Mes: junio 2014

Els Partits Judicials foren creats poc després de la divisió administrativa de les Províncies (1833), el 21 d’abril de 1834, amb els jutjats de 1ª Instància i Instrucció. Així mateix tenien una “Presó del Partit”. L’Alcalde Major era l’autoritat del Partit Judicial que havien sigut originats, coincidint pràcticament amb l’adveniment de la joveneta Reina Isabel II. L’Alcaldia Major de Vinaròs comprenia les poblacions de Vinaròs, Peníscola, Benicarló, Càlig i Sant Jordi. En 1835 ostentava dita autoritat a Vinaròs, Joan Reguart, el qual va manar a totes les poblacions al-ludides que li passenssen informació sobre destileries d’aiguardent. Aquesta autoritat va perdurar poc. El Partit Judicial de Vinaròs comprenia ja als anys 20 set municipis (dos més que en un principi) i que eren Benicarló, Càlig, Peníscola, Rossell, Sant Jordi, Santa Magdalena i Vinaròs, comptant amb una extensió de 410 kilòmetres quadrats. En l’actualitat aquestes poblacions que depenen del Partit Judicial de Vinaròs s’han incrementat moltíssim, ja que dels set municipis referits, ara s’ha ampliat en l’actualitat, coincidint amb el final del segle a 34 pobles, i que són: Alcalà de Xivert, Ares del Maestre, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Cervera, Xert, Cinctorres, Forcall, Herbers, La Jana, La Mata, Morella, Olocau del Rei, Palanques, Peníscola, Pobla de Benifassà, Portell de Morella, Rossell, Salsadella, Sant Jordi, Sant Mateu, Sant Rafel del Riu, Santa Magdalena, Tírig, Todolella, Traiguera, Vallibona, Villores, Vinaròs, Zorita.

En maig de 1992 era Agustí Gombau el Secretari General d’aquest partit a la nostra ciutat.

Partit creat el 29 de setembre de 1998. Va inaugurar seu a la plaça Jovellar, nº 5, 2º, amb motiu de les eleccions del 13 de juny de 1999. El partit va obtenir dos representants en les eleccions municipals d’eixe any: Xavier Balada i Rosa Mari Obiol Aguirre. El 8 d’abril de 2003 va inaugurar nova seu a la casa que ocupava l’emblemàtic Bar Rosales a la mateixa plaça, i en les eleccions municipals celebrades al mes següent va aconseguir l’alcaldia.

Formant part de la candidatura republicanasocialistavan ser elegits concejals en abril de 1931, elssegüents representants: Julio Balaguer García, José RabasaDoménech, Baptista Marzà, Josep Arnau, AnselmoCodorniu i Baptista Chaler (PSOE); en 1932 es va fundaro refundar l’Agrupació Local del PSOE de Vinaròs, sent esseu primer president Julio Balaguer García. L’alcaldia localva estar en mans de José Rabassa (dos vegades) i desprésaccidentalment, per dimissió d’aquest en les de JulioBalaguer. Durant el franquisme tots els partits polítics vanestar prohibits. A la mort de Francisco Franco, i desprésd’una etapa de reformes amb una nova constitució, en lesprimeres eleccions locals en abril de 1979, va governarl’Ajuntament de la nostra ciutat el Partit Socialista ObrerEspanyol (PSOE), presidit per l’alcalde Ramon BofillSalomó, durant un llarg periode de 16 anys consecutius,sent per tant l’alcalde de més llarga permanència en elcàrrec en la nostra ciutat. En 1995 el PSOE va perdre leseleccions locals a Vinaròs, en favor del Partit Popular, peròamb una moció de censura, va poder arrebatar l’alcaldia aJacinto Moliner. En les posteriors eleccions de 1999 els“populars” van guanyar per majoria absoluta, front a lacandidata socialista Olga Mulet. Eixe any el PSOE desprésde vint anys inaugurava seu pròpia adquirint un ampli pisal carrer de sant Francesc.

Segons el padró de riqueses de l’any 1811, les partides del nostre terme eren les següents: Aigua Oliva, Alcanar (Camí de), Ameradors, Argamassa, Barbiguera, Basses, Bassetes, Benicarló, Boverals, Cabanil o Cabañil, Cala, Càlig (Camí de ), Camp de Marí, Camp de l’ Església, Caminàs, Campàs, Claper gros, Capçades, Camí Carreró, Carrasca, Carretes, Closa, Camí de Xivert, Clot, Corral de les Mates, Colell, Cometa, Cova del Vent, Creu de S. Josep, Creu Negra, Devesa, Dos Vilars, Estany, Friginals, Figueretes, Guilló (vora de la de Vistabella), Mas d’En Borràs, Mas d’En Cerdà, Maleà o Malean, Mallor, Martinenca, Mas d’En Brau, Mas dels Mestres, Mas del Pastor, Melilla, Maroca, Mirambo, Molí Noguera, Molí, Molinet, Molí d’En Tarragó, Moli d’Orts, Murtera, Palmera, Paret Grossa, Parreta, Pas de Càlig, (Camí) Peníscola, Perengil, Penya de l’Àguila, Pla de Lluch, Plana, Planeta, Portell, Pou de la Focha, Pou de la «Coisa» (sic), Pou de Na Foixa, Puente, Puig, Puntarró, Quadra, Racó, Ribes, Ribarroja, Riu, Sant Gregori, Camí de Sant Jordi, Salines, Salt del Molinet, Sol de Riu, Soterranyes, Surrac, Terrer, Tres Corrals, Tres Corredors, Tres Forques, Triador, (Camí) d’Ulldecona, Camí de la Mare de Déu, Vistabella, Volta. APROXIMACIO ALS TOPONIMS D’ALGUNES PARTIDES: AIGUA OLIVA: Pren el nom del barranc contigu, possiblement el Oleum Flumen citat per Avieno, geògraf romà, o també, segons altres opinions de «aigualiba», es a dir aigua menuda, segons el seu significat català de liba. AMERADORS: Basses, estanys, céquies o altres llocs d’aigua comunals que utilitzaven per amerar el cànem o el lli, estant determinats els llocs per poder-ho fer i prohibit en tots els demés. El cànem després s’estenia per secar-se a una distància reglamentada. BOVERAL: Lloc amb herba abundant on pasturaven els bous, estant prohibit a les altres bèsties, so pena de ser degollades una si era de dia o dos si era denit per cada amo del bestiar. Aquesta partida existia en quasi tots els pobles i rebia comunment el nom de bovalar. CABANILS significa cabanes o cases menudes.Es troba a la vora del barranc de la Barbiguera, prop del camí vell d’Alcanar. CAPÇADES: segons el seu significat català és un tros de feixa que es prepara per sembrar verdures, llegums o bancal. CLAPER GROS: terreny molt pedregós o també munt de pedres en el camp, generalment per a ésser utilitzades després per fer marges o barraques. DEVESES: prats o trossos de terra abundant d’herbes, destinades al pasturatge. En temps de la desamortizatzió totes les deveses dels pobles, així com els monts comuns van ser venuts a particulars (Mossén Miralles Sales en Història d’Albocàsser). MALEA déu el seu significat al terreny perdut i no conreat ple de matolls, argilagues o malea. PORTELL: el seu significat, molt comú, per cert, és de porta o pas menut i és el pas estret i fondo que forma la carretera que va a l’ermita en passar la que va a S. Gregori. No massa lluny de Vinaròs es troben les poblacions del Portell i de La Portellada, aquesta en la provincia de Terol, amb significació igual: el seu escut està format per dos muntanyes entre les que hi ha un pas estret. PUNTARRO: Deriva de la malformació de la paraula pontarró, que equival a pont menut i efectivament, així apareix en escriptures de finals del segle XIX en que es citada dita partida com puntarró o «del puente». SALINES: Déu el seu nom segurament a la desembocadura del barranc on possiblement des del temps de la reconquesta es van establir unes salines, que amb les de Benicarló i Peníscola formaven els tres ports de la anomenada «GABELA DE LA SAL DE PENÍSCOLA», producte protegit pels propis reis, ja que per mig d’ell es pagaven impostos indirectes. La partida de “LES TRES FORQUES”: possiblement rebia eixe nom perquè era el lloc on s’instal.laven aquests instruments de execució dels criminals ajusticiats en temps de la jurisdicció del mer i mixte imperi, per l’Orde de Montesa. SOL DE RIU: aquest nom fa referència al final o acabament del riu, amb contraposició a l’expresió Cap de Riu, nom de partida existent per exemple a Morella, on naix el nostre riu Cervol. Per això hem d’escriure Sòl de Riu, amb accent a la lletra O.

En ella es troben els dos edificis públics més importants de la localitat: l’arxiprestal amb el monumental campanar i l’Ajuntament. Consta amb eixe nom en el padró de riqueses de 1754 i a l’any següent es denomina plaça de l’Església. Els republicans de la primera República van resoldre assolar les cases contigües a la capella de la comunió per tal de deixar l’església totalment aïllada i poder així defensar-se millor dels atacs dels carlins (any 1873. Història de Vinaròs, pàg, 417). El carreronet produit es deia carrer d’En Borràs (actualment és un hort tancat. L’11 de setembre de 1926 se li va dedicar la plaça al general Primo de Rivera (Dictador) i el 22 d’abril de 1931 es va canviar, imposant-li el nom de plaça de García Hernández. Algunes vegades, molt equivocadament, se la denomina “plaça de l’Ajuntament”.