre per a motos. Es va fer substancialment per als alumnes que havien de creuar la carretera per acudir diàriament a l’Institut de Batxillerat, però resultava a totes llums insuficient. L’1 d’octubre de 1991 el Governador Civil de la Província inaugura el pas subterrani de la Carretera Nacional 340 per l’avinguda Pius XII, cap a l’Hospital, que permaneix a hores d’ara tallat i no condueix a cap lloc excepte que serveix per a creuar la perillosa carretera (any 2001), i que s’ ha d’ unir amb la futura avinguda de Joan XXIII. Té nou metres d’ampla. Va costar 80 milions, apart de les expropiacions de terrenys fetes anteriorment per l’Ajuntament. El 19 de gener de 2000 es va inaugurar pel subdelegat del govern i demés autoritats l’encreuament pel cementeri o de Maria Auxiliadora, passant el públic ja a partir de la processó del dia següent, Sant Sebastià, com a inauguració popular. Aquest pas, a pesar del seu gran cost i les molèstien de les obres, ha valgut la pena.

Topònim. Apareix citat en els Establiments del Lloctinent de Justícia de Vinaròs de l’any 1647. Vide Bovalar.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal.

Creat cap a 1974. Estava regit per professores contractades com a funcionàries municipals. La seua ubicació va passar per diversos llocs, com l’antic ex-convent de sant Francesc, antic col.legi de “Sant Sebastià” i escoles de la partida de Sant Jaume, etc. L’any 2.000, l’Ajuntament, aprofitant que en totes les escoles públiques ja s’admetien alumnes de tres anys, va tancar el parvulari i va acomiadar les mestres. Una sentència judicial va obligar a l’Ajuntament a readmetreles.

Des de sempre Vinaròs s’ha mostrat capdavanter en temes polítics, significant-se més en els partits republicans i d’esquerres, dels que Wenceslao Ayguals era propugnador. No debades la gent d’abans deien aquella famosa cobla de:
En el cielo manda Dios
Y en el mundo los gitanos
Y en el pueblo de Vinaroz
Mandan los Republicanos.

En 1917 eren representants del partit republicà Sebastià Albalat, Facundo Fora Ferreres i Felip Miralles Fornes, president de la Societat de Carreters. Estava en la seua oposició el partit Lliberal integrat per Josep Mª Segura Querol, Eduard Torres Marmaña i Higini Roca. Amb l’adveniment de l’actual democràcia tots els partits polítics nacionals s’han representat a la nostra població encara que per la quantitat de vots no han surtit elegits. El PSOE (vide id.) ha arrasat en les municipals durant quatre legislatures consecutives. Els demés partits, PP (Vide id.), i ESQUERRA UNIDA, es van ajuntar finalment per poder combatre a l’altra volta poderòs partit Socialista, però al final en el darrer any li van presentar moció de censura a Jacinto Moliner que li va arrebatar l’alcaldia.

Partit creat pel líder Fraga Iribarne. Denominat en un principi Alianza Popular, va canviar de nom pocs anys després dels primers fracassos durant la democràcia. Ramon Vizcarro Segarra que s’havia presentat com a líder de l’oposició al PSOE, per dit partit, en tres ocasions, i les va perdre, va ser substituit en la quarta ocasió per Jacinto Moliner que va ser elegit gràcies al suport del Partit d’ Esquerra Unida. Presidents del partit des de la seua fundació han estat en la nostra ciutat, l’ advocat i ex-alcalde Lluís Franco Juan des de la seua fundació; Angel Alcázar Narvión, des de setembre de 1983, Josep Manuel Sales Sabaté (1988), Agustí Delgado Agramunt, Salvador Oliver Foix. (des de desembre de 1992) i el regidor Josep Ramon Tàrrega en octubre de 1996, reelegit el 28 de febrer de 2.001. El partit comptava amb 239 afiliats en 1993 i 315 en 1996. La seu del partit que estava en un pis de lloguer al carrer del Socors, adquireix en febrer de 2.001 una planta baixa al carrer de l’arxiprest Bono, la qual tardaria un cert temps en ser posada en funcionament.