Mes: junio 2014

1. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal i d’una de les finques de més extensió. Situada a la muntanya del Perengil, junt al Puig de l’ermita; la finca, que pertanyia en el segle passat al ric vinater Josep Francesc Escrivano Morales, tenia en 1868 una extensió d’uns 22 jornals aproximadament, que segurament propietaris posteriors han engrandit.

2. Nom de la pedrera de Vinarós, situada a la muntanyeta del mateix nom. En desembre de 1862 perteneixia a Manuel Febrer de la Torre, i el 19 de dit mes, se li paga per l’empresa del ferrocarril que es construia de València a Barcelona a dit senyor per la pedra extreta de la seua cantera. També es va extraure d’ella la pedra per a la construcció del moll, com diu Mundina: “Las obras de apertura de cantera y contrucción del tranvía empezaron el 15 de agosto del citado año 1864, y el primer tren de piedra escollera se arrojó el dia 9 de febrero de 1866”.

Beneïda l’església d’aquesta advocació en octubre de 1961 va ser elevada a la categoria de Parròquia uns anys després, en abril de 1966. Durant els primers anys era atesa pels mateixos capellans de la població, fins que fou nomenat primer rector, mossén Joaquim Fibla Royo, a l’octubre de 1967. Va ser substituït per mossén Julio del Moral Fabregat el qual fou nomenat en juliol de 1972. Baix el seu mandat es van colocar les modernes vidrieres que la adornen (setembre de 1980) i es va pintar el quadre de l’ültim Sopar. Aquest va morir com al seu pastor repentinament en agost de 1982. Des de setembre següent regentà dita parròquia mossén Miquel Romero Navarro, natural de Nules, que porta ja una vida pastoral molt fecunda, havent introduït moltes millores, sent l’iniciador de molts actes ja convertits en tradicionals com el Via Crucis pel port els Divendres sants, el Crist de la set, el Crist dels Mariners, amb el corresponent pas de Setmana Santa, etc. (Vegeu id.)

Creada com a tal en gener de 1976, estava situada provisionalment en un magatzem del carrer Leopoldo Querol i atenia els feligresos de la part nord de la població. Des del moment de la creació de dita parròquia va estar regentada pel rector Josep Sales. En abril de 1988, diumenge de Rams, davant les dificultats econòmiques que feien improbable la construcció d’un edifici per a comptar amb una església pròpia, es va traslladar al convent de la Divina Providència. Com quasi sempre els feligresos preferien l’emblemàtic i més noble edifici de l’arxiprestal per a les cerimònies dels casaments i dels soterraments i a més a més, el rector arxiprest exigia al rector de la nova parròquia un pagament excessiu per la llum gastada, tot se li tornaren dificultats. Passats uns anys i veient les monges d’aquest convent que la utilització de les seues instal.lacions no els reportava més que maldecaps i pèrdues demanaren al bisbat la desaparició de la parròquia que caigué per la seua propia inèrcia.

És la principal de la ciutat des de la fundació de la població i ha estat la única fins la creació de les noves parròquies de Santa Magdalena en abril de 1966 i la de Sant Agustí al gener de 1976.

Nom d una de les partides del nostre terme municipal citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811.

Nom d’una finca del nostre terme d’uns deu jornals, situada a la vora del camí de l’ermita i que afronta al pont del riu. Es propietat dels germans Redó Herrera. Rep aquest nom per la llarga paret que l’envolta i que la separa de la carretera de l’ermita. En la construcció del seu pou, la màquina perforadora va extraure closques de diferents cargols i moluscs (trompetetes, cornetes i ostres sense fosilitzar) a una profunditat d’uns 230 metres.