Mes: junio 2014

(Morella, segle XIII). Bisbe de Tortosa. En 1314 va girar una visita a la diòcesi redactantse un informe més o menys extens de la situació de la moral pública de cada població per la que passava; es precedia d’una senzilla representació de la vila que llavors visitava. Resulta ser per tant la representació més antiga que es posseeix de la nostra ciutat. La visita a Vinaròs va ocòrrer en el mes de març (Vº nonas marcii) i es va interrogar als Justícia, jurats i rector sobre si algun veí faltava a alguns dels preceptes de la moral. (Vide Mª Teresa García Egea en «La visita pastoral a la diocesis de Tortosa del obispo Paholac. 1314». Diputació de Castelló 1993).

L’ancestral costum de repartir l’arròs cuinat en calderes en les festes dels sants Patrons a l’ermita, va ser substituïda per paellons o paelles valencianes en la festa de sant Sebastià de 1992.

 

 

 

 

 

 

S’anomenen també cens de riqueses o “vecindaris”. En ell s’anotaven carrer per carrer els noms del veïns de la població, amb l’ofici, estat civil, propietats, etc. En els nostres dies es fan els Censos Oficials, quasi sempre de cara a unes eleccions. Les dones fins l’any 1931 (durant la segona República), no tenien dret a vot i no apareixien censades. Aquests cens són útils per als estudiosos i historiadors per vore l’estat o la evolució de la societat en determinat moment. A Vinaròs es van fer padrons en 1754, 1783, 1811, 1820, 1824, 1857, 1862, 1877, etc. En el diari particular que va redactar Josep Francesc Escrivano Morales hi ha una nota que diu:“En este año 1862 se ha hecho el libro Padrón de la Casa de la Villa nuevo”. El padró de 1857 se’l coneix com el Cens de Narváez, per ser el polític que el va reclamar. Un altre és el de Floridablanca.

Vide Nano de Santa Ana (o Santana).

Nom del carrer que partint de l’avinguda de Madrid va cap a la de Pius XII. Abans de rebre aquest nom es deia carrer de Calvo Sotelo i va ser canviat definitivament en sessió de l’Ajuntament del 7 d’abril de 1982. En aquest carrer hi ha un grup de vivendes que conformen l’edifici denominat “Guernika”.

Nom que va ostentar el carrer del Pont durant la darrera Guerra Civil de 1936. En sessió del ple de l’Ajuntament del 26 de juliol de 1989 es va dedicar al fundador del PSOE i de la UGT un altre carrer de nova apertura.