Segons els darrers estudis realitzats pel mestre Joan Cano, creador i propietari del Museu Paleontològic de Sant Mateu, els dinosauris van habitar amplies zones del Baix Maestrat, segons fòssils trobats en termes de Cervera i Xert. La província de Castelló esdevé, segons ell, la zona on es troben més restes de dinosauris ornitòpodes, amb pelvis d’au- que eren hervíbors, destacant el Iguanodon Benisartensis, del que es mostren molts ossos en el museu santmatevà -«un dinosari gran, d’uns set o vuit metres d envergadura, arribant a pesar entre tres i quatre mil quilos, i una estatura d uns quatre o cinc metres. En Cervera es troben els jaciments més destacats de Gimnemtonem Piscoetal, un gasteròpode abundantíssim. La Comarca de “Els Ports de Morella” i tot el Maestrat es prolífic en jaciments del Cretaci Inferior; en Cabanes es troben restes del Paleozoic, amb documentació quasi nul.la. Hi ha poc del Triàsic i res del Cretaci Superior, sent pobre en Neozoic. Pel contrari es troben animals que van viure en el Juràsic i altres de l’Era Quaternària. Són característiques del terreny les Nàtiques gegants, animals dels que es classificaven unes vint espècies diferents, que recents estudis circunscriuen a tan sols tres o quatre. Són també molt abundants els jaciments de radioles i d’animals del Cretaci Superior sobre tot a la partida de “Els Tossals”.
Palatsí, Miquel
Representant carlista a Vinaròs durant les eleccions de la primera República.
Palanques
Població del Partit judicial de Vinaròs.
Palamòs. Colónia de Palamòs
Fou prou significativa en la dècada de 1920. Així apareixen aquestes noticies: “La colonia Vinarocense que reside en Palamós celebra también hoy una ermitada festejando a San Sebastián en su santuario dedicado al mismo en el término de Palafruguell y según noticias asistirán más de 50 compatriotas. Que el Santo les bendiga y conserve la fe y el amor patrio.” (Rev. “San Sebastián”, 24-I-1926). Cap a 1930, la colònia de vinarossencs emigrats a aquesta població era prou nombrosa. El vinarossenc Manuel Albalat Morera així ho testifica com a redactor del setmanari “Heraldo de Vinaroz”.
Palacios Bover, José Manuel
(Vinarós 11-V-1945). Vinarossenc polifacètic. Ha ocupat diferents càrrecs polítics: Vice-President de la Diputació, Regidor de l’Ajuntament des de l’adveniment de l’actual democràcia pel Partit del PSOE, des de 1979 a 1995, primer tinent d’alcalde durant tots eixos anys; director del Setmanari Vinarós. Topògraf i delineant d’ofici, se’l coneix també per les seues aficions com escriptor, músic i poeta. Casat amb Susanna Quixal Fonellosa a finals de juliol de 1977. És autor de nombrosos articles d’opinió i entrevistes en el Setmanari “Vinarós” i dels següents llibres: «La plaza de toros», publicada per Amics de Vinaròs en 1980; «La peña taurina Pan y Toros», editada per dita penya en 1984;«Aproximación a Vinaròs», 1987, (Magnífic Ajuntament); «Vinaròs del 36», (Magnífic Ajuntament, 1988); «Apostillas a una historia» en Fulles literàries del Setmanari «Vinaròs», en 1988; «Una historia pequeña», 1988, publicada pel Club Taurí; «La torreta dels Moros», (febrer de 1990, Magnífic Ajuntament); «Maria Conesa», (abril de 1993, Magnífic Ajuntament). A principis de 2001 l’Editorial Antinea li publica l’Atlas de Vinaròs. Com a músic es autor de diversos passdobles, un himne al Vinaròs C. de futbol, etc. Com a obra poética la té publicada en els seus llibres sobre tema taurí i al setmanari “Vinaròs”: “Toreando a la Verónica”, n’és un exemple (24-IV-1982).
També ha escrit els següents llibres: L’Ermita. Ensayos y Leyendas (2004); Don Quijote y el vinarocense de a pie (2005); Taurología de la plaza de toros (2007); Peña taurina Pan y Toros 1959-2009 (2009); Los hermanos Gabaldá, dos músicos vinarocenses en el siglo XIX (2010); La tauromaquia de Ayguals de Izco (2010 – inédito); La barbería «El Safareig» (2012). (ACAV 041012)
Per una errada en el Registro Civil en el moment de la seua inscripció, es conegut com Palacios encara que el seu cognom correcte es Palacio. (ACAV 041012)
MARE NOSTRUM 34 el safareig
MARE NOSTRUM 25 LOS HERMANOS GAVALDA
MARE NOSTRUM 47 LA SOCIEDAD MUSICAL «LA ALIANZA» TOMO I
MARE NOSTRUM 48 LA SOCIEDAD MUSICAL «LA ALIANZA» TOMO II
Palacio
Nom amb que es coneixia l’edifici sumptuòs construít al segle XVIII de la raval del Socors, propietat de la nissaga noble dels Julián i posteriorment propietat del Sr. Ramdeviu, Marquès d’Herbés, amb escut heràldic que actualment es troba dipositat al Museu Municipal. Es propietat de la família Carsi. En aquest edifici es van allotjar el Rei Carles IV i tota la seua família quan van estar de trànsit per la nostra vila el 14 de novembre de 1802, permaneixent durant quasi una setmana.